El suís Fabian Cancellara (Trek) és pura llegenda viva del ciclisme. Ahir va celebrar la 3a victòria al Tour de Flandes, 2a consecutiva, en una autèntica exhibició d'astúcia, confiança i fortalesa incontestable des del pilot. En els onze últims Monuments que ha culminat, sempre ha pujat en el podi: una bogeria només a l'abast de grans mites. Però l'Expres de Berna encara no ha fet l'última pedalada. Diumenge que ve tindrà l'oportunitat de revalidar el doblet del 2010 i 2013: Flandes i París-Roubaix. Ara per ara ningú no discuteix que és el màxim favorit per imposar-se a l'Infern del Nord, tot i que trobarà uns quants ciclistes amb ganes de passar-li comptes. I per poc que mantingui l'empenta, l'any que ve podria aconseguir la fita que ahir el belga Tom Boonen (Omega), correcte però sense l'espurna necessària, no va poder assolir: guanyar 4 cops a Flandes.

De Ronde 2014 no va decebre i al final Cancellara es va disputar la victòria contra Bèlgica. El suís sol contra tres coneixedors del terreny llamborda a llamborda: perquè hi han crescut, entrenat i somiat guanyar. Van Avermaet (BMC), Vanmarcke (Belkin) i Vandenbergh (Omega) van compartir internament l'objectiu de pujar al graó més alt del podi en els últims deu quilòmetres, quan en el recorregut s'havia fet la selecció natural i havien quedat en una situació immillorable, però amb el pitjor company de viatge possible. I així va ser. El corredor del Trek va esmicolar les altes probabilitats de victòria belga –més numèriques que reals– en l'esprint final. Va arrencar quan faltaven a dos-cents cinquanta metres per al final. Fortíssim. Impossible de contestar. I va esclatar a la línia de meta, eufòric, per haver entrat en el grup de ciclistes amb tres De Ronde en el palmarès.

Cancellara va començar a escriure la història de la nova victòria quan faltaven17 km per a l'arribada, a Oude-Kwaremont. Allà hi va perpetrar el primer cop, el més important: eliminar tots els candidats a aixafar-li la guitarra. Sagan (Cannondale), Boonen, Degenkolb (Giant), Kristoff (Katuixa)… ningú no va poder mantenir el seu ritme quan va saltar com una bala del grup d'escollits que havia sobreviscut a murs, llambordes i caigudes. Fins aleshores ho havien superat tot. Però no van poder fer res contra el pitjor obstacle d'ahir: Cancellara. L'excepció va ser Vanmarcke, que va resistir l'envestida, va ser tercer i es va reivindicat pel futur.

L'Omega Pharma Quick-Step va ser l'equip perdedor del Tour de Flandes igual que Sagan va ser el ciclista derrotat. El conjunt belga, com sempre, es va presentar a la cita amb un equip de gala i múltiples opcions de guanyar o, en el pitjor cas, fer podi. Però no se'n va sortir. Vandenbergh es va haver de resignar amb la 4a posició en l'esprint final. En canvi la principal esperança, Boonen, va tenir prou feina per mantenir-se entre els primers i li va ser impossible de contrarestar l'atac de Cancellara. Terpstra i Stybar, altres opcions de l'equip, tampoc no van donar símptomes de poder vèncer. D'altra banda, a Sagan, que es presentava a la cita en forma i amb ganes de superar la segona i la cinquena posició de les dues últimes edicions, també li van faltar forces per seguir el suís i es va haver de conformar amb una setzena posició que no va fer honor a les expectatives.