Definir un gran equip és qüestió de temps. Tothom tenia clar que a Luis Enrique li costaria construir l'onze desitjat i que li donés els millors resultats. Gairebé set mesos després de la seva presentació, pocs culers serien capaços de recitar –i encara menys, d'encertar– l'equip que podria titular de Lucho, per exemple, en la final de la Champions League. En el partit de dimecres contra el PSG va quedar demostrat que en aquest Barça no hi ha un onze tipus. Això queda ben clar quan un s'adona que Luis Enrique a fet, fins avui, una alineació diferent per a cada partit. En total, 22. Entre lliga, Champions League i copa del Rei, el Barça ha disputat 22 matxs, en els quals el tècnic asturià no ha repetit l'onze ni un sol cop.

Tot i això, són diversos els motius que han dut Lucho a fer-ho. La sanció de la FIFA a Luis Suárez va condicionar l'equip durant els primers dos mesos de competició. Lucho va haver de trobar una solució per omplir la seva absència en els primers onze partits de la temporada. El lloc de l'exdavanter de Liverpool se'l van repartir Pedro, Sandro i Munir. Els dos del filial van tenir molts minuts en els primers partits, però a poc a poc han anat desapareixent de les alineacions. Des del partit del Bernabéu, les rotacions a la línia del davant s'han produït amb comptagotes. Sembla, doncs, ara per ara, la línia més definida, amb Leo Messi, Neymar i el mateix Luis Suárez. Les altres ja són una altra història.

Amb Luis Enrique, ni tan sols la porteria està definida. Bé, de fet sí, perquè Claudio Bravo juga la lliga des de l'inici i Ter Stegen ha jugat la Champions League i la copa del Rei. De moment, Jordi Masip encara no s'ha estrenat.