KIKO RAMÍREZ
ENTRENADOR DE L'HOSPITALET
“Ara l'equip és un altre, hi havia un problema anímic”
Kiko Ramírez, que creu que calia recuperar la confiança, està molt satisfet amb la reacció de l'Hospi i és ambiciós
“Per població, hauríem de ser el Rayo Vallecano d'aquí. Per què no?”
Arribar i moldre. Aquesta frase feta resumeix com ha estat l'arribada de Kiko Ramírez (Tarragona, 14-07-1970) a la banqueta de l'Hospitalet sis jornades enrere, després de la dimissió de Martín Posse. Amb un bagatge de 12 punts de 18 i cap derrota, el conjunt riberenc ha foragitat els fantasmes allunyant-se de la cua. Ara les sensacions han canviat i s'albira un Hospi que ha de pugnar per assolir fites més altes.
Quina valoració fa d'aquestes primeres setmanes?
Molt positiva. Els resultats ens han acompanyat, la dinàmica ha canviat i l'estat anímic de la plantilla també, que era el que buscava. Som un altre equip.
Què ha variat amb la seva arribada?
L'Hospi era un bloc que no va començar bé, fet que va generar un problema de confiança. Ara, amb els bons resultats, l'equip és un altre mentalment i els jugadors disfruten cada dia del que fan. Hem de gaudir i allargar aquesta ratxa positiva, i preparar-nos per a quan n'arribi una de dolenta.
Parlava de resultats. S'esperava que arribessin tan ràpid?
Doncs no, sobretot veient els rivals que teníem. Val a dir, però, que coneixia bastant bé el bloc que hi havia, i veia que estava rendint molt per sota de les seves possibilitats.
Quina tecla s'havia de tocar?
Calia que a l'equip no li creessin ocasions de gol, i en aquest aspecte el bloc ha respost molt bé. Potser ens ha costat més en el vessant ofensiu, però tot és més fàcil quan els resultats acompanyen. Hem estat un conjunt pràctic, perquè és el que toca.
Què és el que més l'ha sorprès del que s'ha trobat aquí?
La il·lusió que tenen els jugadors més veterans. Venint d'acabar campions i sense gairebé vacances, m'hagués pogut trobar una línia defensiva acomodada, i no ha estat així. M'ha sorprès la il·lusió que tenen, com assumeixen els reptes, i com estiren el carro.
El fet de ser els campions vigents havia afegit massa pressió?
L'equip va acabar primer i, després de jugar tres eliminatòries, no va pujar. Això genera la sensació que has caigut derrotat, i tornar-se a alçar és complicat. Jo ho entenc. Si a sobre hi poses l'exigència d'estar a dalt i comences a sota, la mescla fa que el jugador caigui en la depressió. Arribats a aquest punt, molts cops només fa falta un resultat o un canvi, que els futbolistes vegin que s'obre una llum. Ara som un equip diferent, amb il·lusions renovades, i no hem de renunciar a res. Això sí, cal que siguem humils i realistes, perquè tres resultats dolents t'envien de nou a sota.
Fa la sensació que el que passi d'aquí a final d'any pot marcar on serà l'equip, no ho creu?
Sí. Si ens fem forts en els pròxims partits a casa i les coses ens surten bé al gener, aspirarem a altres fites. S'ha de tenir en compte que hi ha molta igualtat, i no està definida ni la part alta ni la de baix. Encara hi haurà sorpreses.
Vostè ha estat una llarga etapa al Nàstic. El canvi entre els dos clubs és gran, oi?
Sí. A Tarragona són tot presses i urgències, i això no els permet créixer com hauria de ser. Al Nàstic competeixen amb desavantatge, perquè els jugadors i els tècnics estan pressionats des del primer dia, i això no és bo. La política del club des de fa molts anys no és la correcta.
Quan va ser cessat va dir que de les coses dolentes també se n'aprèn. Què n'ha après?
Que tornaria a actuar de la mateixa manera, perquè el que vaig fer va ser el correcte. El meu objectiu al Nàstic era canviar el rumb del club de cara al futur, amb gent de la base, i crec que el potencial hi era. Jo era conscient que m'havia d'anar tot molt bé per mantenir el lloc de treball; el que no m'esperava era que en la primera jornada tingués tanta pressió. I no precisament per part de l'afició.
Parlem de nou de l'Hospi. Miguel Álvarez sempre es queixava que hi havia poca gent al camp. Els afecta? Què es pot fer?
Quan tu véns a un camp tan bonic i veus tota la població que té l'Hospitalet, penses que cal animar la gent perquè vingui. El que fan falta són els resultats i una bona política de club. La meva il·lusió és veure les grades plenes i l'entitat està fent esforços i promocions. Crec que cal generar sinergies amb els equips de l'entorn, tal com va passar amb el Nàstic a Tarragona fa uns anys.
Però al costat, a Barcelona, hi ha dos gegants...
Sí, però hi podem competir. El club té potencial i, amb vista al futur, apostaria que l'Hospitalet fos el tercer equip. Per població, hauríem de ser el Rayo Vallecano d'aquí. Per què no?
En tot cas, amb més o menys afició, la comunió entre el soci i l'equip és vital, oi?
I tant. I el jugador vol això: busca escalf, que l'empenyin. I la gent en té ganes. Contra el Vila-real B, anàvem perdent 0-2. Un altre equip més fred hagués abaixat els braços. Aquí no. Amb l'1-2, va ser l'afició la que ens va fer guanyar el partit. Hi ha comunió i cal reforçar-la. Hem de créixer junts.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.