L'operatiu

Un dia de partit qualsevol, el protocol s'activa cinc hores abans de l'inici. Si el partit és a les cinc de la tarda, al migdia ja hi són. I si és a les dotze, doncs ben d'hora al matí. “Hi anem amb molt de temps per si hi ha cap imprevist en l'arrencada, que tinguem marge”, explica Xavi Tortosa, tècnic d'Ikusi. Són els responsables d'aquesta empresa –contractada per la LFP, s'encarrega dels torns d'accés i de l'UCO dels camps catalans (Camp Nou, Cornellà-El Prat, Miniestadi i la Nova Creu alta, a banda de Montilivi)– els que comencen a controlar informàticament i manualment el funcionament dels accessos, la il·luminació i les càmeres. “A través del servidor, s'envia corrent a tots els torns, es revisa que tot estigui controlat pel programa informàtic i es posen tots els aparells en funcionament”, diu Tortosa.

Dues hores abans del partit hi ha una primera reunió cabdal, el briefing, on es traça l'estratègia de seguretat. Coordinada per Albert Mendoza, hi són presents el director de seguretat del Girona FC, Ferran Pegenaute (és també el responsable de l'empresa de seguretat privada Phoenix, contractada pel club); el sergent de la policia municipal, Marc Adell, i el gerent del Consorci Sanitari, Pere Maria Martínez. “La reunió serveix perquè cada responsable expliqui si hi ha novetats o incidències que s'hagin de tenir en compte del seu sector. Tot seguit, donem l'ordre a la gent d'Ikusi que comenci la gravació”, explica Mendoza.

És aleshores que les 22 càmeres es posen en funcionament i ja no es desconnecten fins passats uns minuts del final del partit, quan la gent ja ha desfilat de l'estadi i el risc d'incidents és baix. Cadascuna de les 22 càmeres enregistra unes quatre hores de gravació. Del maneig de les càmeres i del complex sistema informàtic, se n'encarreguen quatre persones: dues dels Mossos (un caporal i un agent van fer a Madrid un curs d'operadors d'UCO) i dues de l'empresa Ikusi.

Arxivades durant un mes

Les imatges enregistrades queden arxivades durant trenta dies, marge suficient per revisar el que calgui. De tota manera, no és una informació que estigui a l'abast del Girona ni de cap club o afectat, perquè els enregistraments són arxius policials, controlats i supervisats pels Mossos d'Esquadra. Sotmeses a la protecció de dades, les imatges no es poden extreure sense permís. “El club, sense la nostra autorització, no pot treure res”, explica Albert Mendoza. Si el Girona tingués la temptació d'aprofitar la capacitat de resolució de les càmeres per treure'n informació –del que passa a la graderia o fins i tot al terreny de joc–, hauria de desistir. La tecnologia inclosa en l'UCO no té res a veure amb les càmeres instal·lades prèviament a l'estadi per controlar detalls futbolístics del partit, l'ús de les quals sí que està a l'abast del club.

El sistema informàtic que mana a la unitat de control operatiu també gestiona els torns d'accés a l'estadi, amb la qual cosa el nombre de persones que hi accedeixen per cada zona queda ben determinat. “No pot entrar ningú sense acreditació o entrada. Som nosaltres, des de l'UCO, els que fem el recompte i el transmetem al club”, relata el tècnic d'Ikusi Xavi Tortosa. També és des de la sala habilitada recentment des d'on s'abaixen els torns a la segona part perquè la gent que és a l'estadi tingui la sortida lliure.

I si l'equip baixa?

Tot i que a Montilivi ha arribat amb retard, l'UCO és una exigència per als clubs que competeixen en la Lliga de Futbol Professional. Més avall, desapareix aquesta obligació. Si el Girona baixés, però, l'UCO es mantindria a Montilivi, com hi és, per exemple, al Nou Estadi de Tarragona. La del Nàstic, instal·lada fa temps per la LFP, continua activa –com el sistema de torns– tot i competir a segona B perquè, ja que hi ha els mitjans, els cossos policials i de seguretat l'aprofiten. Una altra cosa seria que a mitjà termini el projecte del club en qüestió s'allunyés de retornar a segona A, cosa que podria conduir a retirar tot l'equip tecnològic o intentar recol·locar-lo a un altre estadi que el necessités.