Més bàsquet

Badalona, el bàsquet com a estil de vida

Badalona és el bressol del bàsquet europeu per llarga tradició i per història

En la lliga 1973/1974 la ciutat va arribar a tenir 3 equips a la primera divisió

Joventut, Cotonifici i Sant Josep van ser els màxims exponents del «boom»

Quan arreu del món un nadó neix amb una barra de pa sota el braç, a Badalona ho fan amb una pilota de bàsquet. És per tradició i per història. D'aquí ve el sobrenom de bressol del basquetbol d'Europa a la ciutat. Per molts, encara un poble tot i tenir uns 300.000 habitants. Perquè no hi ha cap lloc on l'esport de la cistella estigui tan arrelat al dia a dia d'una vila. On estigui en boca de tothom. Hi ha mil llegendes urbanes i milions d'històries que segons des de quin club s'expliquen prenen una direcció o una altra. És d'estudi antropològic. D'una mateixa història hi ha mil versions. Des del primer jugador que el Sant Josep va robar al Joventut (Baró) a canvi d'un vestit; les preferències que, diuen, ha tingut la Penya dins els diferents ajuntaments; la guerra del petit contra el gran... Un badaloní té el bàsquet en el seu ADN, a la sang, encara que no en sigui un aficionat acèrrim. Mentre per Catalunya es claven puntades de peu a la pilota, a Badalona es fa botar i encara ara, un segle després, es fan servir els senyals de trànsit com a cistelles. I durarà perquè el tronc és fort i està ben arrelat en un terreny on el bàsquet és més que un esport, és com un estil de vida. El binomi bàsquet-Badalona és únic.

I aquesta història meravellosa ve de lluny. A principis de segle, en camps de sorra i amb pilotes de roba, ja es practicava. El 1930 naixia el fill gran que prendria el nom de Joventut, sorgit d'aquell Spirit of Badalona d'un grup de joves de 16 i 17 anys. No sabien el que estaven creant. Més tard, al mateix any (1941) tindria dos germans sorgits de dues parròquies: el Sant Josep i el Círcol Catòlic, que jugava a la rectoria vella de Santa Maria. Tots dos eren seccions de la parròquia. Més tard vindrien molts més germanets petits. Més clubs. I es va arribar al punt àlgid en la temporada 1973/1974, quan la ciutat es despertava amb tres equips a la màxima divisió. Era un fet insòlit. Un fet únic en una ciutat on la bogeria per l'esport de la cistella havia arribat a tal punt que només la federació madrilenya i la catalana superava en llicències de jugadors Badalona. El Sant Josep assolia l'ascens la temporada 1967/1968 amb Gombáu, Sunyol, Corbeto, Canal, Clúa, Badet, Arenas, Baturone, Estapé, Vaquer i Valbuena a la plantilla entrenats per Brunet. Pocs anys més tard, la lliga 1972/1973 pujava el Círcol Catòlic, amb Barrios, Baqué, Machado, Campos, Cisa, Buñuel, Suñol, Vila i Joan Costa entrenats per Josep Xicart. Al Sant Josep l'entrenaria Eduard Potela –actual president de l'ACB– i Moncho Monsalve, després també sorgirien Alfred Julbe, Pedro Martínez o Trifon Poch. Més tècnic que jugadors ( Sabaté, Solé, Lleal, Marco...). Eren altres temps, com ho recorda un home de club com Jaume Arqué: «Vam aconseguir Irpen com a patrocinador –una fàbrica de productes de plàstic– i això ens va permetre tirar endavant, però el curs 1973/1974, quan Irpen va plegar, vam haver de renunciar a la plaça.» A pocs metres del Sant Josep hi havia el Círcol Catòlic, que va pujar de categoria i va debutar amb un jugador-entrenador: Guifré Gol. Però al gener Domènech Tallada i Josep Giró van anar a buscar un tal Aíto, que havia arribat de l'Estudiantes al Barça i no entrenava. Amb Aíto a la banqueta la rivalitat a la ciutat va créixer més. Es va fer famosa la karate press, la defensa que feia el seu equip que amb jugadors inferiors guanyaven els grans. En la lliga 1980/1981 va quedar al davant la Penya, un fet històric que es repetiria l'any següent. Però econòmicament era insostenible. Es van traspassar les pedres angulars: Aíto va anar a la Penya, Quim Costa al Barça per 12 milions de pessetes, Andrés Jiménez per 20 a la Penya i Frank Costello a la Penya per 3, dels quals només se'n van cobrar dos. Als seus 73 anys Domènech Tallada, home clau d'aquell històric Coto, ho detalla amb emoció als ulls: «Vaig parlar amb el Francesc Cairó per fer una vinculació amb la Penya, no podíem aguantar perquè el nostre pressupost ja era d'uns 37 milions de pessetes –la Penya en tenia el doble– i ja no teníem els jugadors clau ni en venien més, però el Joventut va dir que no; d'aquella època recordo que els directius hi posàvem calés, no teníem empleats, s'hauria de donar una insígnia d'or a tots els responsables de clubs petits que estan exposats a rebre crítiques a canvi de res.» Tallada diu que a la ciutat es vivia bàsquet per tots costats però també lamenta la competència: «Si el club hagués estat a Girona encara hi seriem, però érem al costat de Barcelona i amb tres equips a la màxima divisió al poble!»

La ciutat també anava creixent des de la base. Es van crear els jocs escolars sota el guiatge de Vilaseca, Xavi i Quim Padrós, Xavi Ros... proposta que fomentava encara més el bàsquet entre els centres educatius. També es van instaurar les 24 hores, una competició que feia que encara es vivís més bàsquet, tot esperant el duel entre la Penya i el Sant Josep.

Altres cognoms que van lligats al bàsquet de la ciutat són els de Gol, Dani Fernández, Costa, Ciurana, Ribas, Ponsirenas, Mas Vilalta, Antoja, Vicente del Castillo, Estruch, Massot, Cairó... però el que ha fet gran la ciutat i la llegenda de Badalona, bressol del basquetbol, és la tradició que hi ha al darrere de tots els badalonins.

CLUBS FEDERATS

-JOVENTUT -C.B. SANT JOSEP -CÍRCOL CATÒLIC -MARISTES -ADEMAR -COL·LEGI -CULTURAL -A.E. MINGUELLA -A.E. BADALONÈS -A.D. RONDA -ST. ANDREU NATZARET -BBC (BADALONA BASQ. CLUB) -ABB (ASS. BÀS. BADA.) -A.E. DOSA -C.B. MONTIGALÀ -MARE DÉU ASSUMPCIÓ -C.B. KLIMA

Escenari de nits històriques... i polèmiques

El pavelló de la Plana va ser un punt del conflicte. L'Ajuntament l'havia concedit al Joventut perquè fos la seva pista. L'ascens a la divisió d'honor del Sant Josep i del Círcol Catòlic va obligar a anar-hi els tres equips però la Penya no ho facilitava. El club parroquial no tenia construït el seu pavelló i els circolistes els posaven traves des del consistori per fer una pista als terrenys que tenien a l'avinguda de Navarra. L'enfrontament va ser tal que el Sant Josep, després d'un any de jugar a La Plana, va haver de debutar l'any següent en un derbi contra el Joventut... a Mataró. Fins llavors, la Penya havia tingut la massa social badalonina –uns 2.500 socis–. El club parroquial es va mantenir en el miler mentre que els circolistes van passar a quasi 1.500, la majoria joves que veien amb l'esperit de lluita dels d'Aíto, el seu mirall –un equip inferior però amb caràcter–. La pèrdua de categoria del Círcol i el Sant Josep combinat amb la marxa del Joventut al nou pavelló d'Ausiàs March van fer que els verd-i-negres passessin a 4.500 abonats. Diuen les males llengues, però, que els socis de la Penya van haver de pagar cinc anys de cop per cobrir despeses.

Pere Gol: el bàsquet també per a dones i nens

El 1905 naixia Pere Gol, una de les figures claus del bàsquet a la ciutat. El 1926 juga el primer partit amb la fundació de la Societat Gimnàstica de Badalona. Era educador físic i dominava esports com el futbol –el 1936 va ser tècnic del Badalona– o l'atletisme. El 1937 introdueix a la ciutat el bàsquet femení amb l'Ateneu. El 1956 introdueix el bàsquet femení en el Joventut. Crea la secció infantil de la Penya –l'escola de bàsquet de la Penya porta el seu nom–. El 1962 crea el minibàsquet del Joventut i a Badalona. La seva filla Maria va ser internacional, el seu fill Guifré va ser jugador i entrenador i el seu gendre és Josep Lluís Cortés. Mor el 16 de juliol del 2000 als 96, anys després de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com un dels forjadors de l'esport. Lligat a l'escola Minguella, l'entitat amb més equips federats aquesta temporada.

Jocs Olímpics (1992) i copa d'Europa (1994)

Hi ha dues dates destacades lligades al bàsquet de la ciutat. El 1992, quan el Palau Olímpic va acollir els Jocs Olímpics. Badalona, com no podia ser d'una altra manera, va ser la seu del bàsquet de l'Estat amb la presència del Dream Team de Màgic, Jordan, Bird i companyia. Dos anys més tard, el 1994, la ciutat era el centre europeu quan la Penya de Corny i Mike Smith –foto– va assolir la primera copa d'Europa de la història del bàsquet català a Tel Aviv.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.