Fórmula 1

LLUÍS PÉREZ-SALA

EXPILOT DE F-1

“Per a mi, el Circuit va ser un somni fet realitat”

“Que jo estigués en la fórmula 1 feia que hi hagués més atenció, més ganes, però el projecte del Circuit venia de lluny”

“Amb el programa Joves Pilots del Circuit intentem transmetre la nostra experiència als joves”

Nissaga de pilots.
Lluís Pérez-Sala (Barcelona, 15-05-1959) és el setè de vuit germans. L'exemple dels tres germans grans, tots pilots, li va inocular l'afició pel motor en una època en què un pilot es podia pagar les curses amb les primes i els premis. El 1988 va arribar a la F-1, com a company d'Adrián Campos a Minardi, i el 1989 va sumar un punt –el primer d'un català des de Paco Godia a mitjan anys cinquanta–. Té tres fills i fa uns vint anys –des que es va casar– que viu a Madrid.
En l'alta competició cal ser una mica egoista. Tens temps per fer altres coses, però el primer és la teva feina

El primer vencedor d'un Gran Premi al Circuit de Barcelona-Catalunya va ser Nigel Mansell, però el primer a pujar dalt de tot del podi va ser Lluís Pérez-Sala, en una cursa de turismes, dues setmanes abans d'aquell gran premi. “La sensació de dormir al meu llit de tota la vida, llevar-me i anar a córrer va ser una mica rara, la veritat”, reconeix. “Per a mi, el Circuit era un somni fet realitat. Ja no calia anar al Jarama, o a l'estranger.”

Quan es va posar la primera pedra, el 1989, vostè era el pilot català de més projecció en les quatres rodes (en les dues rodes era Sito Pons). Això fa que se senti una mica artífex de la culminació del projecte?
No, jo no. Home, que jo estigués en la F-1 feia que hi hagués més atenció, més ganes. Però era un projecte que ja venia de lluny...
Venia de lluny, però semblava que no acabava d'arrencar...
Potser sí. Però no hi ha una sola cosa. És un cúmul de circumstàncies que es posen a favor.
Ara imagino que el que li hauria agradat de veritat és córrer el GP de F-1.
Sí, és clar. Va anar de poc, perquè vaig deixar la F-1 el 1989 i es va inaugurar el 1991.
Què li va semblar, el traçat, quan el va poder provar?
Hi havia rodat mentre el feien, però una volta ràpida no la vaig fer fins que hi vaig córrer. Era molt tècnic. És un traçat molt dur per a les rodes, té molts revolts ràpids i llargs de dretes, seguits. S'ha de fer treballar molt el cap per tenir les rodes sempre en condicions.
Per a vostè, que aleshores era pilot en actiu, era realment el millor circuit del món?
Quan es va inaugurar sí. Tenia les instal·lacions més modernes. I el traçat es manté després de 25 anys, només s'hi han fet algunes modificacions, més que res per l'augment de prestacions dels cotxes. Només la xicana que es va anul·lar [Nissan] hauria necessitat una mica més d'espai. Però era un traçat fantàstic, a mi m'agradava molt.
Quin revolt destacaria?
El ràpid abans de la recta del darrere. És delicat, molt ràpid. No es veu la sortida i sempre tens el dubte de si te'n sortiràs. Sempre estàs arriscant, allà.
Un efecte positiu de la creació del Circuit és que es va posar dempeus un programa de Joves Pilots, amb el qual vostè hi ha estat implicat des del principi.
Sí, va néixer el 1999, amb Miquel Molina i Dani Clos a la F-Renault i més endavant va derivar en el programa Joves Pilots.
Què fa el programa per als pilots? És una beca econòmica?
Al principi teníem un acord amb un equip. Després es va obrir per donar una beca als pilots i assessorar-los, en l'aspecte esportiu i tècnic. La formació consisteix a intentar transmetre la nostra experiència als joves perquè puguin escurçar els terminis d'aprenentatge i equivocar-se poc. És un esport molt car i a vegades les equivocacions no tenen solució; solució esportiva, s'entén.
Adrián Campos diu que amb Àlex Palou [ell i Àlex Riberas són els pilots del programa] ha sentit el mateix que amb Fernando Alonso en el seu dia.
Jo estic molt content amb l'Àlex. La veritat és que no deixa de sorprendre'm. Aprèn molt de pressa i és molt madur.
Un pilot ha de viure, respirar i dormir amb les curses?
En l'alta competició has de ser una mica egoista; si no, no pots ser un campió. Tens un mètode de treball i no el pots deixar. Has de ser rigorós. Tens temps per fer altres coses, però el primer és la teva feina, si és que vols arribar a ser un pilot d'alta competició de primer nivell. Primer ets tu, i això moltes vegades es malinterpreta des de fora.
Vostè era així també?
Sí, jo era així, ho reconec. Tens una agenda i no és flexible.
És curiós que el seu antic company Adrián Campos ara sigui el cap de l'Àlex Palou, oi?
Sí, m'agrada. Fa una feina molt ben feta. Té un equip fantàstic i si els nostres pilots es posen d'acord amb ell, genial.
I reblant més el clau, la vida el va dur a ser el cap de l'equip de F-1 fundat per Campos, HRT.
Sí, són coses de la vida. Tots dos som uns apassionats d'aquest esport i al final, d'una manera o altra, et retrobes.
Té algun retret pel que fa al final d'HRT?
Jo tinc la satisfacció que per ganes, temps, treball i intensitat no va ser. Havíem format un equip de gent molt bona, amb il·lusió, però no era viable.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.