Ral·lis

Motor

superació

Lascorz torna a volar

El pilot català, tercer en el campionat d'Espanya de ral·lis tot terreny en categoria de buguis, afronta avui la tercera Baja Aragón amb grans sensacions competitives

Quatre anys després de l'accident que va tenir, ‘Jumbo' Lascorz viu a Maçanet de la Selva rodejat de natura, animals i convertit en un exemple de lluita i superació esportiva

“Anar al Dakarseria l'objectiu, però costa molts diners. Però la il·lusió hi és. Si pogués, hi aniria ara mateix”

El temps i l'ànima a vegades semblen inalterables. Si més no per a Joan Lascorz, rodejat d'amics i natura, amb el cap encara corrent a gran velocitat i capficat en la imminent Baja Aragón. Les prioritats potser no han canviat gaire. Cada cop va quedant més enrere el greu accident de l'abril del 2012 a Imola, quan aquest jove nascut a l'Hospitalet ara fa 31 anys era ja tota una realitat en el mundial de Superbikes com a primer pilot de Kawasaki. Però la força de la natura, com bé sap aquest pilot català, és imparable. I més en un caràcter obstinat i perseverant com pocs. Pocs mesos després de sortir de l'Institut Guttmann, Joan ja treballava per adaptar un kart per a la seva tetraplegia i el 2014 es va atrevir a pujar a un Mercedes adaptat a la Baja Aragón sense gairebé experiència. Així és Jumbo Lascorz.

Dorm poc i parla menys. Mai ha estat el seu fort, diuen, tot i haver fet de comentarista a TDP i Esports3 del mundial de Superbikes, en què va aportar la seva experiència i coneixements. “M'és fàcil perquè conec el mundial, però difícil perquè em costa encara veure córrer i guanyar la gent amb qui competia.” Poc després que surti el sol, Joan ja comparteix temps i hores al jardí de casa seva a Maçanet de la Selva, rodejat d'animals –gallines, gos, ànecs, cabres, cérvols, paó, estruç i l'estrella de la casa, un guepard anomenat Duma–. “És l'animal més ràpid”, recorda Joan.

Les seves activitats diàries s'ordenen entre anar a Montmeló a fer el seguiment del seu bugui amb els mecànics, exercitar-se a casa en un gimnàs amb aparells per millorar la musculatura, cuidar els animals, sortir amb els amics i entrenar-se en diversos circuits de la zona quan la competició s'apropa, com és el cas. Divendres que ve Joan Lascorz, acompanyat pel seu copilot, Sergi Brugué, prendrà part avui en la seva tercera Baja Aragón i quarta prova d'enguany del campionat d'Espanya de ral·lis tot terreny, una competició en què ja va debutar el 2015 i va ser tercer en la categoria de buguis.

El bugui, a punt

“Hem fet ja el rodatge del bugui, canviant algunes peces. Va molt bé i molt fi, millor que mai. El més important és acabar la cursa, perquè la Baja Aragón és molt important i puntua el triple al campionat d'Espanya”, explica Lascorz, que ocupa la tercera posició en la seva categoria i la setena en la general de cotxes. “Abans l'objectiu era acabar les curses. Però un esportista sempre vol guanyar. Serà difícil, sobretot per la calor”, explica el pilot, que té problemes per regular la temperatura del seu cos, una de les seqüeles de l'accident. “Abans el repte era guanyar el campionat del món amb un equip oficial. Ara he hagut de començar de nou. La gent em deia que no podria acabar les curses. Crec que ho vam fer molt bé l'any passat”, diu Lascorz.

Les il·lusions no s'acaben aquí. Igual que Isidre Esteve, un bon mirall per a Lascorz, anar a un Dakar seria ara mateix el somni més ambiciós. “Seria l'objectiu, però costa molts diners. Però la il·lusió hi és. Arribar allà i fer-ho bé. Si pogués hi aniria ara mateix”, assegura amb valentia. “Guanyant el campionat d'Espanya podríem aconseguir més patrocinadors i tot seria més fàcil”, hi afegeix. “A Isidre el conec. Ha patit molt i sé que li ha costat arribar. Ell potser és més mediàtic en l'àmbit nacional que nosaltres. Però si ell hi pot anar, per què no nosaltres?”, afirma.

La velocitat i l'adrenalina no han minvat gaire en l'esperit de Lascorz, un exemple de superació, que ara per ara en vol més. “Ara mateix ho necessito. Ho he provat i sé que puc estar davant. Sobretot el que més difícil veia era poder competir per ser davant, perquè no tinc gaire força als braços”, reflexiona. El camí de readaptació per poder competir en cotxes no ha estat gens fàcil. Al principi no podia ni pujar a un cotxe. La falta d'equilibri que té al cos i la manca de sensibilitat als dits també dificulta la conducció. El cotxe s'ha hagut d'adaptar a les seves limitades condicions, de les quals treu un rendiment extraordinari gràcies a la seva experiència, intuïció i perícia, que es mantenen intactes. “Porto el volant amb una mà. No tinc sensació al cos en un revolt. Ho noto pel volant i per la meva experiència. Són molts anys i el fet d'haver corregut a Superbikes m'ajuda lògicament”, explica.

El drama de Salom

La recent mort de Lluís Salom no ha passat desapercebuda per a aquest etern amant de la velocitat. “L'escapatòria trobo que estava una mica malament. He sentit el que deia la telemetria i tal, però crec que l'escapatòria hauria d'haver estat millor, més oberta i amb graveta”, opina Lascorz, que va més enllà. “Em vaig enfadar molt perquè vaig trobar l'accident molt similar al meu. Ell va xocar contra la moto i jo contra un mur, però tots dos sense gaire escapatòria. El circuit on va tenir ell l'accident el canvien, però Imola segueix igual”, diu l'expilot de Superbikes, que també ha seguit les lluites de Rossi, Márquez i Lorenzo en el mundial de Moto GP. “Són pilots molt mediàtics. Són els primers que han de ser legals. No em va agradar gaire el comportament de Rossi. Crec que no va estar bé quan va tirar a terra Márquez. Però també entenc que quan tens un pilot a sobre tota l'estona al final et canses. Has d'entendre els dos pilots”, afirma Lascorz, que relativitza el seu passat als circuits. “Les carreres no les trobo tant a faltar, perquè és un circ. El que sí que trobo a faltar és sortir amb moto amb els amics com abans un cap de setmana i picar-me”, diu.

“Tot és un risc. El que tu assumeixes per anar ràpid”, diu Joan, que ja ha demostrat malgrat les limitacions que no ha perdut l'olfacte competitiu, en aquest cas sobre quatre rodes. “Crec que malgrat la lesió que té, és potser el pilot més ràpid amb qui he anat”, diu Brugué, el seu copilot. “Ens dóna moltes idees, ens contagia el seu esperit de superació i ajuda molt la gent amb problemes similars”, diu Vanessa Pedret, coordinadora de la 17 Foundation, creada per l'entorn de Lascorz amb l'objectiu de revolucionar i millorar la mobilitat de les persones amb discapacitat.

2014
va ser 18è
en la seva primera Baja Aragón, en categoria T1, sense experiència
2015
tercer
en el campionat d'Espanya de ral·lis tot terreny en categoria de buguis, acabant les sis curses
2016
tercer
en el campionat d'Espanya de ral·lis tot terreny en buguis, després de quatre proves


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.