Atletisme

ADEL MECHAAL

ATLETA A.A. PALAMÓS

“Estic millor que mai”

El migfondista encara amb molta confiança els seus propers reptes, amb la Vallecana com el més immediat

Es va definir abans de tenir la nacionalitat espanyola i, ara, es reafirma: “Catalunya hauria de ser un estat independent”

Vull ser un dels atletes més competitius en els últims metres, fer un temps estratosfèric i endur-me la victòria
Pot ser un any molt bo. I quan em posi els claus, a la pista, no crec que la mínima suposi cap problema
Quan la faci, faré la maleta i me n'aniré en alçada a preparar el campionat. És on es guanya el passaport
La nacionalitat em suposa poder decidir: jo votaria sí a la primera i, a la segona, un altre sí rotund

Parla molt clar. I català. I del que faci a les pistes se'n sentirà parlar, també. Adel Mechaal (Palamós, 23 anys) està en el seu millor moment de forma, encara no mig any després de rebre la nacionalitat espanyola –nascut a Tetuan, des dels 2 anys que viu a Catalunya, la independència de la qual reclama fa temps – i ara pot rebre les beques que se li havien negat, a més de córrer a nivell internacional.

Cros, pista, ruta... Com va?
De moment és el meu millor inici des que estic en l'atletisme. M'entreno sempre en el mateix circuit i cada vegada que el faig milloro el registre anterior. Em trobo molt bé, i ara el 26 corro la Sant Silvestre de Terrassa i després aniré per la Vallecana.
Baixar de 30. I la posició?
Acostar-me el màxim que pugui al 29 o baixar-ne. M'entreno a 2:55 i 2:54 durant molts quilòmetres, hi vaig perfecte. Si tinc bon dia i bones condicions puc estar-hi. L'any passat vaig fer 30:00 i, aquest, l'objectiu és trencar la barrera. Puc fer-ho de sobres. L'objectiu és sempre el temps. Hi estic molt obsessionat: cada cursa o competició et marques un objectiu que si el pots assolir, millor. I la posició... firmo baixar de 29 i quedar el 100! Si baixo de 29 o faig 29:10 puc estar entre els 10 primers.
Després ja deu anar a la pista.
Faré un cros més: el campionat de Catalunya de cros curt, a Sabadell. I ja està, aparco el cros i la ruta i em centraré, cent per cent, en la pista coberta: els 3.000. I intentaré fer la mínima abans que acabi el gener, aquest any no vull que se m'escapi. I després afinar-me per al campionat d'Espanya, ser un dels atletes més competitius en els últims metres, fer l'últim 500 en 1:12 i endur-me la victòria.
Se'l veu ambiciós.
Són els meus objectius i les meves pretensions. Ara falta que les cames responguin, però de moment ja puc dir que estic millor que mai i només he fet dos dies de pista. I quan comenci a afinar pot ser un any molt bo. La confiança te la donen els entrenaments. Ahir [dilluns] vaig fer dos tres mils: el primer 8:17 i, després de 4 minuts, en vaig fer un altre a 7:58. La mínima del món és 7:52 i era per asfalt i amb voladores. Quan em posi els claus, a la pista, no crec que la mínima suposi cap problema. Em preocupa poder afinar la màquina per poder marcar un ritme estratosfèric en les últimes voltes i que ningú em tregui la plaça. L'any passat em vaig quedar sense mundial i, aquest, no m'ho vull perdre.
Va arribar just l'any passat?
El problema va ser que vam encarar tota la temporada cap a Huelva. Vaig fer una molt bona cursa i vaig guanyar tots els atletes espanyols, millor marca espanyola, tercera millor d'Europa... perfecte. Al campionat d'Espanya vaig arribar una mica passat, no era el meu objectiu. Aquest any confio en mi mateix i faré una preparació per aconseguir la mínima de 3:40 a Huelva. Quan la faci faré la maleta i me n'aniré en alçada a preparar el campionat.
L'experiència.
Sí, quan arribes a cert nivell el més important és arribar en molt bon estat de forma al campionat: és on es guanya el passaport per a l'europeu o mundial. Fins ara tenia més preocupació en les mínimes i ara, amb més confiança, veig que la puc aconseguir en qualsevol competició.
Tenir la nacionalitat espanyola li ha canviat la vida.
Sí, ha sigut un punt d'inflexió: l'atletisme era una afició que, sí que entrenava cada dia, però ho feia sense acabar de dur mai el cos al límit. Sabia que fes el que fes quedava exclòs de la competició. Ara estic motivat per entrenar-me fort i patir perquè quan arribi el campionat d'Espanya rebré una beca, una bonificació i un premi: mundial o europeu. I d'aquí a dos anys, Jocs.
Per tant, s'hi veu.
Sí, és clar. Aquest any he acabat tercer en el rànquing espanyol, a mig segon del segon i a un del primer. N'hi van tres i aquest any tinc marge de millora. Si els altres no ho fan, puc ser primer. Però no depèn de mi.
Abans de tenir la nacionalitat es va definir a favor de la independència. I ara?
La nacionalitat, a part del que suposa en premis i beques, poder representar el lloc on visc, m'he educat i treballo, també em representa poder decidir. Fins ara, en cas que s'hagués fet la consulta, jo no hauria tingut dret a vot. I està clar que, com està plantejada, jo votaria clarament sí a la primera pregunta i, a la segona, un altre sí rotund. El meu punt de vista és el mateix i segueixo defensant que Catalunya hauria de ser un estat independent. Per tota la seva història, la seva cultura, la seva llengua i tota la resta.
Així, no era per ressentiment.
Evidentment. És una cosa que pensava abans i ho segueixo pensant. No ha canviat res: jo em sentia d'aquí, estava treballant aquí i l'única cosa que havien de fer era canviar el passaport. Que en lloc de ser de color verd me n'havien de donar un de vermell. Sóc la mateixa persona i tinc les mateixes idees.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.