Waterpolo

ROGER TAHULL

WATERPOLISTA CATALÀ DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA

“El 2012 els Jocs em quedaven lluny”

El barceloní, que s'estrenarà a Rio amb dinou anys i ocupa una posició tan complexa i determinant com la de boia, on haurà de jugar-se el lloc amb autèntiques moles, és la joia de la corona del waterpolo català amb vista als propers anys

No l'espanta res i considera que en una competició, encara que siguin uns Jocs Olímpics, s'ha de sortir a buscar la medalla d'or

L'Ivan Pérez és un dels meus referents. Era una bèstia. Sempre tenia la posició i quan rebia la pilota era gol, penal o expulsió
M'han dit que els Jocs Olímpics són espectaculars i s'ha d'anar al màxim, perquè a la mínima que et despistes tot se'n pot anar en orris
He viscut la progressió amb molta tensió. La posició de boia és complicada, i més en competicions del màxim nivell

La progressió de Roger Tahull (11-05-1997) els dos últims anys li augura una carrera d'èxit. Es va iniciar al Montjuïc, però ben aviat va acabar a l'Atlètic Barceloneta, on ha tingut l'oportunitat de créixer a l'ombra de bons jugadors i tenir minuts i obligacions en la lliga de campions. Ara li arriba l'hora d'estrenar-se en uns Jocs Olímpics, un esdeveniment en el qual fa quatre anys no hauria ni imaginat competir i que reunirà els seus amics al voltant de la televisió cada partit per seguir-lo orgullosos. El sacrifici i la qualitat dins la piscina acompanyen aquesta jove fortalesa cridada a convertir-se en el proper boia català de referència, una figura que fa temps que està òrfena.

La selecció espanyola va signar la cinquena posició en l'europeu de Belgrad del gener i la tercera en el preolímpic de Trieste a l'abril... En quin estat afronta els Jocs de Rio?
Estem bé. Tenim una bona preparació. És cert que en l'últim torneig, a Bor (Sèrbia), ens va costar una mica [van acabar sisens després de perdre contra Sèrbia, Grècia i el Brasil, de vèncer el Japó i d'empatar amb França], però l'objectiu que ens havíem fixat era agafar sensacions amb vista a Rio. Crec que hi arribarem bé i amb molta il·lusió per guanyar l'or, que és el que cal buscar en uns Jocs. I de ben segur que ens sortirà bé.
Parla de l'or olímpic, piquen ben alt a l'hora de fixar-vos la fita...
En qualsevol campionat s'ha de sortir a guanyar, i els Jocs Olímpics no poden ser l'excepció, s'ha d'anar per l'or. És veritat que és un objectiu molt complicat, però és el que es fixen totes les seleccions. Anar a uns Jocs és important per si mateix, però s'hi ha d'anar a guanyar, com en qualsevol altra competició. Marxar sense podi deixa males sensacions.
Després d'enfrontar-vos amb bona part de les seleccions de primer nivell en els últims temps, a quines se'ls ha de penjar l'etiqueta de favorites?
Totes les seleccions estaran a un gran nivell, i en uns Jocs no es pot menysprear ningú. Sí que és cert que Sèrbia, que es va proclamar campiona de l'últim europeu a Belgrad, ha demostrat que està forta... Però en uns Jocs, en què s'ha de superar una fase de grups complicada i eliminatòries a partit únic, pot passar qualsevol cosa, ja sigui contra Sèrbia o contra el Japó.
Quins considera que són els principals rivals amb els quals es disputaran els quatre bitllets de quarts en la fase de grup?
Amb tots: Itàlia, Croàcia, els Estats Units, França i Montenegro. Són grans seleccions. Tots els partits es poden guanyar o perdre, i per aconseguir victòries ens ho haurem de treballar cada partit. D'entrada no hi ha res decidit.
En campionats d'aquestes característiques, amb tantes emocions i transcendència mundial, deu ser bàsic, i al mateix temps complicat, controlar el cap...
Psicològicament és important estar fort per superar tots els obstacles. Per exemple, encara que en algun partit anem perdent hem de ser conscients que el podem guanyar. Mai podem llançar la tovallola, perquè en uns Jocs fins a l'últim moment no se sap què pot passar. Hem de tenir clar que podem guanyar tothom i que no som inferiors a cap rival.
Es respiren sensacions diferents al vestidor en una convocatòria de preparació per als Jocs?
Les sensacions sempre són molt bones al vestidor. Home, és veritat que potser hi ha molta més il·lusió, perquè és la màxima competició i només se celebra cada quatre anys, però la resta de competicions també s'agafen amb moltes ganes.
Comparteix vestidor amb jugadors com ara López Pinedo, Minguell, Sziranyi, Aguilar i Mallarach, que ja han competit en uns Jocs... Què n'expliquen?
En general es comenta que és una competició espectacular, que es juga en un escenari molt bonic i ple de gent. Que es conviu amb esportistes d'altres esports i que es comparteixen experiències úniques. I, esportivament, que s'ha d'anar al màxim, perquè a la mínima que et despistes tot se'n pot anar en orris.
Li agradaria trobar-se algú en particular a la vila olímpica?
Em faria gràcia coincidir amb alguns dels grans esportistes que hi haurà de tennis, bàsquet i futbol. Si me'ls trobo, bé; i, si no, no passa res, jo em centro en el waterpolo i a donar-ho tot.
Vull viure uns Jocs al màxim nivell i donar-ho tot.
Fa quatre anys, mentre Espanya firmava la sisena posició a Londres, s'imaginava que en els següents Jocs tindria l'ocasió d'anar-hi?
En aquell moment no em passava pel cap, em quedava lluny. No va ser fins fa un any que vaig començar a veure que podria tenir alguna possibilitat. En un principi pensava que seria mínima, però finalment, entrenant-me al cent per cent, he aconseguit entrar en la convocatòria final.
En els dos últims anys ha viscut una progressió llampec, com ho porta?
Ho he viscut amb molta tensió, perquè sóc jove i he hagut d'agafar papers i rols que m'han costat una mica. Però per sort he tingut el suport dels companys i dels entrenadors, que m'han ajudat molt. Sempre he pogut anar millorant i en cap moment m'he enfonsat anímicament.
Què li ha costat més?
Adaptar-me a l'alt nivell. La posició de boia és molt complicada, i més en competicions del màxim nivell. Es podria dir que és una posició diferent de la resta per les qualitats físiques que es requereixen, perquè sempre és una lluita constant amb un jugador a sobre, i normalment ets tu qui està sota de l'altre. Encara em queda bastant per adaptar-me i millorar, però de mica en mica vaig progressant i em sento millor. La clau és entrenar-se, entrenar-se i entrenar-se.
Tenint en compte la duresa que comenta, què el va portar a jugar-hi?
De petit havia jugat en altres posicions, però per les meves qualitats físiques em van col·locar a la boia i jo, ben content. Vaig començar a jugar-hi i la veritat és que sempre m'ha agradat. Encara que sembli mentida es pot disfrutar, com en qualsevol altra posició.
Quin és el seu boia de referència?
L'Ivan Pérez, per exemple, que quan jugava era una bèstia. Sempre tenia la posició i quan li passaves la pilota era gol, penal o expulsió. Sempre en treia alguna cosa. Actualment hi ha el Dusko Pijetlovic, de Sèrbia, que és molt bon jugador i m'impressiona per les seves qualitats físiques i la seva tècnica. M'hi fixo molt per aprendre a millorar.
A Espanya s'ha viscut una transició de boies complicada per la falta d'efectius, es pot dir que ha trobat el titular dels propers anys?
És veritat que hi ha pocs jugadors en aquesta posició, perquè és dura i s'ha de tenir un físic adequat per jugar-hi. De moment sembla que sí, espero que segueixi tot bé durant un temps.
S'hauria de fer una feina específica a la base per potenciar l'aparició d'aquesta figura tan buscada però alhora determinant?
Crec que sí, perquè fins i tot en altres països s'està treballant poc, i és molt important tenir un jugador que se sàpiga mantenir als dos metres. És una posició important perquè tot l'equip funcioni.
Quin és el seu paper a la selecció espanyola actual?
La meva funció és donar el màxim, ajudar amb tot el que pugui i jugar al cent per cent a la boia. I en defensa també estar al cent per cent per evitar que ens marquin. I, en general, no cometre errors.
Gabi Hernàndez què li ha demanat específicament?
Que en defensa estigui absolutament concentrat i que no cometi errors que ens puguin costar gols. I que en atac lluiti al màxim possible a la zona dels dos metres i que intenti aconseguir tots els gols i les exclusions que siguin possibles per contribuir en les tasques ofensives.
Es compleixen vint anys de l'or d'Atlanta. Què coneix d'aquella generació tan especial?
M'han dit que era una generació molt bona. Però el waterpolo ha canviat molt. Aleshores jo encara no havia nascut, però sempre m'hi he interessat perquè va ser la generació que va canviar el waterpolo espanyol.
Per què considera que el waterpolo que es practica avui és diferent del que es jugava llavors? Què ha canviat?
El joc d'ara és més físic, mentre que abans era més lliure. Hi havia més accions d'un contra un i contraatacs. Ara el joc d'Espanya es continua basant en el contraatac, és una arma molt important per a nosaltres, però crec que en general és més tàctic i estàtic.
Les noves regles que es volen introduir i que han estat en fase d'experimentació sembla que volen trencar aquesta tendència i fer el joc més dinàmic... Com ho veu?
S'està provant en categories jugant cinc contra cinc i amb una pilota més petita. He jugat un campionat així i tot és molt nou, caldria adaptar-s'hi. Però crec que tal com està ara el waterpolo funciona bé, encara que és cert que amb la modalitat que es proposa podria ser més vistós per a l'espectador i hi hauria més gols. Si prospera caldrà adaptar-s'hi.
Veu factible que algun dia Espanya recuperi l'esplendor de la generació daurada?
Estem bé, crec que som una bona generació i Espanya sempre estarà a dalt. Tinc l'esperança que algun dia tornem a estar a dalt de tot en els Jocs Olímpics; i, si pot ser en aquests, millor.
Considera, doncs, que des de la base s'està fent una bona feina?
Crec que sí. Encara que és cert que ara mateix és un moment una mica complicat per culpa de la situació econòmica. Però, tot i això, estic convençut que disposem d'una bona base i crec que el nivell del waterpolo espanyol mai baixarà. Ni el de la selecció.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.