La subvenció pública, vital
2a divisió B. Mentre els clubs s'escarrassen en convèncer patrocinis privats, sovint l'aportació no supera el 10% del pressupost. Els diners d'ajuntaments i diputacions encara té molt pes
La crisi econòmica va acabar amb molts vicis clientelars entre política i esport. Subvencions directes, d'altres encobertes i influències en empreses i entitats esportives van rajar de valent durant molt temps. El futbol de segona B va aglutinar molts tractes de favor entre àmbit públic, privat i clubs de futbol en tractar-se d'una categoria amb despeses mastodòntiques comparades amb els beneficis que en produeix. Però deu anys després de l'explosió de la crisi, com s'han reestructurat totes aquestes relacions?
“Existeixen dos models de club a la segona B: aquells que s'alimenten dels fons públics i aquells que, normalment SAE, s'alimenten de fons propis”, resumeix el director de l'àrea comercial del Reus Deportiu, Ferran Pujol. “La segona B és una categoria difícil perquè és la primera amateur però et pot obrir la porta a la professional. Per tant, estàs en la frontera d'obtenir 5 milions d'euros en una categoria, a 0€ en una altra”, afegeix. El Reus rep 200.000 euros de l'administració que són per pagar el manteniment de l'estadi municipal. Un cas molt diferent d'altres equips com el Badalona (160.000, 18% del pressupost), el Lleida (290.000, un 30% del pressupost) o l'Hospi (uns 250.000 euros, 30% del pressupost) que reben subvencions públiques directes.
I la via privada?
“D'alguna manera ets una tanca ambulant i hi ha cert arrelament al territori així que hi ha marques que sí que els hi interesses”, respon Pujol, del Reus que té el recolzament de Borges, multinacional del territori.
Tot i algunes excepcions, els clubs necessiten solucions per poder cobrar per espai a la samarreta. És el cas del Sabadell que va arribar a diversos acords amb una empresa xinesa (BoYang Investment) per ser l'espònsor principal. En el cas arlequinat, l'acord inclou la promoció d'alguns futbolistes xinesos (en té dos al juvenil). “Nosaltres aquesta via no l'explotem”, diu el director general del Cornellà, Andrés Manzano: “No hem rebut les ofertes suficientment bones com per poder vendre el lloc preferencial de la samarreta”. El Badalona, en canvi, manté l'etern patrocinador, Tusgsal, de capital privat però molt vinculat sempre a l'àmbit públic que li reporta 200.000 euros cada temporada. “Buscar patrocinis picant portes fredes és molt complicat”, reconeix Antonio Castellano, president de l'Hospitalet: “Necessites ajuts de la gent amb influències de la ciutat”, remata un directiu riberenc. En la samarreta del seu equip s'anuncia What's up!, una acadèmia d'anglès molt vinculades a l'agent Màgic Díaz que té cinc representats a la seva plantilla. I el cas de l'Olot és típic, tampoc rep res de les administracions mentre la gran inversora de l'entitat és l'empresa del president Joan Agustí.
Val la pena?
En la majoria de casos, l'aportació de les marques patrocinadores fetes a través dels departaments de publicitat no cobreixen ni un 10% del pressupost total de l'entitat. Per tant, val la pena destinar-hi temps i recursos a aquesta recerca? “Moltes vegades no és tant per la quantitat de diners si no per la qualitat. Perquè un bon patrocinador t'ajuda en els moments clau de la teva tresoreria. Per tant, el patrocinador és essencial”, conclou Pujol: “Tot el que arriba com a benefici pel club és positiu per poc que sigui”, diu el vicepresident del Sabadell Ignasi Lúquez, del Sabadell que reconeix que enguany estan obtenint més recursos per aquesta via a segona B que a segona A.
La implicació de la Paeria amb el Lleida
Els jugadors del Lleida van reconèixer ahir que havien cobrat una de les mensualitats que els hi deu el club. Ara, han de negociar amb el club un document que reestructurarà la manera de pagar les dues restants. Enmig d'aquest enrenou, l'alcalde de Lleida Àngel Ros va parlar sobre la situació de l'entitat: “Des de les institucions volem recolzar el màxim l'entitat. Hem pagat aviat la bestreta de la subvenció i demano que hi hagi una relació professional i fins i tot cordial entre la directiva i els jugadors”, va dir: “Això és bo pels aficionats i per les expectatives d'ascens. El Lleida ha d'estar a segona divisió i això s'ha de fer entre tots: directiva, jugadors i afició”, “Tots volem que l'equip pugi a segona perquè és l'espai que li correspon a l'entitat”.
Notícies
Dijous,18 abril 2024