L’astre perenne

16 gols en 17 partits. Aquest és l’espectacular bagatge en aquest començament de temporada de Leo Messi, que el 24 de novembre rebrà la seva 4a Bota d’Or, després d’erigir-se el curs passat en el màxim golejador de les lligues europees. I l’argentí no ha perdut pistonada, ja que en aquest inici ja suma 12 dianes en la lliga, a només dues de l’actual líder de la classificació, Ciro Immobile, un davanter que difícilment aguantarà el ritme del 10 blaugrana. I el millor de tot és que els gols no són, ni molt menys, el més destacable del Messi actual, un futbolista que en els darrers anys ha aprés a allunyar-se de l’àrea per ser encara més decisiu en els partits, unint al seu inalterable olfacte assistències, canvis de joc, llançaments de falta teledirigides i eslàloms marca de la casa, fins a convertir-se en un futbolista total. Perquè quan semblava que l’adeu inesperat de Neymar afectaria el futbol de l’argentí, ja que ara les defenses rivals poden fixar molt millor les seves marques i centrar-se en ell, s’ha destapat un Messi virulent, líder absolut de l’equip, un jugador que, com el bon vi, sembla que cada any que passa fa un pas endavant. Aquesta capacitat de posar-se l’escut a l’esquena, de fet, encara es va veure d’una manera més evident en la selecció d’Argentina, en què només una aparició estel·lar de Messi en el duel contra l’Equador, amb un hattrick, va evitar que l’albiceleste es quedés fora del mundial de Rússia, justament el gran objectiu que Messi té ara entre cella i cella, l’última excusa que els queda a aquells que posen en dubte que sigui el millor futbolista de tots els temps.

Les aparences enganyen

A l’altra part de la balança es situa Cristiano Ronaldo, un jugador que per molts guardons individuals que rebi es troba en clara decadència. Aquesta sensació, de fet, ja va ser palpable el curs passat, en què el Bernabéu fins i tot el va xiular en alguns partits, una mala maror que el portuguès va aconseguir capejar amb el seu indubtable olfacte, sent decisiu en els quarts, les semifinals i la final de la Champions. A l’inici de l’estiu, de fet, des de l’entorn del jugador es va insinuar que Cristiano volia marxar del Real Madrid, un canvi d’aires que el mateix Florentino Pérez tampoc veia de mal ull. A l’hora de la veritat, però, cap club es va plantejar posar damunt de la taula el feix de milions que volia cobrar el president dels blancs, a banda de l’elevada fitxa del jugador, unes xifres estratosfèriques que van acabar amb Cristiano de nou a les ordres de Zidane. El jugador, però, va començar la temporada lesionat, cosa que només li va permetre participar uns minuts testimonials en la supercopa d’Europa i entrar en la segona meitat en l’anada de la supercopa d’Espanya, al Camp Nou. I tot i marcar un gran gol, tot se’n va anar en norris amb la seva absurda expulsió, per empènyer l’àrbitre en la protesta d’un penal, una acció que el va deixar fora dels cinc següents partits. I tot i reaparèixer amb dos gols contra l’Apoel, el cert és que Ronaldo no ha començat gens bé el curs, fins al punt d’haver marcat un únic gol en la lliga, una sequera que ha posat en evidència totes les carències que ja fa mesos que s’intueixen en un jugador que ja no té aquella potència que li permetia trencar les línies rivals amb gran facilitat. Perquè aquell extrem ferotge fa massa temps que viu únicament del gol, una minimització en la incidència en el joc que xoca frontalment amb la capacitat camaleònica de Leo Messi. I és clar, com ja ha succeït d’altres vegades, era d’esperar que quan la pilota no entrés sortiria a relluir el Cristiano més individualista, aquell jugador que posa al davant l’èxit personal al col·lectiu. I això va succeir diumenge passat, en què el portuguès, incapaç de marcar cap gol, no va celebrar el 3-0 d’Isco, un aspecte que Sergio Ramos no es va estar de criticar, en denunciar públicament que aquest tipus d’actituds “no ajuden l’equip en cap cas”. I és que per moltes Pilotes d’Or que guanyi, ja ningú dubta que Messi està uns quants graons més amunt que Cristiano Ronaldo. I tot apunta que les diferències no faran més que ampliar-se amb el pas del temps.