Jo era entrenador del planter del Barça, però teníem clubs col·laboradors i també controlava com a director esportiu el Jàbac de Terrassa. Llavors el Barça em va oferir agafar el juvenil B i calia incorporar-hi alguns jugadors. Coneixia en Sergio del Jàbac i vaig decidir incorporar-lo perquè em semblava un futbolista prou interessant i amb projecció per a aquell juvenil B i per al Barça.

Per al simple espectador, en Sergio no és un jugador que cridi gaire l’atenció, perquè no és dels que marcarà un gol acrobàtic ni farà grans filigranes, però per a aquell que l’observa com a entrenador, es tracta d’un jugador ideal. Té un equilibri tàctic increïble i és molt complet, tant en la faceta defensiva com en l’ofensiva. El que em va decidir a incorporar-lo al Barça és la intel·ligència tàctica que té a l’hora de prendre decisions fonamentals, tant amb la pilota com sense.

Per mi és fonamental, perquè disposes d’un jugador que pensa com un entrenador dins del camp i que et dona el que necessites. Aquest tipus de jugadors no tenen preu. Molt sovint és difícil que els jugadors assimilin els conceptes del que tu vols com a tècnic, però en Sergio té un punt que és capaç de pensar com un entrenador, i per això és tan útil.

Penso que el fet de no haver arribat al Barça fins a l’edat de juvenil li va donar aquell punt de carrer que sovint un jugador necessita i que és difícil d’ensenyar quan un entra de molt nen al Barça. Jo vaig estar vuit anys al futbol de base blaugrana i hi havia nois que hi arribaven de molt petits i que estaven acostumats a jugar en equips dominadors i molt acostumats a guanyar. En Sergio Busquets, primer al Lleida i després al Jàbac, va haver d’afrontar uns reptes que no se li presenten a nois que sempre han estat jugant al Barça. Per tant, aquest punt de carrer, que jo considero necessari, s’aprèn més fora del Barça que a dins. Evidentment, quan arribes al Barça cal saber canalitzar-ho dins l’estil del club. I ell va tenir una capacitat d’adaptació gairebé immediata. De fet, quan va passar de jugar al Miniestadi al primer equip semblava que feia tota la vida que jugava al Camp Nou.

Sens dubte. La seva manera de ser fora del camp i com la va saber aplicar dins va ser determinant per triomfar. En això crec hi va ajudar l’experiència de tenir a casa un pare [Carles Busquets] que sap què és jugar al Camp Nou. Hi ha pares que quan intenten ajudar, de vegades no ho aconsegueixen pel fet de no haver viscut aquesta experiència. El més destacable d’en Sergio és la capacitat de traslladar al camp la seva manera de ser fora: senzill, humil, treballador, amb un lideratge silenciós...

Al fet d’haver coincidit amb Guardiola li dono una importància bàsica. Tinc dubtes que en d’altres circumstàncies hagués arribat al primer equip. En Pep ja el va entrenar a tercera divisió i sabia bé tot el que li podia aportar. Considero que el fet que tingués Guardiola d’entrenador va ser determinant perquè després apostés per ell al primer equip. A més, Guardiola, pel seu perfil com a futbolista similar al d’en Sergio, sabia què li podia oferir. L’aparició de Guardiola en aquell moment crec que va ser fonamental perquè tota la feina de formació que fan els futbolistes és fa efectiva quan el que està a dalt li dona l’oportunitat i la continuïtat.

Ell té la intel·ligència tàctica i la personalitat per mantenir els peus a terra, ser fidel als valors de sacrifici i valorar el que ha assolit. El repte és seguir així, perquè, avui dia, que millori és complicat. Prefereixo dir-li que mantingui el gran nivell que mostra; estic segur que ho aconseguirà.