Barça

GERARD GUMBAU

FUTBOLISTA DEL CD LEGANÉS

“Aquest any el Barça sap adaptar-se a cada partit”

El migcampista gironí, que va arribar a ser considerat com una alternativa per substituir Sergio Busquets, s’obre ara camí a l’elit enrolat al Leganés. “Em faria molta il·lusió tornar a jugar al Camp Nou”, comenta del partit d’avui

Tot i no estar del tot fi, el Barça va empatar a Sevilla i va fer quatre gols a la Roma. A vegades això també et dona confiança

El nom de Gerard Gumbau (Campllong, 1994) va prendre volada la temporada 2015/16, quan va arribar a participar en vuit partits amb el primer equip blaugrana a les ordres de Luis Enrique. Les seves característiques com a migcampista van fer que se’l presentés com una alternativa de la casa per quan fos necessari rellevar Sergio Busquets, però les expectatives no van concretar-se. Ara, amb 23 anys, s’obre camí en el futbol d’elit enrolat al Leganés, rival avui del Barça.

Com enfoca el duel d’avui al Camp Nou?
És un partit molt il·lusionant. Tornar a Barcelona, tenir la possibilitat de jugar al Camp Nou... Ja era un somni quan estava al Barça i ara que estic al Leganés la il·lusió es manté.
Quines expectatives té de poder tenir minuts sobre la gespa de l’estadi?
La meva voluntat és intentar jugar el màxim de minuts, però això està en mans del mister. Jo ho estic fent el millor possible per poder jugar, sigui d’inici o siguin vint minuts. La veritat és que em faria molta il·lusió.
Com recorda les anteriors aparicions al Camp Nou quan era una de les promeses del planter blaugrana?
Em venen molts records. Jugar al Camp Nou és impactant. La graderia sembla que no s’acabi mai i a sobre la gespa sembla que hi hagi dos camps de futbol junts. Però una vegada hi ets el joc és igual per a tothom. Vaig tractar d’aprofitar les oportunitats de què vaig disposar, però no era fàcil consolidar-se. Per a mi debutar al Camp Nou va ser un somni complert.
Com era la convivència al vestidor?
Era un vestidor tranquil. Em van rebre amb les mans obertes. En els entrenaments em fixava en els automatismes de l’equip per aprendre dels millors.
Parlant d’aprendre. Suposo que per a vostè Sergio Busquets era i és la principal referència.
Sí, sempre ha estat un jugador que he admirat. És clau per al Barça, tant en l’aspecte ofensiu com defensiu. M’hi intento reflectir, cosa que és ben difícil. És una figura imprescindible per al Barça i quan no hi és es nota. Nosaltres [el Leganés] no tenim similituds a l’hora de jugar com el Barça, però sempre el tinc present quan he d’actuar.
En algun moment va pensar que podria consolidar-se dins d’aquell Barça?
Per què no? Quan hi ets et planteges que sí que ho pots fer. Era molt difícil, però la meva idea era aprofitar l’ocasió i fer-ho al màxim de bé per arribar a tenir un lloc en el primer equip. No va poder ser, però estic molt content del meu pas pel Barça.
Posteriorment, el club va optar per no renovar-lo tot i que va ser un jugador important en l’ascens del filial a segona (2016/17). Li va doldre?
És cert que al principi no t’ho agafes bé perquè sortir del Barça no és fàcil. La manera com vaig marxar potser no va ser la més adequada i al principi sí que em va doldre, però llavors valores altres aspectes, fas un canvi d’objectius i d’aires per créixer com a futbolista, i de moment m’està sortint bé.
Ara és Carles Aleñá qui busca fer-se un lloc en el primer equip del Barça. Vostè hi va coincidir al filial. Quin potencial li veu?
És un jugador jove, amb molta projecció, que aquest any està demostrant que ha madurat en molts aspectes del joc. Crec que a poc a poc pot arribar a consolidar-se amb el primer equip, que no és gens fàcil. Cal treballar molt i tenir molta qualitat.
Amb Valverde el dibuix del Barça ha variat cap al 4-4-2. Quina anàlisi en fa, d’aquest canvi?
Crec que hi ha tanta varietat de jugadors i són tan bons que s’adapten en funció de les necessitats del partit i això encara fa més perillós el Barça. No crec que el futbol hagi d’estar marcat per un sistema específic perquè et pots estancar i els equips rivals l’estudien a fons per intentar frenar-lo. El que té el Barça d’aquest any és que no té un sistema fix, sinó que en funció de les necessitats del partit sap adaptar-s’hi perfectament.
Quina és la idea de joc del Leganés?
Tenim una idea molt clara d’estar junts. Que quan estiguem dins del camp sapiguem què hem de fer: treballar defensivament per crear perill perquè la nostra mentalitat és que com millor defensem millor podrem atacar.
Com valora aquesta adaptació al futbol d’elit amb el Leganés?
Fins ara ho valoro positivament. Pel que fa al grup estem fent una gran temporada i personalment, també m’ha anat bé. És cert que darrerament no estic entrant tant a l’equip, però he tingut dos o tres mesos de molta confiança i ritme de competició. He vist que puc competir amb els millors.
Aterren al Camp Nou amb la permanència encarrilada. Això els treu tensió a l’hora d’afrontar el partit?
No, en cap moment pensem que ho tenim tot fet. Si abaixes una mica la línia d’exigència et poden pintar la cara perquè nosaltres sempre hem de poder competir al màxim nivell per poder estar més a prop de guanyar que de perdre. Per tant, l’objectiu és competir i intentar guanyar al Camp Nou.
El Barça no ha brillat en els dos partits precedents. Això els dona esperances per a avui?
Pot semblar que no ha estat del tot fi, però encara que no jugui del tot bé el Barça va empatar a Sevilla (2-2) i va marcar quatre gols a la Roma en uns quarts de la Champions. A vegades aquests partits en què no jugues tan bé però aconsegueixes un bon resultat et donen molta més confiança per afrontar l’últim tram de la temporada, que serà decisiu per al Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)