Barça

ANDREU PALOP

PORTER DEL SEVILLA ENTRE 2005 I 2013

“Fa deu anys vam forjar una identitat guanyadora”

“És complicat guanyar una copa del Rei, com vam fer el 2010, davant de grans pressupostos com els del Barça o el Madrid. Quan no estàs abonat a guanyar títols, els assaboreixes molt més”

El que va passar a Roma va ser un accident. El Barça és un equip equilibrat i a qui costa molt fer gols

Andreu Palop (Alcúdia, 22 d’octubre de 1973) encara manté moltes amistats a Sevilla, on va jugar entre els anys 2005 i 2013. Amb el conjunt andalús va guanyar dues copes del Rei, dues copes de la UEFA i una supercopa d’Espanya que, amb el temps, ha après a degustar amb més tranquil·litat i valor. La darrera copa, la del 2010 contra l’Atlético de Madrid al Camp Nou, és la que guarda amb més estima. Després de passar uns dies a la Fira d’Abril, veu l’afició del Sevilla menys apassionada que de costum però considera que el conjunt andalús té prou arguments per plantar cara al Barça en la final de demà.

Ja fa vuit anys que un equip que no sigui el Barça, el Madrid o l’Atlético no guanya una copa del Rei. Què li transmet?
Sobretot, que allò que vam fer va ser molt bèstia. És molt complicat guanyar un títol així contra pressupostos tan grans. Aquell any, a més, va tenir molt de mèrit perquè vam guanyar, en els vuitens, el millor Barça de la història, que acabava de guanyar el triplet, i quan semblava que no el podia superar ningú a doble partit.
Aquell any va ser un pèl estrany, d’alts i baixos, com el del Sevilla actual.
Hi podríem arribar a trobar similituds, sí. També hi va haver canvi d’entrenador. Van fer fora Manolo Jiménez i va agafar el relleu Antonio Álvarez. I tot va ser, com aquest any, perquè hi havia molts dubtes en la lliga. L’equip no aconseguia trobar la regularitat. Això sí, en la copa vam competir de manera extraordinària. El Sevilla d’ara deixa una mica fred en la lliga, però després ha competit molt bé en la Champions i la copa. Si no troben aquesta versió en la final, ja es poden oblidar de competir amb el Barça.
De les dues copes de Rei que va guanyar, amb quina es queda?
És molt complicat i no m’agrada que em facin escollir, perquè quan ets un jugador d’un equip poc abonat a guanyar títols, quan en guanyes ho trobes tot meravellós. No és com si ho preguntes a jugadors que cada any guanyen un parell de títols. Si m’he de decidir, trio la del 2010. Bàsicament pel paper individual que hi vaig fer. Vaig estar encertat en moments decisius i ho recordo com un dels grans moments de la meva trajectòria.
Sempre es diu que amb els anys es paeixen els títols. És veritat?
No tant els títols, sinó les coses a les quals, en el moment de guanyar-los, dones menys importància. Valores coses a les quals abans no donaves tant valor o importància. Xerrades després d’un partit, anècdotes, viatges… tot el que envolta el títol. Més enllà de la final o de guanyar la copa. El temps, quan està s en actiu, passa massa ràpid. Ara que no estic en l’epicentre, ho valoro tot més. I la nostàlgia també ajuda.
D’aquell Sevilla, se’n poden extrapolar coses a l’actualitat?
Crec que aleshores es va forjar un caràcter i una experiència que perdura. Una identitat guanyadora en grans cites. Encara que el Sevilla canviï molt de jugadors, hi ha una aura de club que sempre competeix. I en les finals és la màxima expressió. Això impregna el club, i allò del “nunca se rinde” de l’himne ho saben transmetre a la gent que ve nova. En aquest aspecte han crescut molt en els últims anys. Gairebé no han perdut cap final.
Es respira ambient de poder-li competir amb el Barça?
Estan una mica desil·lusionats perquè la temporada no ha anat bé, segons creuen. I això que han arribat a la final de copa i als quarts de la Champions. Segur que, a mesura que passin les hores, s’engrescaran, L’afició del Sevilla també és un dels grans arguments en cites així.
Com visualitza la final?
Crec que el Sevilla ha d’anar a pressionar i a buscar el Barça a la zona de creació. Si surten amb por, tot serà perjudicial per a ells. Han demostrat, contra el Bayern, que pressionant creen problemes. La referència del partit del Pizjuán, en què el Sevilla va pressionar molt el Barça, és una referència, tot i que no hi havia Messi, que sempre és determinant. Crec que han d’anar en aquesta línia. I crec que surten sense pressió, i això els pot permetre buscar la millor versió de la temporada. Després, però, hi ha factors que contra el Barça no pots predir, com les genialitats. El Barça és favorit, però crec que el Sevilla pot jugar de tu a tu.
Quines virtuts li veu, a aquest Barça?
Veig un Barça molt fiable, compacte i equilibrat. I és molt complicat fer-li gols. Trenta-tres jornades sense perdre és una animalada. Crec que estan fent les coses bé i que el que va passar a Roma va ser un accident. Entenc les crítiques, perquè hi ha molts diners i molt en joc, però crec que va ser un accident.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)