El llibre d’estil s’esquinça

“Quan tens la pilota, gaudeixes del futbol, mentre que quan no la tens no ho fas, ja que et toca córrer darrere la pilota. Per a nosaltres és fonamental jugar amb la pilota i disfrutar. És el primer pas per assolir l’èxit.” Qui parla és Joan Vilà, des de dilluns exresponsable de l’àrea de metodologia del Barça, després que el club decidís no renovar-li el contracte. Enrere queden gairebé 40 anys de vinculació que van començar amb Joan Vilà compartint vestidor amb Johan Cruyff, per petició de Laureano Ruiz, el gran mentor de Vilà, una combinació d’idees que va forjar una metodologia de treball i una filosofia de futbol que canviarien per sempre la història del FC Barcelona. “Joan Vilà va ser clau en tota l’etapa d’èxits del club. Ell va mamar de Laureano Ruiz, d’Oriol Tort i de Johan Cruyff. El joc de posició, el 4-3-3, el gust per la combinació... Vilà, amb Paco Seirul·lo encarregant-se de la preparació física, va crear tota una metodologia d’entrenaments que va possibilitar l’etapa més gloriosa de la història del Barça”, opina Albert Benaiges, excoordinador del futbol de base del Barça. Joan Vilà, de fet, és considerat el pare futbolístic de Xavi Hernández, com ha admès el mateix jugador, i de Carles Puyol, que no fa gaire va explicar una anècdota que exemplifica l’enorme incidència de Vilà en la formació dels talents blaugrana: “Jo vaig arribar tard a la Masia, amb 17 anys, així que em vaig perdre molta formació. Quan vaig complir els 30, i tot i haver guanyat molts títols, vaig entendre que em faltava millorar, ja que ho centrava tot en l’aspecte físic. Vaig demanar ajuda a Joan Vilà, perquè m’entrenés, i puc dir que va ser una llàstima no haver-ho fet abans. Fins aquell dia ningú m’havia ensenyat a defensar.”

Després de 30 anys formant jugadors i polint el mètode que havia convertit el FC Barcelona en un mirall arreu del món, tota la tasca duta a terme per Joan Vilà i per la resta de tècnics del futbol de base blaugrana es va acabar convertint en un manual físic gràcies a Andoni Zubizarreta, que sent director esportiu del club va entendre que tot aquell bagatge havia de convertir-se en una espècie de llibre d’estil que quedés per a la posteritat. “Quan vaig arribar al Barça, em vaig trobar un club que, en tot el seu planter, tenia una filosofia de joc molt clara, però sense res per escrit. No hi havia cap manual per al planter. Existia una metodologia per als entrenaments, però no hi havia cap programa escrit per al seu desenvolupament global”, explica Zubizarreta en el llibre El camí dels campions, de Martí Perarnau. I així va ser com Joan Vilà i Paco Seirul·lo, amb l’ajuda de Víctor Sánchez i d’Emili Ricart, van crear un manual d’estil, per escrit i amb exemples audiovisuals, perquè totes aquelles persones vinculades a la formació de jugadors del planter del Barça coneguessin i compartissin els conceptes essencials del joc, així com els mètodes de treball per als entrenaments. “El concepte futbolístic no es discuteix, es desenvolupa. Es busca el talent i es desenvolupa el talent”, diu el manual.