Per història, per palmarès i, sobretot, per plantilla, el FC Barcelona està obligat a fixar-se com a objectiu prioritari revalidar el títol de lliga que va aconseguir la temporada passada en el primer exercici d’Ernesto Valverde a la banqueta del Camp Nou. L’equip blaugrana vol mantenir l’hegemonia en aquesta competició, la de la regularitat, i la que sovint està més ben valorada pels entrenadors perquè és la que determina la consistència i la competitivitat d’un equip al llarg d’un any. En les últimes deu temporades, el Barça s’ha coronat campió en set ocasions, la prova fefaent que el domini en aquest campionat és aclaparador. Aquesta generació de futbolistes liderats per Leo Messi han demostrat que tenen una ambició competitiva fora del que és comú i que mai es cansen de guanyar. Ho han fet tant amb Pep Guardiola, com amb Luis Enrique i també amb Ernesto Valverde.

Ningú ha dubtat mai de l’onze inicial del Barça. Sí, per contra, dels jugadors secundaris que hi havia en la plantilla. Doncs bé, un dels reptes de la nova secretaria tècnica liderada per Eric Abidal i amb l’ajuda de Ramon Planes, ha estat millorar aquest fons d’armari, dotar-lo de més qualitat i de futbolistes que, ara sí, posin més competència als teòrics titulars durant la temporada. L’equip ha fet quatre incorporacions i ha ascendit Carles Aleñá, del filial, que mentre no es recuperi de la seva lesió tindrà fitxa del B perquè pugui sumar minuts. El Barça s’ha reforçat en totes les seves línies, conscient que li tocarà afrontar una temporada molt llarga i que els seus rivals tornaran a posar-li les coses molt difícils. El Real Madrid, malgrat que ha perdut Cristiano Ronaldo, continua sent un equip temible –i s’espera que encara hagin de fitxar més–, mentre que l’Atlético de Simeone ha estat molt actiu en el mercat fent bons fitxatges i ha pogut retenir Griezmann, precisament el que va ser el gran objectiu del Barça aquest estiu.

Per la defensa ha arribat Lenglet, del Sevilla, un central jove i amb bona sortida de pilota que, això sí, haurà d’acostumar-se a defensar amb molt espai a la seva esquena. Pel centre del camp, el Barça ha fet una aposta amb Arthur, un jove brasiler que pel que s’ha vist en aquesta pretemporada, té un perfil ideal per adaptar-se ràpid al joc d’associació de l’equip. D’altra banda, i per reemplaçar Paulinho, ha arribat Arturo Vidal, un futbolista consagrat i que si el físic l’acompanya –ha estat lesionat– és una garantia de competitivitat, esperit de lluita i també qualitat contrastada. Al davant, la sorpresa del mercat, amb el fitxatge del brasiler Malcom, un extrem polivalent que haurà de competir amb Dembélé per ocupar qualsevol de les dues bandes de l’atac.

Amb aquestes noves incorporacions, Ernesto Valverde disposarà de múltiples recursos perquè té futbolistes de perfils molt diferents. El Barça està en condicions de ser un equip molt ric tàcticament perquè pot alternar diferents dibuixos en un mateix partit. Des del 4-3-3, al 4-2-3-1 o el 4-4-2. Un autèntic luxe per al tècnic blaugrana, que té a les seves mans una de les plantilles més completes.

Això sí, aquesta temporada hi haurà una absència molt important per al grup dins i fora del camp. La marxa d’Iniesta deixa orfe l’equip de la seva qualitat i li fa perdre una mica d’essència. El braçalet, però, l’hereta el millor del món, Messi.