El Barça va començar la temporada el 12 d’agost a Tànger, amb la supercopa d’Espanya contra el Sevilla, i tot i que tres dies després va disputar el trofeu Joan Gamper, encara no ha hagut d’afrontar cap setmana amb dos partits oficials. És una de les raons, segons va assegurar el segon entrenador blaugrana, Jon Aspiazu, abans del partit al Camp Nou contra l’Osca, que expliquen per què Valverde, que ha tingut molts dies per preparar cadascun dels partits, ha apostat de moment per utilitzar el bloc del curs passat, que va guanyar el doblet, i introduir molt pocs canvis en les alineacions. A Valladolid, només en va fer un respecte a la primera jornada, i l’onze de Pucela va ser el mateix una setmana després. Cap dels quatre fitxatges, de fet, ha estat encara titular en la lliga. Una aposta segura i de mínim risc, que s’ha traduït en bons resultats: el primer títol de la temporada –a Tànger sí que van actuar des de l’inici dues de les cares noves, Lenglet i Arthur, ja que algunes de les peces clau feia molt pocs dies que s’entrenaven– i un ple de 9 punts en les tres primeres jornades.

El calendari, relaxat fins ara, ja no serà així un cop acabada aquesta primera aturada de seleccions. Després de quatre dies de descans per als jugadors que no tenien compromisos internacionals, la plantilla blaugrana torna avui a la feina, però encara sense diversos efectius. Això, quatre dies abans de visitar Anoeta, on tot i que el Barça ha guanyat en les dues últimes visites –lliga i copa–, és l’estadi que més se li ha ennuegat en l’última dècada. Després, les setmanes d’un únic partit ja seran història. I és que, fins a la pròxima aturada de seleccions, els esperen tres setmanes sense treva. Comptant el d’Anoeta, seran un total de set partits en només 23 dies.

Tot fa pensar que tard o d’hora ha d’arribar el moment de començar a fer rotacions i d’augmentar el protagonisme de les quatre incorporacions, molt cares de veure fins ara, i d’altres jugadors que també han participat molt poc. El partit que segueix el d’Anoeta, però, tampoc convida gaire a fer canvis, ja que serà el del debut en la Champions. És, teòricament, el duel més accessible dels sis de la fase de grups, ja que els blaugrana reben el PSV Eindhoven, però cal no oblidar que es tracta del campió de la lliga holandesa i que no és cap ventafocs. En un grup tan complicat, a més, qualsevol errada, i més a casa, es podria acabar lamentant de manera greu.

Diumenge següent, serà el Girona el que visitarà el Camp Nou, un duel en què les rotacions semblen més factibles. Aquest, juntament amb els dos següents –al camp del Leganés, entre setmana, i ja el cap de setmana, a casa contra l’Athletic–, representaran una petita treva, almenys pel que fa al nivell dels rivals, en aquests 23 dies de màxima exigència. Podria ser l’hora en què Valverde ja aposti clarament per fer jugar bona part dels jugadors menys habituals i fer descansar progressivament algunes de les peces clau de l’equip, sobretot les que han acumulat molts minuts amb les seleccions.

Un d’aquests homes és Luis Suárez, que precisament fa uns dies, en una entrevista a RAC1, va parlar sense embuts del desgast que suposa –en concret, referint-se a la temporada passada i a l’eliminació de la Champions a Roma– jugar-ho gairebé tot: “És una decisió de l’entrenador, però en el meu cas, i en el d’alguns dels que passem dels 30 anys, has de ser conscient que s’ha de descansar en els partits que són, entre cometes, més accessibles en la lliga. En el meu cas, em penedeixo molt d’haver jugat contra el Leganés a casa quan teníem molts punts d’avantatge i al cap de tres dies arribava la final de Roma. Un en va sent conscient i l’entrenador va veient aquests petits detalls que contribuiran a la regularitat de la plantilla en aquest sentit.”

Arribar frescos als dos últims duels d’aquest proper tram de calendari, de fet, s’entreveu clau, ja que a priori seran els dos enfrontaments de més exigència que tindrà el Barça des que va començar la temporada. El dimecres 3 d’octubre, a Wembley contra el Tottenham Hotspur, la gran amenaça del grup de Champions, i quatre dies després, a Mestalla, que sempre és una prova de foc. Dos compromisos en què el Barça tindrà l’oportunitat de confirmar que és un dels grans candidats per regnar a Europa després de tres anys sense fer-ho, i també el favorit per revalidar el títol de lliga.