7,5

nota global

(6,8 el 2017)

Malcom, 6 minuts en la lliga. Lenglet, 25 minuts en la lliga. Arthur, 27 minuts. Arturo Vidal, 38. Casualitat o no, el rol residual que Valverde ha atorgat fins ara als quatre fitxatges d’aquesta temporada en aquest inici de campionat coincideix amb una de les carpetes que més preocupa al soci del Barça. L’actual política de fitxatges del club és, segons els resultats de l’últim Observatori Blaugrana, el segon aspecte que més insatisfacció genera al culer, al darrere del bàsquet. Segurament cal paciència amb aquests quatre noms. Resultaria ara altament agosarat fer qualsevol mena de judici en aquests moments de la pel·lícula i encara més perquè tots quatre tenen fonaments per triomfar al Camp Nou. Però resulta una evidència que al soci encara li cou el cas Griezmann. Probablement variaria l’opinió del culer en aquest apartat concret si s’hagués consumat el fitxatge del crac francès i si no hagués existit l’esperpèntic serial generat pel mateix futbolista durant aquest passat estiu, amb Piqué i Umtiti com a convidats finals a la festa el dia que Griezmann va comunicar la seva decisió definitiva a Movistar+. Cal, de fet, agafar la dada amb pinces perquè el positivisme generat pels alts ingressos obtinguts per traspassos durant l’última ocasió de mercat queda fora de l’enquesta, tancada el dia 1 d’agost.

Hi ha inquietud també pel rèdit real de la Masia en el primer equip en els últims anys, condicionat i accentuat per la decepció del descens del Barça B de la temporada passada. Noms com ara el d’Aleñá i Riqui Puig són llum en la foscor. També amoïna el paper en la Champions. Dol encara el naufragi de Roma i mirar el veí i veure les tres Champions seguides alçades pel Real Madrid fa mal. Messi s’ha marcat com a principal objectiu guanyar aquesta temporada la seva cinquena Champions, però ahir el portaveu, Josep Vives, puntualitzava que el barcelonisme s’equivocaria si guanyar la Champions entrava dins l’escenari de la obsessió. Un home de bàsquet com ell, no amagava, això sí, el desencís evident dels culers envers una secció que fa anys que no obté resultats en l’àmbit esportiu. Si l’handbol, l’hoquei i el futbol sala són la cara, el bàsquet continua sent avui clarament la creu del Palau.

Amb tot, el soci i l’aficionat estan satisfets amb el club en còmputs generals. La nota mitjana és d’un 7,5. Puja set dècimes respecte a la nota de fa un any (6,8). Només 32 de cada 1.000 socis suspenen al club. Entre els apartats que generen major grau de satisfacció destaquen els èxits esportius en general (nota de 7,7), les actuacions contra el frau i la posició del club en l’aspecte polític amb la causa catalana.

En els resultats presentats ahir per Josep Vives, corresponents a l’últim semestre, la junta obté una nota de 7 sobre 10 just en l’equador del mandat de Josep Maria Bartomeu. El 8,2% dels enquestats suspenen l’actual junta en aquest darrer trienni.

Messi és el patrimoni que major satisfacció genera. Aquí no calen estudis ni enquestes. Amb Leo, el culer és feliç: “El soci i l’aficionat del Barça és feliç de poder veure’l cada dia. A la vida hi ha innovadors i imitadors. Messi és un dels primers. Inventa en cada partit”, admetia ahir Josep Vives.