“Intel·ligent: Guardiola va apostar per ell en una posició tan delicada com és el pivot defensiu, i va fer una bona feina. Ben situat, va donar velocitat al joc i va estar contundent en la contenció”. Aquesta és la valoració de l’1 per 1 de l’Esportiu, aleshores encara El 9 Esportiu, de l’actuació de Sergio Busquets en el seu debut com a jugador del primer equip del Barça, en la segona jornada de lliga al Camp Nou contra el Racing de Santander. Justament avui, se’n compleixen deu anys. Paraules que expliquen bona part de les virtuts que el migcampista de Badia ha anat mostrant des d’aquella estrena i que l’han convertit en una peça indiscutible i essencial al llarg d’aquesta última dècada, en què no ha fet altra cosa que anar acumulant èxits i títols amb la samarreta blaugrana.

El Barça no va passar de l’empat a un contra el conjunt cantàbric en aquell debut de Busquets, però el partit, molt bo per part del conjunt blaugrana, que per joc va merèixer guanyar, sí que va permetre començar a veure que la decisió de Guardiola per apostar per aquell jove jugador, de només 20 anys i que tot i haver estat fonamental en l’ascens del filial a segona B, era més conegut per ser el fill de l’exporter Carles Busquets, era del tot encertada. En els mesos posteriors –el seu debut en la Champions sí que va ser per emmarcar, amb gol i triomf a Basilea (0-5)– va quedar del tot confirmat i va acabar sent del tot transcendent de cara a la següent dècada. I és que el de Badia, clar exemple de jugador amb ADN Barça, es va anar consolidant en l’equip fins a fer-se amb la titularitat del millor Barça de la història. Primer amb el 28 a l’esquena, després amb el 16 i des del 2014 ja amb el 5, la seva ascendència i influència en el joc de l’equip ha crescut any rere any fins al punt que ara per ara i des de fa temps, no hi ha cap relleu capaç d’igualar les seves característiques, no només en la plantilla, sinó fins i tot en la resta del panorama mundial.

Com Vicente Del Bosque, que el va fer debutar en la selecció espanyola, on ha guanyat un mundial i una eurocopa i continua sent un fix –l’únic blaugrana ara mateix–, Guardiola en el seu moment també va assegurar que si es pogués reencarnar altre cop en jugador de futbol, li agradaria ser Sergio Busquets, “el millor mig centre del món, on no n’hi ha cap com ell”. Això, venint del de Santpedor, un dels millors mig centres que ha vestit també mai la samarreta del Barça, explica bona part del que representa el de Badia per al Barça. Són però només alguns dels elogis que ha rebut de tots els tècnics que ha tingut. Un d’aquests, Luis Enrique, amb qui ara s’ha retrobat a la roja, va manifestar també diversos cops la seva estupefacció davant del fet que Busquets no aparegui gairebé mai en les llistes dels jugadors que opten a guanyar premis individuals. “És un fet sorprenent, la veritat. Ja sabem el nivell que té Busquets des de fora, però quan l’entrenes veus la seva veritable dimensió”, va arribar a afirmar l’asturià.

Queda clar que el màxim reconeixement, Busquets el té a casa seva, al Barça. Passen les temporades, arriben fitxatges de renom i molts d’aquests per jugar al mig del camp, però el nom del de Badia sempre és un dels que no falla mai quan és l’hora de parlar de l’onze de gala. Un cop va assegurar que només la seva dona i Guardiola, de qui va dir que l’hi deu “tot”, podrien fer que algun dia deixés el Barça. Una possibilitat que als 30 anys i a punt de millorar el contracte que acaba al 2021 (prorrogable a dues temporades més) i ampliar la seva clàusula de rescissió, sembla del tot descartada. Si així ho vol, es podrà retirar al Barça, tot i que abans, encara li queda continuar sumant èxits, tal com ve fent des d’aquell llunyà 13 de setembre del 2008, que deu anys després, continua estant ben present.