Barça

“Acabaré al planter. Tant de bo sigui al planter del Barça”

Pep Guardiola. L’actual tècnic del City reitera el seu desig de tornar algun dia al Barça. No per ocupar la cadira que voldrien la majoria de barcelonistes. El seu final és a la Masia

Pep Guardiola és un home de conviccions. Defensa i lluita per allò en què creu. En la vida i en el futbol. Sempre fidel al seu pla. Ho ha demostrat sobradament en el terreny polític, un escenari on històricament ha costat trobar la complicitat de l’esportista d’elit. També ho ha demostrat a través la pilota. Primer com a jugador. Després com a entrenador. L’èxit li ha arribat a partir de la defensa ferma del seu model. Mai s’ha desviat del seu llibre d’estil. Sempre fidel a l’esperit futbolístic de Johan Cruyff. Glòria al Barça, a Munic i a Manchester. I quan parla, com passava amb Cruyff, pertoca escoltar-lo. Acostuma a prodigar-se més aviat poc en aquest sentit. És dels que creuen que “un entrenador parla a través dels seus equips” i que les entrevistes sobren. Ahir va fer una excepció. L’actual entrenador del City va repassar la seva trajectòria futbolística en una extensa conversa amb Jorge Valdano en el programa Universo Valdano de Movistar+. Repàs des dels seus orígens al Gimnàstic Manresa, quan era un nen, fins a l’entrenador de referència i d’èxit en què s’ha convertit. I naturalment passant pel Barça i per Johan: “A la Masia hi ha hagut dos personatges fonamentals. Un ha estat Oriol Tort. L’altre, Johan Cruyff. Johan era tot carisma. Es posava les seves ulleres Ray-Ban i et cagaves a sobre només per una qüestió de presència. Era capaç de fer-te creure en qualsevol cosa. Em vaig enamorar d’ell.”

Guardiola va parlar del seu guru futbolístic i lògicament del club del seu cor. Confia tornar a entrenar algun dia en aquest club. Vol tornar al Barça. Però té clar on. El seu lloc és el futbol de base, lluny del focus: “Acabaré on vaig començar. Els meus últims passos seran al planter. I tant de bo sigui al planter del Barça.” “Vull entrenar la canalla. Allà no hi ha la pressió de la premsa, no hi ha el focus mediàtic, tens tota la setmana per preparar el partit...”

Sobre Sergio Busquets, que aquesta setmana ha fet precisament deu anys des que ell el va fer debutar a primera divisió, va explicar com va ser aquesta transició de tercera divisió al primer equip: “Segurament si jo no l’hagués tingut en el Barça B no m’hauria adonat de fins a quin punt era bo. Potser m’hauria costat més veure-ho. Però té aquesta virtut. Busquets sap fer que les coses siguin més fàcils per a la gent que té al seu costat. Recordo quan el vaig pujar al primer equip. Messi em va dir al cap de només dos dies que el Sergio s’entrenés amb nosaltres: «aquest m’agrada».”

Guardiola va parlar també del Bayern i del City. Dels estadis, sempre plens, i de la cultura de la Bundesliga i la Premier. Segurament més respectuoses moltes vegades amb el professional que la cultura llatina, ja sigui pel que fa a aficionats com a la premsa, com ell mateix va remarcar.

El present, el City. El seu final, el futbol formatiu. I en el camí, un desig: dirigir algun dia una selecció. “Si em donen aquesta oportunitat, m’agradaria provar-ho.”

DESIG DE FUTUR

Continua també viu el seu somni de dirigir algun dia una selecció, com Luis Enrique
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)