Barça

Atracció salvatge

Les paraules de Messi són el gran incentiu blaugrana per a la reconquesta d’una orelluda tenyida de blanc i que també és obsessió de clubs com la Juve, l’Atlético, el City i el PSG

En l’art de la seducció, com en el del futbol, no existeix recepta única. Cadascú tria el seu camí. Des de la subtilesa més imperceptible fins a la frontalitat extrema. I Léo Messi, que sobre un terreny de joc sap jugar als dos ritmes, des de la suavitat per acaronar una pilota fins a la violència d’un eslàlom salvatge, aquesta vegada va triar el sender més recte. El que no accepta interpretacions. Transparent. L’argentí, havent canviat per un instant la pilota per un micròfon, va adreçar-se a les tribunes del Camp Nou amb un missatge extensible a Europa. “Ens va quedar l’espina de la Champions, i farem tot el que calgui perquè torni a ser aquí”. I sortint de la gola del 10, les paraules ericen la pell.

Van ja set temporades que l’idil·li entre la competició més preuada del planeta i l’actor més complet de tot l’ecosistema futbol no creuen les seves trajectòries. I cada vegada l’espina dol més endins. Atravessada en nits de foscor com la de l’any passat a Roma o fa dos a Torí. Una època en què ni tan sols gestes històriques com la remuntada contra el PSG acaben tenint ressó en l’eternitat. I en què la glòria del veí fa encara més insuportable l’espera. En què el Madrid, capaç de cosir quatre estrelles més en la seva solapa, és l’únic a qui la sed de Champions no ennuvola la mirada.

Obligat per la necessitat, el Barça viu entregat al desig del seu capità i a una realitat que empeny més cap a l’objectiu que cap al gust pel trajecte. A un dia dia en què el com sembla perdre influència per sobre del què. En què la forma perd contundència sobre un objectiu tan latent com recuperar influència europea en una Champions League que engega avui el seu motor camí de la final del Wanda Metropolitano i que no només treu la son al poble blaugrana, sinó que és una atracció salvatge a tots els racons del continent. Des de Madrid fins a Manchester. I de París a Torí. Començant per un Atlético que, de club obrer ha arribat a flirtejar amb el confort del burguès, i arribant a la terra dels petrodòlars, on el PSG i el Manchester City, clubs sense enorme tradició de títols, atempten amb força per tombar una paret que els hi nega la glória europea, en què la pilota els ha anat demostrant que més enllà del múscul econòmic i de fer les coses bé, la Champions va de tradició, de pedigrí i de galons. I assumir-los no és flor d’un dia. Ni tan sols per a dos equips que ja han aconseguit fer-se un lloc en els seus entorns més propers, el PSG monopolitzant la Ligue 1 i el City amb un darrer títol de la Premier League que va més enllà del trofeu, que és una victòria d’un estil en un ecosistema hostil. Però a Europa costa.

Fins i tot per a una Juve que d’història n’hi sobra. I també de mèrits. Però que en els darrers anys ha estat incapaç de canviar tota la seva maquinària per una orelluda. I després de dues finals perdudes, era el moment d’un darrer esforç. Un últim ingredent amb nom i cognom: Cristiano Ronaldo, que ha deixat orfe contra tot pronòstic al Madrid d’un golejador voraç, que sumant les darreres tres Champions suma més dianes que partits (43 en 38). “Ens posem en marxa sense ansietat ni obsessió”, ha refredat recentment Massimiliano Allegri, però des del club bianconero ningú amaga que després d’enllaçar set scudetti consecutius, Europa crida. “Si som favorits? No ens n’amaguem”, ha professat el director general del club, Giuseppe Marotta, ensenyant a l’equip un objectiu anel·lat.

Somni sense insomni

Per tradició, pocs els mirarien amb la intensitat amb què avui sobserva ’a City i PSG, dos clubs de present exuberant i cridats a sumar-se a viat al club dels campions d’Europa. Tot i això, tant Guardiola com el nou vingut Thomas Tuchel caminen amb peus de plom. “No perdo ni un instant en pensar si mereixem ser favorits. La Champions és dimarts-dimecres, sortir, jugar i demostrar”, ha professat el tècnic català, que en les últimes setmanes ha vist com el Liverpool continua creixent de forma sòlida i estable a la Premier, i previsiblement a Europa. “A la Champions no només compta la tàctica, és una competició de generacions. I el Madrid en té una que sap com guanyar. Nosaltres hem d’anar a poc a poc”, ha confirmat també Tuchel, que encetarà el seu enèsim assalt al somni europeu amb un duel frontal contra Jürgen Klopp en una Champions dalt voltatge i du’na’ atracció salvatge.p



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.