Oleguer Presas sempre s’ha mogut al dictamen dels seus ideals. Un home fidel a les seves conviccions polítiques i de país. Ara i abans. Ja en la seva etapa com a futbolista del FC Barcelona va allunyar-se del guió habitual de l’esportista d’elit i va refusar l’opció de jugar amb la selecció espanyola, en un capítol sobradament conegut per tothom. Oleguer es va definir ja en aquell moment, quan encara estava en actiu. Una decisió valenta. Mai ha estat un home de matisos. Ara, alguns anys després, recorda de nou aquella decisió en una entrevista concedida en l’últim número de la revista Panenka. “La conversa amb el Luis [Aragonés] va ser molt franca, molt honesta i tranquil·la. No tenia cap sentit que jo jugués amb la selecció, i així ho vaig transmetre al seleccionador. Jo en el món del futbol sempre he intentat estar compromès amb el meu equip i donar el cent per cent, i amb la selecció nacional no existia aquest compromís per part meva. La selecció espanyola no em representa. Al contrari, em genera rebuig i aversió per tot allò que representa. En el meu interior hi ha rebuig envers l’exaltació nacional que representa la selecció espanyola.” “No m’hauria pogut sentir còmode en aquell escenari. No m’interessa. No he seguit ni les Eurocopes ni els mundials. Ni els he vist”, admet.

En l’entrevista, Oleguer també es pronuncia en referència al Barça-Las Palmas de la temporada passada jugat aquell 1 d’octubre finalment a porta tancada. Al vestidor blaugrana hi va haver divisió d’opinions i va haver-hi converses tenses en la cúpula directiva que va acabar amb les dimissions de l’aleshores vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, i el vocal Jordi Monés. Oleguer ho té clar. Ell s’hauria negat a jugar aquell partit: “Si mires tot el que va passar aquell dia... La repressió va ser brutal. Repressió d’un Estat contra una població que simplement el que volia era votar en un referèndum. El que va passar va estar fora de lloc.” “Al final es va jugar el partit... Sí que és veritat que almenys el fet de jugar sense públic va servir per deixar constància que aquella situació era anormal. No sé quines van ser les converses i si l’amenaça era perdre sis punts o tres... però a vegades sí que esperes més d’un club com el Barça que aspira a difondre valors democràtics.”