La història de Mauro Icardi (Rosario, 19 de febrer del 1993) i el Barça es pot extrapolar a la d’aquelles parelles que, tot i desitjar-se, coincideixen en un escenari advers que acaba separant els seus camins. En aquest cas, la relació va durar dos anys i mig, de l’estiu del 2008 al gener del 2011, quan Icardi va optar per deixar el planter blaugrana i posar el rumb cap a Itàlia, concretament a la Sampdoria. El 2013 va fitxar per l’Inter, on s’ha consolidat com un dels millors golejadors del continent. De fet, apareix com la principal amenaça dels blaugrana de cara a la visita de demà del conjunt neroazzurri al Camp Nou coincidint amb la tercera jornada de la fase de grups de la Champions.

El mateix davanter argentí ha explicat la raó per la qual va decidir marxar del planter blaugrana: “Soc un atacant a qui li agrada estar dins de l’àrea per marcar gols. Al Barça es jugava d’una manera diferent, no era per mi. Va ser una decisió difícil.” Posem aquestes paraules en context: Icardi va aterrar al Barça la temporada 2008/09, coincidint amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta del primer equip, amb les inoblidables conseqüències que això va comportar. Per erigir el Barça més victoriós de la història, el de Santpedor va apostar per la figura del fals 9 per explotar tot el talent de Leo Messi. Un plantejament que, pel seu èxit, va anar traspassant-se a les categories inferiors, però que topava amb les característiques de davanter rematador que acreditava Icardi. L’argentí va deixar registres prou bons al juvenil –primer al B i l’últim mig ja integrat a l’A–, demostrant que portava el gol a les venes. A poc a poc, però, va anar perdent protagonisme en favor d’altres companys com ara Rafinha.

Marc Muniesa també va coincidir uns mesos amb Icardi al juvenil i fins i tot el va tenir com a company de pis juntament amb Sergi Roberto i Sergi Gómez. “El tracte amb ell era fàcil”, recorda l’actual defensa del Girona d’aquella etapa. De fet, en les distàncies curtes el defineix com “un noi normal”, que difereix de la imatge excessiva que sovint es té de l’argentí, propiciada per algunes polèmiques extraesportives lligades a la seva relació amb Wanda Nara. “Pot semblar el tipus de futbolista que viu en aquesta bombolla del futbol on tot és luxe, però la sensació que ens va deixar quan va estar amb nosaltres és la d’un noi tranquil i normal”, comenta Muniesa.

Sobre l’aterratge del davanter al planter blaugrana amb 15 anys, Muniesa explica que ja se li veia un futur prometedor. “Van ser molts els equips que el van voler incorporar de petit”, recorda. De fet, a banda del Barça, altres clubs importants com el Madrid també el van temptejar, impulsats pels impressionants registres que havia assolit al seu club de procedència, el Vecindario, on va ser capaç de marcar 500 gols durant les seves etapes de benjamí i cadet. A més, el fet de compartir orígens amb Messi –tots dos són de Rosario– propiciava que es relacionés la seva projecció amb la del 10 blaugrana.

Des de ben jove Icardi ja va notar la pressió per arribar a l’elit del futbol per part del seu entorn familiar. “Es notava que tenia aquesta responsabilitat, però el fet d’estar al Barça des de petit ja implica tenir aquesta pressió per obrir-te pas”, exposa Muniesa. L’actual defensa del Girona destaca que la corpulència d’Icardi li permetia desenvolupar-se bé en el cos a cos amb els defenses. “Jugava bé d’esquenes, guanyava la pressió dels defenses i també la sabia deixar de cara perquè els companys rematessin”, hi afegeix. Tot i això, assenyala que la seva progressió es va estancar una mica i ho argumenta: “Era un rematador i no encaixava tant amb el joc més associatiu que buscava el Barça.”

Aquesta apreciació també la van fer el mateix Icardi i el seu entorn, que van decidir fer el salt al futbol italià, més favorable a les seves condicions com a davanter. Es va formalitzar la cessió a la Sampdoria, i primer es va incorporar al seu filial, però ja va acabar aquell curs (2010/11) jugant al primer equip. El club genovès, doncs, no va dubtar a fer efectiva l’opció de compra de 400.000 euros. Seria un negoci rodó ja que el 2013, després de ser el davanter revelació de la Serie A, Icardi va ser traspassat a l’Inter per 13 milions d’euros.

Com a neroazzurro, el davanter argentí s’ha consolidat entre els millors artillers del futbol europeu. De fet, el curs passat ja va enfilar-se fins als 29 gols marcats. “Jo la veritat és que no m’esperava tot el que ha arribat a fer. Ser capità de l’Inter, marcar tants gols a la Serie A...”, expressa amb sinceritat Muniesa pel fet que el pas pel planter blaugrana no va ser tan reeixit. “Ja tenia qualitat, però es va estancar una mica al juvenil. Llavors va decidir anar a la Sampdoria i es va revifar fins a arribar on és ara.”

Tot i fer-ho amb la samarreta de l’Inter, Icardi finalment podrà complir el somni de tot aquell que ha militat al planter blaugrana: jugar al Camp Nou. Una experiència que Muniesa va viure fa poques setmanes amb el Girona. “Fins aquesta temporada no havia jugat mai contra el Barça. Al principi hi ha els nervis de tornar a jugar a l’estadi i després molta motivació. Suposo que en Mauro, amb la categoria que té i sent una referència a l’Inter, es deu morir de ganes de deixar una bona impressió”, conclou.