Barça

DUNCAN MCMATH I MARC GUILLÉN

DIRECTOR I PRODUCTOR DEL DOCUMENTAL ‘TAKE THE BALL PASS THE BALL’

“Els que ho van viure tenien ganes de parlar-ne”

El documental, que repassa l’impacte deixat pel Barça de Pep Guardiola entre el 2008 i el 2012 amb la intervenció dels seus grans protagonistes, s’estrena avui a diversos cinemes amb una única projecció

Més de tres anys de feina.
Take The Ball Pass The Ball és el fruit d’una tasca ingent concentrada en una hora i 47 minuts de documental, Fins i tot hi ha col·laborat José Manuel Pinto, que aporta quatre temes musicals a la pel·lícula. A banda de Duncan McMath (al centre) i Marc Guillén (a la dreta), l’esforç d’altres professionals com Graham Hunter, o Víctor M. Gros (a l’esquerra) –encarregat de l’edició– ha permès que el documental vegi la llum després de més de tres anys d’esforç.
Amb Mourinho no hi vam contactar. Creiem que no havia de ser al documental, però tampoc el fem sortir com el dolent

Messi, Xavi, Puyol, Valdés, Iniesta, Henry, Mascherano, Abidal, Eto’o... Són només alguns dels 36 entrevistats per elaborar el documental Take The Ball Pass The Ball, que repassa des de moltes vessants l’empremta deixada pel Barça de Pep Guardiola entre el 2008 i el 2012. Aquest vespre (20.00h) 22 cinemes distribuïts per la geografia catalana i Saragossa projecten el documental, dirigit per Duncan McMath i amb Marc Guillén en la producció (a partir del 21 de novembre sortira en DVD i descàrrega digital). Tot dos expliquen com s’ha gestat un projecte, inspirat en el llibre de Graham Hunter Barça: The Making of the Greatest Team in the World.

Veient la nòmina de jugadors, exjugadors i tècnics que surten en el documental es pot ben dir que no hi falta ningú.
MARC GUILLÉN: Sí, per això hem estat tres anys per completar el documental. No vam contactar amb tots de cop, sinó que vam començar amb aquells més afins a nosaltres per explicar-los el projecte. Com més jugadors havíem entrevistat, més fàcil va ser que més s’hi afegissin. Vam anar sumant gent a mesura que avançava el projecte. És un somni, perquè tenim l’equip titular del triplet de Pep Guardiola.
Això demostra com els va influenciar, aquesta etapa.
DUNCAN McMATH: Vam tenir sort per dues raons. Primer perquè va ser una de les etapes més maques mai viscudes en el futbol, i segon perquè ja han passat uns anys i molts dels seus protagonistes encara no n’havien parlat, no només de les coses bones sinó també d’allò polèmic. Fa dos o tres anys parlar amb Víctor Valdés sobre Mourinho hauria estat impossible. El documental aporta frescor a l’hora de valorar aquesta etapa.
O sigui, tots han tingut temps per digerir aquella etapa i s’expressen amb més naturalitat.
D.M: Sí. Van ser quatre anys molt bonics i els que ho van viure tenien ganes de parlar-ne. Sobretot dels bons moments, però també d’aquells detalls més polèmics.
M.G: Una de les maneres de convèncer alguns jugadors i exjugadors va ser fer un petit tràiler amb els primers entrevistats i mostrar-lo al jugador següent tamb qui volíem contactar. Xavi, per exemple, va ser un dels primers; se’l veu fent la tàctica amb uns gots. Es veia que el documental se centrava en el futbol, i d’això tots tenien ganes de parlar-ne. Comentar aquella etapa amb tots ells uns any després és un gust, perquè estan més alliberats a l’hora d’exposar la seva visió.
I quina reacció va ser la d’en Pep Guardiola quan li van explicar el projecte?
M.G: Al principi no volia participar en el documental perquè no li agrada parlar d’ell mateix. Deia que els que havien de parlar eren els jugadors. No volia ser el protagonista. Però al final vam trobar una fórmula perquè hi col·laborés sense ser el protagonista principal.
D.M: Va ser una entrevista curta, però molt enriquidora perquè s’expressa d’una manera fantàstica. Va dir que parlaria en català i que amb els subtítols quedaria bé. I és ben cert. És tan bonic el que diu que no calia canviar res
Qui no hi apareix és José Mourinho. Li ho van proposar?
D.M: No, i és una cosa interessant per explicar-ho. Molta gent em pregunta per Mourinho i la veritat és que ni vam contactar amb ell. La raó és que en cap moment nosaltres el fem sortir com el dolent de la pel·lícula. De fet, exposem que el 2008 va ser un dels candidats a entrenar el Barça. En cap moment critiquem Mourinho. No és la seva història, i no vam veure’ns obligats que ell contés la seva versió. Creiem que no hi ha de ser.
El documental també és un tribut a Johan Cruyff, l’ideòleg d’aquest estil que Guardiola evoluciona.
M.G: Així és. Si hagués estat un documental només per a Catalunya i Espanya, ens hauríem centrat en els quatre anys de Guardiola al capdavant de la banqueta del Barça, però per la voluntat d’internacionalitzar-lo hem volgut posar tota la història una mica en context.
D.M: En el seu llibre, Graham Hunter explica que va venir a Barcelona perquè va quedar enamorat del futbol de Cruyff. Quan ell escriu el llibre aquesta part és molt important perquè ell és cruyffista al 100%. Un dels aspectes importants per a mi a l’hora de fer el documental era explicar bé aquesta part d’en Johan.
Ha estat complicat traslladar l’obra de Hunter a la pantalla?
D.M: Sí, però des de l’inici tenia una base, i una de les coses que més han agradat a aquells pocs que ja han vist el documental és com està ordenat. Comencem amb Wembley, com en el llibre, i després seguim amb els quatre anys d’en Pep a la banqueta. Era molt important fer una cosa diferent, amb un estil marcat a l’hora de fer l’edició. Contar la història de la manera més original possible, i per aconseguir-ho hi ha ajudat com el documental va saltant de tema en tema.
Tal com esta estructurat és un documental capaç d’agradar a un aficionat del Madrid?
D.M: Sí. Jo soc del Tottenham i sovint pensava si podria veure una pel·lícula sobre l’Arsenal, que és el gran rival. I una història ben contada la pot veure tothom. Aquest documental no és una peça per a Barça TV, és una història que explica aquests quatre anys en què el Barça tenia el millor equip que hem vist mai i el millor jugador del món: Leo Messi. Tot plegat amb la filosofia de Cruyff a l’hora de jugar al futbol que tant ha fet disfrutar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)