Barça

Que algú tanqui la porta

El desgavell defensiu mostrat contra el Betis, que va ser capaç de generar setze ocasions i de marcar quatre gols, referma que el Barça té un greu problema a la rereguarda

L’equip blaugrana és el sisè més golejat de la lliga, ja encadena deu jornades sense deixar la porteria a zero i concedeix una mitjana de més de vuit ocasions per partit

Tot i les aparences, el Barça és igual de fràgil en la lliga que en la Champions

Fa setmanes que la fragilitat defensiva del Barça ha deixat de ser un accident puntual d’una tarda desafortunada. Ernesto Valverde en parla cada dos per tres en roda de premsa, igual que els jugadors, però a l’hora de la veritat, quan la pilota torna a rodar per la gespa, el malson apareix de nou, fins al punt que ja sembla un mal endèmic. “És evident que és un problema que cal corregir. No és només un tema de coordinació en la pressió o de les vigilàncies. Hi ha més aspectes”, va repetir per enèsima vegada Valverde després del desgavell contra el Betis, un duel en què el Barça va concedir un total de setze ocasions de gol –és el partit en què més perill li han generat–, de les quals quatre van acabar al fons de la xarxa. “N’hem parlat, però avui [per diumenge] no ha sortit bé. No és un problema individual de ningú en concret ni de la línia defensiva, sinó de tot l’equip. A vegades, per exemple, no pressionem tots junts o ens arriben en superioritat, i així és complicat. És evident que el Barça, per la seva aposta pel joc ofensiu, mai serà l’equip que menys encaixi, però és cert que ens estan marcant molts gols”, hi va afegir Gerard Piqué. I al central català no li falta raó, ja que precisament els defenses del Barça, individualment parlant, han començat la temporada a un molt bon nivell. Sergi Roberto i Jordi Alba, els laterals, han signat grans partits, mentre que Lenglet ha fet oblidar la baixa d’Umtiti, i Piqué ha millorat molt després d’un inici en què semblava una mica allunyat del seu millor estat de forma. I encara hi ha menys a dir del rendiment de Ter Stegen, que, malgrat l’errada puntual de diumenge en el gol de Lo Celso, ha encetat la temporada a un nivell superlatiu, amb aturades de molt de mèrit en pràcticament tots els partits.

Números per tremolar

Sigui perquè hi ha moments en què l’equip no pressiona en bloc, perquè les línies se separen i això facilita el moviment dels mitjapuntes rivals, perquè hi ha desatencions puntuals en les vigilàncies o pel que sigui, el cas és que, lluny de foragitar els fantasmes, el partit contra el Betis encara va multiplicar els temors en un equip que defensivament no funciona, i res millor que els números per certificar-ho. Després de deixar la porteria a zero en les dues primeres jornades –tot i que el Valladolid, en la jornada 2, ja va ser capaç de generar set ocasions–, el Barça ja enllaça deu partits de lliga encaixant com a mínim un gol, i en sis dels quals –Osca, Girona, Leganés, Sevilla, Rayo Vallecano i Betis– els equips rivals van ser capaços de superar Ter Stegen més d’una vegada. En aquestes dotze jornades disputades, el Barça ha encaixat 18 gols, dada que el converteix en el sisè equip més fràgil del campionat, a banda que ha concedit un total de 100 ocasions als rivals, cosa que significa que l’equip de Valverde rep més de vuit oportunitats en contra per partit. I és que només en una de les deu darreres lligues, la de la temporada 2012/13, el Barça havia encaixat 18 gols abans del final de la primera volta, i aquell cop va ser quatre jornades després i amb només dos punts perduts. Avui, amb quatre duels menys disputats, el Barça ja ha deixat de sumar 12 punts.

I no tot acaba aquí, ja que tampoc és certa la teoria que circula en l’entorn blaugrana que assegura que existeix un Barça en la lliga i un altre en la Champions, ja que, tot i ser cert que estadísticament l’equip de Valverde ha deixat la porteria a zero en dues de les quatre jornades disputades de la màxima competició continental, també ho és que el PSV ha estat el tercer equip que més perill ha generat al Barça en tot el curs (deu ocasions), mentre que el Tottenham es va apropar a Ter Stegen vuit vegades i l’Inter, 14, entre els dos partits que ha jugat contra els blaugrana. La Cultural, de fet, també va tenir força facilitats, amb set ocasions a favor, tot i que és cert que l’onze del Barça estava farcit de suplents habituals, mentre que el Sevilla, en la final de la supercopa, va generar un total de vuit oportunitats.

La realitat, doncs, és que, després de 22 partits oficials, el Barça continua tenint un greu problema defensiu, un forat enorme que hauria de mirar de tancar al més aviat possible si no vol veure com al final la penalització acaba sent irreversible. La bona notícia és que el mal està més que detectat i que, amb la supercopa d’Espanya ja al sac, l’equip d’Ernesto Valverde continua sent el líder de la lliga i del seu grup de la Champions i que té encarrilat el pas als vuitens de final de la copa del Rei. Hi ha, doncs, temps per mirar de suturar la ferida.

LES FRASES

No és només un tema de coordinació en la pressió o de les vigilàncies. Hi ha més aspectes
Ernesto Valverde
entrenador del Barça
Mai serem l’equip que menys encaixi, però és evident que ens estan marcant molts gols
Gerard Piqué
central del barça
Aquest Barça pateix sense la pilota i quan no la té li costa molt recuperar-la
Quique Setién
entrenador del betis
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)