El tòpic diu que la primera vegada mai s’oblida. Poden passar els anys o les parelles però el record d’aquell primer cop sempre resta en la memòria dels dos protagonistes. Si això li passa a tothom és difícil de saber però donarem per bona la llegenda quan el consens és tan ampli. I ja fa temps que es diu. Sense voler entrar en comparacions i traslladant-ho en un àmbit ben diferent, en el cas d’un jugador format al planter del Barça l’equivalent a una primera vegada es produeix quan es debuta amb el primer equip de manera oficial i també quan es pot tenir la sort de marcar el primer gol al Camp Nou.

Això és el que va viure Carles Aleñá en el partit contra el Vila-real. El seu gol, a més a més, va ser decisiu per tancar el partit perquè en aquells moments l’equip només s’imposava per la mínima als castellonencs gràcies al gol de Gerard Piqué. Però en el minut 86 de partit, Aleñá va desmarcar-se a la perfecció a les esquenes dels centrals del Vila-real i Messi va intuir a la perfecció el seu moviment per filtrar-li una passada precisa que va deixar-lo tot sol davant Asenjo. La definició, maquíssima, picant la pilota per sobre del porter en un gest tècnic digne d’un jugador diferent, d’una pasta especial. “Aquest gol me’l guardaré tota la vida, perquè ha estat el primer aquí al Camp Nou. Marcar al Camp Nou és un somni fet realitat, estic molt feliç... Messi ha posat la pilota on tocava i he pogut marcar”, va afirmar sobre la gespa. “No tinc paraules per expressar tot el que sento. Marcar davant de la teva gent és molt especial. Guardaré aquest gol en vídeo i al cor”, afegia. Sentiments a flor de pell per ser el primer en la lliga amb el primer equip a l’estadi i perquè l’assistència li va venir de Leo Messi, un futbolista a qui admira. “EÉs el millor jugador de tots els temps.” Aquest petit detall, encara que pugui semblar insignificant per molts, per Aleñá té un valor afegit. Com per Messi quan va marcar aquell gol de vaselina contra l’Albacete després de rebre una assistència de Ronaldinho. En els dos casos, va ser la culminació d’un somni.

De ben segur que en les últimes hores el telèfon mòbil de Carles Aleñá no ha parat de sonar per rebre trucades i missatges de gent que el volia felicitar pel gol i també per tot el camí que ha seguit fins arribar on ho ha fet avui. La seva actitud es digna d’elogi. Ha tingut paciència i ha sabut perseverar per fer-se un lloc en el primer equip quan semblava que aquest objectiu es podria frustrar després de la seva lesió, que el va deixar en un clar desavantatge amb la resta dels seus companys precisament la temporada en què ja era jugador del primer equip de ple dret. Però no li van caure els anells ni va posar cap però per tornar a jugar amb el filial per guanyar ritme de competició i agafar el bon to abans de tornar-se a posar a disposició d’Ernesto Valverde, que sempre l’ha tractat com un més de la plantilla. Gràcies a la seva bona feina, Aleñá ja s’ha fet un lloc entre els habituals i ha participat en tres dels sis darrers partits. Des del seu debut, contra la Cultural Lleonesa en la copa del rei, ha estat convocat en tots els partits, tant a la lliga com a la Champions. Ha passat a davant d’altres futbolistes, com per exemple Denis Suárez.

“El gol és un premi per a ell. S’ha guanyat a pols el salt al primer equip”, va assenyalar Valverde. Precisament, Sergio Busquets recordava la setmana passada que els joves del planter avui en dia volen pujar al primer equip “menys preparats i més d’hora”, tot el contrari que la forma amb què Carles Aleñá ha volgut gestionar el seu ascens. Sempre ha sabut ser pacient i ha anat cremant les etapes que li pertocaven malgrat ser plenament conscient que era un futbolista en el qual el club tenia dipositades moltes esperances des que va entrar a la casa quan només tenia 8 anys. El seu debut oficial va ser el 30 de novembre de l’any 2016 en un partit de la copa del Rei contra l’Hèrcules. Aquell dia va ser l’autor del gol de l’empat. Debutar i marcar, una circumstància que pocs jugadors poden dir. Els últims que ho havien fet, per exemple, van ser Munir, Dongou i Xavi Hernández, un referent per a la majoria de jugadors que arriben a la Masia. El migcampista de Mataró, però, hauria d’esperar més per estrenar-se en la lliga. Això no es produiria fins al 2 d’abril del 2017 a Granada. Va entrar al camp en el minut 85 en el lloc de Rakitic. Luis Enrique va decidir premiar-lo en la seva vuitena convocatòria amb el primer equip en la lliga. Un dia, com el de diumenge passat, que Carles Aleñá mai oblidarà.

Perquè el seu somni sempre ha estat triomfar en el club de la seva vida, el Barça. Sabia que el camí no era fàcil però tot i això va decidir refusar totes les ofertes que tenia –eren unes quantes– per renovar el seu vincle amb el club blaugrana. El 6 de setembre del 2017 va firmar la renovació amb el FC Barcelona per a les properes tres temporades, ampliables a dues més en cas de formar part del primer equip i ja ho és. Si Valverde i els tècnics que puguin venir en el futur són valents i se’l creuen, de ben segur que hi ha un forat al mig del camp per a Aleñá durant molts més anys.