Tothom sap en el Barça l’enorme talent de Ricard Puig Martí (Matadepera, 13 d’agost de 1999). No amaguen que, per personalitat, per qualitat i pel fet de ser un d’aquells jugadors diferents, ha de ser en un futur no gaire llunyà una peça clau en el primer equip. Per això l’han cuidat molt els últims mesos. Per això, després de destacar en la Youth League que va guanyar el juvenil del Barça el curs passat, es va convertir en un habitual en els entrenaments del primer equip, on Messi i Luis Suárez, que de talent en saben molt, el van acollir. Per això, durant el mes de juny passat el van renovar fins al 30 de juny de 2021 amb una clàusula de rescissió de 100 milions d’euros que pot espantar els multimilionaris clubs de la Premier League. Es creu molt en ell i continua entrenant-se entre setmana amb el primer equip, aprenent dels cracs, mentre mira de guanyar-se un lloc en l’onze titular del filial que dirigeix García Pimienta (ha estat titular en 10 de 15 partits). Allà va tornar després d’haver fet la gira de pretemporada pels Estats Units amb el primer equip. Va ser a San José on es va exhibir contra el Milan, on va mostrar tot el seu talent i personalitat, provocant els elogis de l’entrenador rival, Genaro Gattuso, i d’un històric del club italià com Daniele Massaro, que va arribar a demanar-li la samarreta. Elogis que van recordar aquells que Fabio Capello va fer cap a Messi després d’un Gamper. Precisament en el Gamper contra el Boca Juniors va tenir Riqui Puig el seu primer contacte amb el Camp Nou com a futbolista, perquè, com ell mateix ha explicat, com a espectador el tenia des dels tres anys. Dimecres, més de tres mesos després, va tornar a trepitjar la gespa del Camp Nou. Aquesta vegada per debutar en el primer equip en partit oficial. “Em suaven les mans, tremolava una mica. Fins i tot tenia mal de panxa, però després dels primers minuts ja era com jugar al Mini, però davant de 70.000 persones, i el joc ha començat a fluir”, explicava el jugador de Matadepera poc després de debutar. Va enamorar el públic que era a l’estadi i el que veia el partit per televisió amb una assistència de crac en el quart gol, de Denis Suárez, una passada pròpia de la poca vergonya amb què juga. “Al principi semblava que estava en el FIFA, després he vist que era real i he mirat de jugar con sempre, amb un somriure”, deia Riqui Puig, que toca de peus a terra i sap que el seu lloc és en el filial. “Diumenge anirem a Badalona a guanyar. Això d’avui és un somni fet realitat i un premi a tot el sacrifici fet. M’ha costat molt, hi ha moments durs, com quan vaig haver de repetir en el juvenil B”, recordava el menut migcampista blaugrana.

I és que els que el coneixen bé saben que no tot han estat flors i violes en la carrera de Riqui Puig fins al debut en el primer equip. Després de jugar en l’Egara, va començar a formar-se en el Jabac de Terrassa, un d’aquells clubs catalans que treballen molt bé amb els nois. Allà va anar a buscar-lo el Barça, que el va incorporar en el primer any de cadet tot i alguns dubtes inicials pel seu físic i la seva alçada (ara fa 1,69). “És molt llest, dins del camp i també a fora. La seva intel·ligència ha fet que superés els problemes que ha pogut tenir pel físic. Tot i jugar contra nois més forts, sempre se n’ha sortit. Per l’arrencada que té, per com es perfila, per com se sap moure entre línies”, explica una persona molt propera al jugador que el segueix des d’abans d’arribar al Barça. Possiblement pel seu físic cap seleccionador espanyol s’ha fixat mai encara en Riqui Puig. El mateix problema que va provocar que hagués de repetir en el juvenil B. “El pas de cadet a juvenil sempre és complicat, i més si hi ha diferència física. Es va considerar que era millor per a ell repetir en el juvenil B, i ell va treballar per continuar en el club”, expliquen des del club, on tenen molt clar que és un futur jugador de primer equip. “És un futbolista perfecte per al sistema del Barça. És culer i no ha volgut escoltar ofertes de fora. Com va dir, ve al camp des dels tres anys i ha viscut la millor època del Barça. Té perfectament al cap el sistema de joc del Barça perquè l’ha mamat com a espectador i com a jugador”, diuen.