Tot i que l’Espanyol havia perdut els tres últims partits de lliga, s’esperava un derbi igualat, especialment pel joc que havien proposat els de Rubi aquesta temporada i que els havia portat fins a la part noble de la classificació. A diferència d’anys anteriors, busca tenir la pilota i s’intuïa que intentarien discutir la possessió al Barça. Però res més lluny de la realitat. Ni ho van intentar ni la van tenir, i el derbi el va dominar l’equip d’Ernesto Valverde de principi a fi, amb una superioritat a vegades insultant. Amb un Leo Messi espectacular, el Barça va fer quatre gols, encara va fer curt per mèrits i oportunitats i va consolidar el lideratge de la lliga amb tres punts d’avantatge sobre el Sevilla, que s’havia deixat hores abans dos punts a Mestalla en temps afegit, i l’Atlético de Madrid, que havia golejat l’Alavés. L’Espanyol, que encadena quatre derrotes consecutives en el campionat i va patir per eliminar el Cadis en la copa, sembla haver abaixat un punt el nivell mostrat els primers mesos de lliga i haurà d’esperar un altre any per derrotar l’etern rival per primera vegada en la lliga a Cornellà.

El Barça va deixar sentenciat el derbi en la primera part amb tres gols que haurien pogut ser uns quants més si els pals no haguessin jugat a favor de l’Espanyol. L’equip de Valverde va mostrar una tremenda superioritat contra un Espanyol que es va voler protegir més del que ho acostuma a fer des que Rubi n’és l’entrenador i que va pagar car aquest pas enrere i la falta d’ambició. Els locals tenien una baixa important en defensa. Mario Hermoso, un dels seus jugadors més en forma, va patir una lesió de turmell en l’entrenament de divendres i no va poder entrar en la llista de convocats. I l’Espanyol va notar l’absència del central, substituït per Duarte, com també va notar no ser fidel a l’estil pel qual ha apostat Rubi aquest curs. El tècnic maresmenc va optar per posar més ciment al mig del camp amb Víctor Sánchez, i va deixar Granero a la banqueta. A més, va decidir que els seus homes esperessin al seu camp mirant d’aprofitar alguna errada del Barça per sortir al contraatac, esperant que la velocitat del menut Melendo, una altra de les novetats de l’alineació, fes mal a la defensa blaugrana.

Però res li va sortir bé contra un Barça en què els onze futbolistes van oferir la seva millor versió. Especialment, com sempre, Leo Messi. Rubi deia que havien preparat com aturar l’argentí, però al de Rosario no el pot aturar ningú quan dona el millor de si. Com si estigués molest després que dilluns passat Modric recollís la Pilota d’Or i ell ni estigués entre els tres primers. La falta de criteri de France Football va quedar en evidència a Cornellà amb l’exhibició que va protagonitzar l’argentí.

A més, per molt que entrenis i puguis estudiar com aturar-lo, ningú pot evitar que et posi la pilota a l’escaire en un llançament de falta, com va fer en el minut 17 per inaugurar el marcador. Però Messi és molt més que un jugador que executa les faltes a la perfecció. Va fer anar de corcoll tot l’Espanyol amb les seves arrencades superant rivals, amb accions més pròpies dels partits que es juguen amb la PlayStation. En una d’aquestes, ningú va ser capaç de treure-li la pilota ni quan va caure a terra, des d’on va poder habilitar Dembélé amb una passada que només veuen els escollits perquè el francès fes el segon amb una gran rematada amb la dreta. També va ser molt bona la primera part de Dembélé, que va treballar en defensa i va donar sortida a la pilota per la banda esquerra i també quan anava a rebre per dins. Valverde va apostar per ell, i va deixar a la banqueta Coutinho, que no havia estat bé els últims partits. Arturo Vidal va ser el jugador escollit per cobrir l’absència d’Arthur i van ser moltes les pilotes les que va recuperar, combinant bé amb un Semedo molt sòlid en defensa i profund en atac. En la recuperació, però, va destacar Rakitic. El croat va recuperar pilotes allà on fa més mal, en camp rival, i va permetre que el Barça arribés fàcilment a l’àrea de Diego López. Com va fer Luis Suárez, a passada de Dembélé quan acabava la primera part, per fer el tercer del Barça amb una rematada estranya que va deixar en evidència tant David López com Diego López. Van ser tres els gols dels blaugrana, però haurien pogut ser uns quants més, perquè Messi i Suárez van enviar dues pilotes als pals i Diego López es va imposar al mateix Luis Suárez i a Rakitic en dues rematades fàcils.