El franctirador

“El que intentes és fer estratagemes d’avançar-te una mica, posar-te de puntetes i saltar si són llunyanes, perquè si són d’aprop no pots ni saltar perquè te la pot buscar per baix. La norma de respectar els 9,15 metres fa que es vegin més gols de falta directa. I amb un llançador com ell no es pot dir res més, no pots fer molta més cosa. Potser inventar-te no posar la barrera, no ho sé, potser s’haurà de buscar una altra cosa, però és complicat”. D’aquesta manera, un cop acabat el derbi, el tècnic de l’Espanyol, Rubi, reconeixia que gairebé no hi ha forma d’impedir que els llançaments de falta de Leo Messi acabin sovint en gol. No fer-li falta tampoc és una opció ja que “si no la fas, es fica fins a la cuina”, afegia l’entrenador maresmenc.

El cas és que amb dos llançaments magistrals de falta –suma 5 gols així contra l’Espanyol–, primer des del vèrtex dret de l’àrea i després des de l’esquerre, Messi va obrir la llauna i va fer el 0-4 definitiu, que feia desfilar bona part de l’afició periquita cap a casa. En el primer, Diego López va arribar a fregar la pilota però no va impedir que entrés per tot l’escaire. En el segon, ja gairebé ni es va poder estirar, havent-se de resignar a veure com tornava a ser superat pel míssil teledirigit del que actualment, i des de fa ja uns quants anys, és el millor especialista del món a pilota aturada. Les dades així ho diuen. Amb aquests dos últims gols de falta –no és el primer cop que fa un doblet així, ja que en la supercopa d’Europa a Tbilisi contra el Sevilla, al 2015, també va marcar dos golassos de falta–, el deu blaugrana ja en suma un total de 38 amb el Barça. D’aquests, 19 els ha fet en la lliga en els últims quatre anys. No hi ha cap equip de les cinc grans lligues europees, que ni sumant tots els seus jugadors, hagi fet tants gols de falta.

Aquesta temporada ja en duu 4. I és que també va marcar així en la primera jornada de lliga, al Camp Nou contra l’Alavés, amb un tipus de llançament que ha deixat veure en els últims anys, per sota, i que va permetre obrir la llauna, i també ho va fer en la primera jornada de la Champions, també a l’Estadi, contra el PSV, amb un llançament i des d’una posició molt similar a la del primer gol de dissabte, que també va servir per obrir el marcador. En la supercopa d’Espanya, a Tànger, el pal va impedir que també marqués de falta, tot i que Piqué va aprofitar el refús. Amb encara cinc mesos i mig per davant de competició, no seria d’estranyar que superi el seu rècord de gols de falta en una mateixa temporada, que són els 7 que va aconseguir en la passada i també en la 2015/16. “Segueixo un ritual i quan surt bé intento fer-ho igual i no canviar res, tot i que de vegades en xuto moltes i no n’entra cap”, assegurava de forma humil el mateix Messi dissabte, preguntat per si tenia algun secret per a tanta eficàcia a pilota aturada, que s’ha de buscar en els entrenaments i que està comprovat que gairebé només és a l’abast d’un autèntic número 1 com és l’argentí.

No era però, un especialista Messi en aquest tipus d’accions en els seus primers anys i no va fer el primer gol de falta com a blaugrana fins la temporada 2008/09. Sí que és cert que en els seus inicis al primer equip, encara era Ronaldinho el principal encarregat de xutar les faltes, però ja sense el brasiler, de qui va copiar l’execució per sota de la barreta, i sent ell ja el referent de l’equip, només va fer quatre gols d’aquest tipus en els tres primers anys amb Guardiola, del 2008 al 2011. El dia que es va proposar dominar amb mà de ferro també en aquesta faceta, quedant-se després dels entrenaments a assajar els llançaments de falta, ja no va tenir aturador i la progressió va ser constant fins que fa gairebé dos anys, ja igualava Ronald Koeman com el màxim golejador de faltes de la història del Barça. Precisament l’holandès, en una entrevista concedida per aquelles dates a l’Esportiu, en què s’alegrava que fos Messi qui igualés els seus registres a pilota aturada, apuntava que una de les claus de l’eficàcia de l’argentí a l’hora de superar la tanca rival era que “els porters no saben per on xutarà i s’espanten”. El Barça el gaudeix, els contraris el pateixen i com va dir Valverde, “és una sort infinita tenir-lo i també per als que venen a veure’l ja que és una època irrepetible”.