Una de lioneses
El Barça s’enfrontarà en els vuitens de final de la Champions amb el Lió, un dels possibles rivals més accessibles
Els blancs jugaran contra l’Ajax, mentre que els plats forts seran l’Atlético-Juventus, el Manchester United-PSG i el Liverpool-Bayern de Munic
El Barça no es pot queixar. I és que tot i ser cert el clàssic tòpic que diu que en les eliminatòries de la Champions mai hi ha un rival assequible, com va demostrar, sense anar més lluny, la Roma el curs passat, també ho és que l’Olympique de Lió, l’equip al qual s’enfrontaran els de Valverde en els vuitens de final de la màxima competició continental, és un equip molt inferior als blaugrana, que a més tindran la tornada al Camp Nou, per solucionar qualsevol ensurt que s’en puguin endur en la considerada capital mundial de la gastronomia. “Si ens referim a que hem esquivat l’equip que tots sabem [el Liverpool], sí, es podria dir que hem tingut sort”, va admetre ahir Guillermo Amor, el director de les relacions institucionals del Barça, que tot i així no es va estar d’enviar un missatge de prudència. “El Lió està en els vuitens per mèrits propis. En la fase de grups ja vam veure els problemes que va causar al Manchester City, i en els dos partits. Nosaltres, a més, ja tenim l’experiència que un mal dia et pot deixar fora de la competició.” I en la mateixa línia es va mostrar Valverde, que va posar èmfasi en el perill del conjunt francès amb espais davant seu. “El Lió va guanyar al camp del City i li va discutir el lideratge fins al final. És un equip amb un gran contraatac, que es desplega molt bé i ràpidament. No estem en condicions de refiar-nos. Tenim dos mesos per preparar l’eliminatòria i per arribar en les millors condicions”, va manifestar el Txingurri als mitjans oficials del Barça.
L’Olympique de Lió, per la seva part, va rebre la notícia amb resignació, conscient que la sort no li havia somrigut gaire. “El Barça era una de les possibilitats més complicades que ens podien tocar. A simple vista, espanta una mica”, va admetre Bruno Génésio, el tècnic dels francesos, que tot i així va rememorar els dos bons duels del seu equip contra el City per augmentar els ànims. “El Barça i el City tenen un estil de joc semblant. Aquells duels ens van fer veure que tenim nivell. Serà emocionant”, va afegir. Per a l’eliminatòria, però, encara falta força temps, ja que l’anada no es jugarà fins el dimarts 19 de febrer, mentre que la tornada, al Camp Nou, es disputarà el dimecres 13 de març.
Joventut per bandera
Tot i no ser un primera espasa del futbol europeu, el Lió de Pep Génésio ha obert els ulls de bona part dels observadors dels gegants gràcies al potencial d’algun dels seus talents, que s’han afegit amb empenta a Depay i Fekir, els dos futbolistes ara per ara amb més cartell dels gones. L’holandès, perla del PSV que es va estavellar al United, ha recuperat a França aquella espurna que el va convertir en una estrella en potència, mentre que el francès –que no podrà jugar l’anada per sanció–, assegura màgia i visió de joc en la mitjapunta. El Lió, però, és molt més. La nova sensació és Aouar, un migcampista amb bon tracte de la pilota, pausa i gol, al qual cal afegir NDombélé, un futbolista tècnicament excel·lent i físicament potent; Bertrand Traoré, un davanter molt perillós al contraatac o Mendy, un carriler esquerre rapidíssim i amb bona capacitat per defensar. Tots ells han fet del Lió un conjunt atrevit i molt punyent amb espais. No tot, però, són aspectes positius, ja que per contra el conjunt francès és molt fràgil al darrere, com demostren els onze gols que ha rebut en la fase de grups, una feblesa que pot ser mortal de necessitat davant de Messi, Luis Suárez i companyia.
Precedents favorables
Fa 10 temporades que el Barça i el Lió no es veien les cares en competició oficial, un últim precedent de grandíssim record per als blaugrana, ja que va ser en els vuitens de final del curs 2008/09, el que va acabar amb l’equip de Pep Guardiola completant a Roma el primer triplet de la seva història. Després d’una anada complicada, en què Henry va salvar els mobles amb un gol en una acció aïllada (1-1), el Barça va resoldre l’eliminatòria en la tornada, amb un majestuós 5-2, un resultat de molt de mèrit tenint en compte que aquell Lió disposava de jugadors del nivell de Benzema, Juninho Pernambucano, Pjanic, Källstrom o Toulalan. Abans d’aquella històrica eliminatòria, tots dos conjunt ja s’havien enfrontat en la Champions en quatre ocasions més, en les lliguetes de les temporades 01/02 i 07/08, amb un balanç de tres victòries blaugrana i un empat. Així doncs, l’Olympique Lió encara no sap què és guanyar el Barça. Que duri.
Sort desigual
Pel que fa a la resta d’emparellaments del sorteig, val a dir que el Real Madrid tampoc es pot queixar gaire, ja que els blancs se les heuran amb l’Ajax, un equip talentós, però aparentment inferior, i amb la tornada al Bernabéu. I també va tenir bona sort el Manchester City de Guardiola, que s’enfrontarà a la ventafocs del sorteig, el Schalke 04. Ben al contrari, en canvi, va ser el cas de l’Atlético de Madrid, l’amfitrió de la final d’enguany, que haurà d’enfrontar-se a la totpoderosa Juventus de Cristiano Ronaldo. I també seran força llamineres les eliminatòries Liverpool-Bayern de Munic i Manchester United-PSG. Els altres dos duels seran els que enfrontin el Tottenham amb el Borussia Dortmund i el Roma amb el Porto.
Notícies
Divendres,19 abril 2024
