El Barça va tancar el 2018 al Camp Nou amb una victòria còmoda però també avorrida contra el Celta que li dona tranquil·litat en aquesta aturada nadalenca i un bon avantatge en la lliga respecte als perseguidors. Tres punts sobre l’Atlético de Madrid i sis i vuit sobre el Sevilla i el Real Madrid. És cert que els andalusos juguen avui a Butarque contra el Leganés i els blancs ho faran ja l’any vinent, el dia 3, a Vila-real, un partit complicat que els de Solari han ajornat per la disputa del mundial de clubs, competició que van guanyar ahir mateix contra el feble Al-Ain. El Barça tanca l’any amb el lideratge a la lliga i amb tres títols al sarró –el doblet de la temporada passada i la supercopa estatal–, mostrant-se superior a tothom en els tornejos domèstics i amb la taca de la lliga de campions del curs passat a Roma, un fracàs que encara no ha digerit ningú tot i el temps passat i el fet que es treballa per rectificar. Ho va deixar ben clar el capità, Leo Messi, el dia de la presentació de l’equip. La Champions és el gran objectiu del curs. Però a can Barça saben que per aspirar al màxim títol continental cal competir la lliga. Messi ho sap i cada partit ho demostra. No va continuar ahir l’argentí amb les dues últimes exhibicions contra l’Espanyol i el Llevant, però en un partit que signaria fer qualsevol jugador de nivell mundial, el de Rosario va ser clau per decidir-lo en la primera part. Ell i un dels seus millors socis, Jordi Alba.

Ernesto Valverde és dels que no toca el que funciona i després de les golejades dels dos últims partits va continuar apostant per Arturo Vidal i Dembélé, amb el retorn del recuperat Semedo al lateral dret. Precisament el portuguès i Jordi Alba van ser els futbolistes més profunds dels blaugrana en la primera part, però amb alguna diferència entre un i l’altre. Semedo combinava amb Arturo Vidal, cavalcava i arribava a l’àrea del Celta, però si la velocitat i la capacitat per rectificar estan entre les seves millors virtuts, la visió i la capacitat per fer bones centrades no hi són. Semedo arribava, però les seves accions no es traduïen en el perill desitjable. Tot el contrari li passa a Jordi Alba. El català és un dels millors laterals esquerre del món i ho demostra cada partit. Defensa bé i ataca igual o millor. La seva connexió és letal des de fa anys i no hi ha equip que sigui capaç d’aturar-la tot i saber que en cada partit són unes quantes les vegades que tots dos es busquen i es troben amb extrema facilitat. Dues jugades entre tots dos van significar els dos gols del partit. La primera va arribar en el minut 10. Va ser la clàssica. Obertura a la banda de Messi, passada enrere d’Alba i rematada de l’argentí. Rubén Blanco va evitar el gol, però el seu refús va anar a parar a peus de Dembélé, que va fer el primer. El francès, des del seu polèmic i famós retard està en ratxa. S’ha imposat a Coutinho en la lluita per ser l’acompanyant de Messi i Suárez en la davantera i contra el Celta va fer el seu desè gol de la temporada. El segon gol el va fabricar Jordi Alba, que va saber llegir un moviment de Suárez arrossegant la defensa del Celta i una incomprensible falta d’atenció sobre Leo Messi. El lateral va trobar un enorme forat on posar una pilota que Messi va recollir tot sol al balcó de l’àrea. Des d’allà va finalitzar la jugada com si fos un penal, enganyant el porter del Celta.

El segon gol del Barça va arribar en l’últim minut de la primera part i la segona va sobrar. Els homes de Valverde semblava que pensaven més en les merescudes vacances que tindran fins al dia 30 que a fer sang a un Celta que aviat va perdre per lesió la seva estrella, Iago Aspas, que va sortir ovacionat del Camp Nou. L’equip blaugrana va moure la pilota amb lentitud i no va saber llegir la defensa avançada dels gallecs. La va posar Cardoso al mig del camp, però no la va saber trencar el Barça ni amb accions individuals, ni amb passades precises a l’espai. Només Alba, qui si no, va poder superar-la una vegada, però la seva centrada la va enviar fora Suárez. Tampoc passava ensurts Ter Stegen, que només va haver d’intervenir en una centrada que es va complicar després d’una sèrie de refusos. L’alemany, amb l’aturada en la mateixa línia de gol, va aconseguir mantenir la porteria a zero en la lliga per quart partit consecutiu. Una bona notícia en aquest final d’any que el Barça acaba com a líder solitari de la lliga i amb sensacions més que positives de cara al que vindrà ja el 2019, que començarà amb el sempre exigent mes de gener, en què es combina la lliga i la copa.