Arthur Melo era tota una incògnita. Va ser un fitxatge de l’anterior secretari tècnic del FC Barcelona, Robert Fernández, que feia anys que el seguia. També l’havia seguit la seva mà dreta, Urbano Ortega, com va explicar en una entrevista fa pocs dies. Tots dos tenien clar que el seu perfil podria encaixar perfectament en l’estil de joc del Barça, perquè el brasiler és un futbolista amb capacitat d’associar-se, qualitat tècnica en la passada, col·locació i bons moviments per ser sempre una alternativa de passada i també per protegir la pilota. No és estrany que digués quan va arribar que els seus referents eren Xavi, Iniesta i Busquets, encara que, per perfil, a qui més s’assembla és al primer, que no ha dubtat a elogiar-lo públicament. Messi també va admetre que, de tots els fitxatges, Arthur és el que més l’havia sorprès.

Però el fet d’arribar d’una lliga tan diferent com la brasilera feia que hi hagués alguns dubtes sobre la seva adaptació. Si bé va causar molt bona impressió durant la pretemporada, quan va començar la competició Valverde va optar per protegir-lo i confiar en altres jugadors més consagrats, com Arturo Vidal. Arthur no va perdre la fe, conscient que fer-se un lloc al Barça mai és fàcil. Treballant en silenci, va esperar la seva gran oportunitat. I va arribar en un feu molt especial, Wembley, contra el Tottenham en la Champions. Abans ja havia jugat com a titular, contra el Girona, però en aquell partit no va poder brillar. I a Wembley sí que ho va fer. Va signar un autèntic partidàs i es va convertir en un dels protagonistes del duel. El Barça va dominar per complet el Tottenham, i hi va tenir molt a veure el brasiler, que es va fer un tip d’amagar la pilota als anglesos.

Ja ningú el va moure de l’onze titular i va ser a partir de la seva entrada que el Barça va començar a jugar els millors partits d’aquest curs. Amb Arthur al mig del camp, al costat de Rakitic i Busquets. L’equip es retrobava amb la seva essència i era, en part, gràcies a aquest jove brasiler admirador del joc dels migcampistes blaugrana. Però llavors va arribar una maleïda sobrecàrrega muscular que el va frenar en sec. I Arturo Vidal ho va aprofitar per avançar-se amb bones actuacions.

Arthur acaba el 2018 com a suplent, però està molt satisfet amb aquests primers mesos al club blaugrana. Considera que la seva adaptació va pel bon camí i que no pot sinó millorar en els pròxims mesos. Seguir creixent en el joc és el seu principal objectiu, més enllà de recuperar la titularitat i ajudar els companys a aixecar títols. Sense que sigui un objectiu prioritari, també li agradaria poder-se estrenar com a golejador, ja que encara no ho ha pogut fer en cap de les tres competicions. Arthur ha disputat un total d’onze partits de lliga –set com a titular–. En la Champions ha jugat cinc partits, quatre des de l’inici, i un en la copa del Rei i en la supercopa.

Pel que fa a la seva situació personal, el brasiler també s’ha adaptat molt bé a la seva nova vida a Catalunya. Viu amb els pares i un germà. Continuar coneixent racons de la ciutat també és un repte que té pendent de cara al 2019. I quant als companys, manté una excel·lent relació amb tots i es troba molt a gust en un vestidor que l’ha rebut també a ell amb els braços oberts.