Sempre que Marc-André ter Stegen torna a Bilbao recorda aquell gol que Mikel San José li va marcar fa uns anys enrere des del mig del camp, gairebé des del cercle central, des d’uns 48 metres, precedit d’una pilota mal refusada amb el cap per ell mateix. Era un partit de supercopa, en què el Barça va caure estrepitosament contra l’Athletic (4-0). Ter Stegen no ho oblida. És alemany. Va amb el seu caràcter. Té aquella acció clavada en la memòria. Va associat a la seva autoexigència com a professional. Segurament per això cada vegada que torna a San Mamés ho fa amb ganes de reivindicar-se. Amb ganes de demostrar la seva dimensió com a porter. Ahir ho va fer de sobres. Partidàs. Si el Barça va sumar un punt en el seu desplaçament a Bilbao és en bona part gràcies a l’enorme actuació del porter alemany.

Marc-André ho va parar absolutament tot. Williams, Raúl García i Susaeta, incrèduls davant el recital del dorsal 1 del Barça. La seva millor acció del partit va arribar a nou minuts del final. Iker Muniain va posar una pilota franca al cor de l’àrea per al seu bon amic Iñaki Williams. El davanter de l’Athletic va controlar tot sol i va connectar la rematada però Ter Stegen, aguantant dempeus, va col·locar una mà increïble. Impassible. Mà de ferro. L’aturada va ser una barreja entre una aturada típica de porter d’handbol i de futbol sala. Williams no s’ho podia creure. L’aturada de la nit. Mà dura a boca de canó per evitar la derrota.

Quatre minuts després tornaria a intervenir, de nou, davant Wiliams per blocar amb seguretat un altre xut del davanter de l’Athletic. Ter Stegen va ser el millor del Barça, amb diferència. Va fer aturades de tots els estils. En l’acció de Williams, el mèrit de Ter Stegen va ser aguantar fins a l’últim moment i esperar el moviment del rival. Aguantar, intuir i endevinar on podia anar la rematada. Però el seu repertori d’aturades va ser extens. En un xut de Susaeta superat el quart d’hora de la primera meitat va demostrar una altra virtut: agilitat felina. L’alemany va volar per evitar el gol i va rebutjar el xut amb rosca de Susaeta col·locant un altre cop una gran mà. Enorme intervenció, aquest cop, a mà canviada. També ho va provar Raúl García de mitja tisora, en una acció que va recordar força el gol d’aquesta mateixa jornada de Casemiro al Wanda. També aquí Ter Stegen va estar bé. Bona resposta en dos temps, per desfer la rematada plàstica del dorsal 22 de l’Athletic.

Després de dos partits seguits rebent almenys un gol, contra el Real Madrid (1-1) i el València (2-2), ahir Ter Stegen va poder tornar a deixar la seva porteria a zero. Important, a més, fer-ho en una jornada en què Oblak va encaixar tres gols. La cursa pel Zamora continua oberta.