Johan Cruyff, Frank Rijkaard, Rinus Michels, Pep Guardiola, Louis van Gaal, Luis Enrique, Terry Venables, Jack Greenwell, Ferdinand Daucik, Helenio Herrera i, a partir d’avui, també Ernesto Valverde. Cent partits oficials com a entrenador del Barça complirà el Txingurri al Santiago Bernabéu, i es convertirà així en l’onzè tècnic en la història del club que assoleix aquesta xifra, tal com han fet també els noms citats, mites de les banquetes. Una temporada i mitja fa ja que va començar la segona etapa de Valverde com a blaugrana, aquest cop com a entrenador, en què ha aixecat ja tres títols: la lliga, la copa el curs passat, i la supercopa d’Espanya en l’actual, en què el conjunt blaugrana continua aspirant a guanyar-ho tot.

La regularitat aconseguida és un dels grans trets que està definint la trajectòria de Valverde com a tècnic del Barça, que no va tenir, però, un inici gens fàcil, amb aquella sortida inesperada i dolorosa de Neymar al PSG, seguida de la contundent derrota en la supercopa d’Espanya contra el Madrid. La gran mostra, la lliga del curs passat, guanyada sense conèixer la derrota, ja que l’única, al Ciutat de València, va arribar ja amb el títol celebrat. En aquests 99 partits dirigits ja entre lliga, copa, Champions i supercopa d’Espanya, en què ha utilitzat 37 jugadors diferents –Rakitic, amb 92 participacions, és el que més n’ha tingut–, el Txingurri ha sumat un total de 67 victòries, 23 empats i només 9 derrotes. Unes xifres per emmarcar, i més si es comparen amb les dels altres tècnics centenaris del Barça. I és que en els seus primers 100 partits, només Luis Enrique (80), Helenio Herrera (72) i Guardiola (71) van aconseguir més triomfs. Dos-cents trenta-vuit gols ha marcat, a més, el Barça en aquests últims 99 partits –gairebé dos i mig per partit, dels quals entre Messi (78) i Luis Suárez (48) n’han fet més de la meitat–, en què n’ha encaixat 80 i ha deixat la porteria a zero en 47 ocasions, és a dir, gairebé en un de cada dos.

Eficàcia i solidesa contrastades, encara que és cert que el joc sovint ha estat més pragmàtic que brillant i ha generat debat. De totes maneres, també hi ha hagut grans partits en què el Barça també s’ha exhibit amb Valverde, entre els quals podrien destacar la visita de l’any passat al Santiago Bernabéu en la lliga (0-3), la final de copa al Wanda Metropolitano contra el Sevilla (0-5), la victòria d’aquest curs en Champions a Wembley (2-4), la del clàssic al Camp Nou (5-1) o l’última remuntada a l’estadi, en els quarts de final de copa contra el Sevilla (6-1). Són probablement alguns dels millors partits sota el comandament de Valverde, que en la Champions, el curs passat, va tenir la gran taca de l’eliminació que va patir a Roma, en una derrota –l’única en els 16 partits en la màxima competició continental– que va fer molt de mal ja que més enllà del fet que ningú l’esperava, ni els jugadors ni tampoc ell van saber reaccionar. De fet, va provocar molts dubtes sobre la seva continuïtat, que ara per ara, però, ja està assegurada per a aquesta temporada i la que ve.