Barça

Com si fossin a casa

El Barça torna a golejar el Real Madrid al Santiago Bernabéu i es classifica per a la final de copa del 25 de maig, la seva sisena final consecutiva

Després d’una primera part de clara superioritat blanca no aprofitada per Vinícius, el davanter uruguaià, ben assistit per Dembélé, fa dos gols i provoca que Varane se’n faci un altre, el tercer, en pròpia porteria

El Barça va tornar a silenciar el Santiago Bernabéu per classificar-se per a la seva sisena final de copa consecutiva. En una efectiva segona part va golejar el Real Madrid a domicili, com tantes vegades ha fet en els últims anys, i va provocar fins i tot alguns crits de “Florentino, dimissió”, a més de xiulets importants a Gareth Bale, després que el gal·lès no hagi encaixat bé la seva suplència. Tampoc va xiular tot el camp, perquè, després del tercer gol blaugrana, fins i tot del segon, van ser molts els aficionats locals que van agafar el camí de casa totalment abatuts, farts de veure com l’etern rival els fa sortir els colors cada temporada.

Després d’haver empatat a un al Camp Nou i haver-se cregut que havien millorat molt el seu joc i que podien aspirar fins i tot al triplet, tenien moltes esperances, els blancs, de tornar a una final de copa, però el tifó que van desplegar a tot el fons sud del Bernabéu abans del partit els va esclatar a la cara. Era una simulació d’aquell joc dels anys vuitanta conegut com el comecocos. Un escut gegant del Real Madrid es menjava un escut petit del Barça. El final del camí dibuixava la ciutat de Sevilla. Però a la capital andalusa, el 25 de maig, hi serà l’equip d’Ernesto Valverde.

Ho va aconseguir després de sobreviure a les oportunitats blanques en la primera part i de ser molt efectiu en la segona amb un gran Luis Suárez. Mai ningú pot dubtar de l’uruguaià, que ha estat un dels millors fitxatges blaugrana de l’última dècada. Després de trencar la sequera a Sevilla, va ser protagonista a Madrid fent dos gols i provocant que Varane se’n fes un altre en pròpia porteria.

Valverde havia apostat per mirar de guanyar l’eliminatòria amb els mateixos jugadors que havien disputat l’anada dels vuitens de final de la Champions a Lió. Sembla que, sense Arthur, aquest és l’onze que més agrada al tècnic per disputar els partits més importants. El Barça va estar bastant pla en la primera part en atac. Imprecís en la passada, també com a conseqüència de la pressió blanca, és com si els blaugrana haguessin decidit deixar-ho tot per a la segona, sabent que, si no encaixaven, en tenien prou amb un gol. Els migcampistes van poder trobar molt poc Messi. L’argentí mirava de rebre entre línies, però Casemiro i els dos centrals blancs impedien que la pilota arribés a l’astre de Rosario. Així que les millors jugades d’atac van arribar per la banda esquerra. Dembélé va acceptar el repte de superar Carvajal, un dels millors lateral del continent. El francès, que va perdre unes quantes pilotes al principi, va guanyar la partida alguna vegada i d’altres la va perdre, però va ser capaç de posar tres centrades amb perill que no van trobar rematador. Una llàstima, perquè eren tres passades d’aquelles que fan mal, de les que van entre el porter i la defensa. Sense rematar a porteria en la primera part, el millor que li va passar al Barça abans del descans va ser no encaixar cap gol. Perquè el Real Madrid sí que va tenir oportunitats. Clares. Vinícius és el jugador més perillós del Real Madrid i els seus companys no van deixar de buscar-lo perquè imposés la seva velocitat. Semedo el va controlar bé, però va fer mal quan va deixar la banda. També perquè els blaugrana van facilitar, amb dues pèrdues, dos contraatacs blancs. Piqué va prendre massa risc en una sortida i Vinícius va agafar el camí de la porteria. Lenglet va impedir la seva rematada i Ter Stegen va treure el posterior xut de Benzema. Poc després, una altra pèrdua va originar un nou contraatac ben portat per Lucas Vázquez, l’home a qui Solari prefereix per damunt de Bale. La pilota va arribar a Vinícius, que va rematar alt.

No havia estat efectiu el Real Madrid en la primera part i ho va estar, i molt, el Barça en la segona. Especialment Luis Suárez. No havien passat ni cinc minuts quan Dembélé va tornar a trencar la defensa blanca, però aquesta vegada la seva centrada sí que va trobar rematador. Suárez, de primera i amb l’interior, s’anticipava a Ramos i superava Navas. El gol posava amb avantatge els de Valverde, però quedava molt. De fet, el Real Madrid va poder empatar en un parell d’accions de Vinícius, el millor dels de Solari. Ter Stegen va evitar el gol de Reguilón després d’una centrada del brasiler. L’alemany, que no és el porter de la copa, va regalar amb les seves intervencions una nova final al seu suplent i amic, Cillessen, que s’ha perdut per lesió aquestes semifinals.

A falta de vint minuts, Solari va donar entrada a Bale per mirar de forçar la pròrroga, però va ser sortir el gal·lès i sentenciar el Barça l’eliminatòria en dos ràpids contraatacs. El segon gol va arribar després d’una altra penetració i centrada de Dembélé. Varane es va fer el gol en pròpia porteria quan tractava d’evitar la rematada de Suárez. L’uruguaià sí que va fer el tercer. De penal. Li va fer Casemiro a ell mateix i el va transformar a l’estil Panenka. Tot sentenciat, silenci al Bernabéu i sisena final de copa consecutiva per a un Barça que dissabte tornarà al camp del Real Madrid per mirar de sentenciar una lliga en què avantatja els blancs de nou punts i de set l’altre equip de la capital espanyola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)