Només té 24 anys i, malauradament, amb prou feines ha tingut una llarga trajectòria en el primer equip. Només tretze partits oficials. Però tot i això Sergi Samper va voler i va demanar poder acomiadar-se del FC Barcelona en un emotiu acte acompanyat dels seus familiars, amics, tècnics de la casa –també d’Ernesto Valverde– i d’alguns responsables executius del club i algun company, com ara Carles Aleñá. Perquè, com va dir, és i sempre serà del Barça. I perquè l’estima. “Hi vaig entrar amb sis anys i en marxo amb vint-i-quatre. Són divuit anys. No marxo sol, m’enduc molts amics i tot el que he après, valors. Li dec tot, a aquest club. Això és i serà sempre casa meva”, va assenyalar.

Però, a vegades, cal marxar de casa. Encara que el seu somni, com va admetre, sempre havia estat “triomfar en el Barça” i perquè després d’aguantar tots aquests mesos es perdrà el tram final i les més que possibles celebracions pels títols. Però en aquesta última setmana li va arribar una proposta que li permetrà tornar a jugar. I ell en té moltes ganes. “Vull tornar a jugar i disfrutar del futbol”, va admetre, sense embuts. Ahir ja va volar cap al Japó, perquè s’incorpora al Vissel Kobe, l’equip d’Iniesta i David Villa. El club propietat de Mikitani, l’amic de Piqué i amo també de Rakuten. Tots ells, i en especial el manxec i Piqué, que va ser el primer a comentar-li la proposta, l’han ajudat a decantar-se per acceptar l’oferta. “Quan t’asseus amb l’amo del club, Mikitani, i t’explica un projecte sòlid, ambiciós, et diu que seràs peça clau, t’il·lusiones. I volen jugar amb estil Barça.” A més a més, Iniesta li va trucar diversos cops per dir-li que no s’ho pensés, que ja l’esperava i que s’ho passaria molt bé en una lliga molt tècnica. La insistència de l’excapità i les explicacions dels japonesos sobre el projecte el van convèncer en aquesta última setmana. “És una decisió arriscada i complicada, però també molt meditada. Em necessitaven ara mateix.” No descarta, això sí, tornar al futbol europeu en el futur.

Samper, tot i la seva joventut, ha estat un futbolista marcat per les lesions. Mai se sabrà fins on hauria pogut arribar si aquestes l’haguessin respectat més. No vol fer-se mala sang però està segur que tot hauria estat diferent. “És veritat que no he tingut bona sort amb les lesions; m’han perjudicat, però mai se sap. És parlar per parlar, però estic segur que les coses m’haurien anat molt millor.” Com a futbolista format en el planter també va tenir un parell de consells per a tots aquells que, com ell, tenen el somni d’arribar un dia al primer equip. “Porto tota la vida aquí i només en puc dir meravelles. S’ha de ser molt humil, disfrutar el dia a dia, tocar de peus a terra i fer cas dels tècnics.” I, per descomptat, va desitjar que el Barça mai abandoni la política de confiar en els joves que es formen a la Masia. “És complicat tenir lloc en el primer equip perquè hi ha molt nivell. Quan millor ha anat al club és quan hi havia més jugadors del planter. No ha de canviar la filosofia amb la Masia.” Paraula de Samper, que va marxar de la sala entre grans aplaudiments.