Barça

Boles determinants

Tot i la imprevisibilitat dels vuitens, el Barça busca rival en un bombo de tonalitats diverses

La Juve ha recuperat l’estatus de gran candidata després d’exhibir-se contra l’Atlético, i el Porto manté l’etiqueta de rival més assequible

Segona parada tècnica a Nyon. I serà la definitiva. Europa coneixerà aquest matí els seus camins cap al Wanda Metropolitano, on el proper 1 de juny algú s’enfundarà la corona del Real Madrid, i on el Barça dirimirà una sort que no és banal malgrat una eliminatòria de vuitens de final que ha estat una plantofada a la lògica i a unes conviccions preestablertes que han anat caient com mosques. Quan tothom imaginava el Madrid viu en la lluita per conservar la seva dinastia, l’Ajax va fer tremolar els fonaments del Santiago Bernabéu. Quan el PSG havia posat la llavor per a un futur il·lusionant amb una actuació a Old Trafford, el Manchester United la va pansir amb una remuntada plena d’èpica i amb un equip disminuït per 10 lesionats. I quan l’Atlético s’imaginava sòlid en el seu desig inigualable d’arribar a la seva final somiada, a casa seva, la Juve el va consumir en un partit de tornada a Torí que retorna la Vecchia Signora de nou al cor dels candidats.

Discontinu en el seu futbol, però sempre afilat sota la melodia de la Champions, el Barça va despatxar amb prou autoritat un Olympique de Lió rebel, capaç d’imposar-se a la casa del Manchester City en la fase de grups, i ara s’encara al sorteig on, més enllà dels capricis del joc arribat el moment, es desplega una gamma cromàtica perceptible, amb la Juve marcada amb vermell i un Porto de colors més tènues, passant per diversos contrastos, des d’un Liverpool que per estil s’intueix enverinat, per la velocitat al contracop de Salah, Firmino i Sadio Mané, passant per un Manchester City que enfrontaria els blaugrana amb la seva versió original, amb les idees d’un Guardiola ja fora de dubte en el sempre distant ecosistema anglès, però amb un grup de futbolistes encara amb el deute de contrastar el seu gen guanyador. “Encara som adolescents en aquesta competició”, ha argumentat recentment Guardiola, reforçat pel triomf incontestable contra el Schalke però encara pendent d’una nit consagratòria com la que va tenir l’Ajax al Bernabéu. “Són joves, bons i arribats a aquest punt no tindran por de jugar contra ningú”, va analitzar dimecres a la nit Leo Messi als micròfons de Movistar Liga de Campeones, evidenciant un domini sòlid sobre els possibles rivals, una cura especial per la seva proclamada copa linda.

Regna la Premier League

I mentre Europa busca un campió real, de carn i ossos, la ronda de quarts assenyala un guanyador moral en el campionat anglès, que una dècada després i després de dilapidar milions d’euros en un mercat disparat, torna a presentar-se a les últimes instàncies amb quatre representants, la meitat del bombo. “No sé si podem parlar d’una tendència, ho haurem de mirar amb perspectiva”, va explicar Valverde en calent. Però el cas és que Anglaterra busca reivindicar-se a ulls del continent en un torneig que no vola fins a les illes des de l’èxit del Chelsea el 2012. Al ritme previsible del City i del Liverpool, s’hi han sumat l’èxit d’un Tottenham que ha agafat el Dortmund en el moment més baix de la temporada, però que ja ha perdut en el cara a cara amb el Barça, i un Manchester United que ha trobat en Ole Gunnar Solskjaer una nova manera de mirar la vida.

Porto:
Héctor Herrera i Pepe
Ajax:
Mazraoui
Liverpool:
Robertson
*No podran disputar el partit d’anada de quarts per acumulació de targetes
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)