Ernesto Valverde va dir en la prèvia que el partit contra l’Osca no només havia de servir a Dembélé perquè agafés to físic i ritme de cara a la cita de dimarts sinó que també el necessitava perquè generés perill a El Alcoraz. Era una incògnita veure com li respondrien les cames després d’estar un mes de baixa, perquè es va lesionar el passat 13 de març en el partit de champions contra l’Olympique de Lió. L’explosivitat és una de les millors qualitats de Dembélé i calia comprovar si s’atreviria amb les seves habituals curses per desequilibrar els defenses.

I va quedar demostrat que sí, que manté l’atreviment en el joc i que no té por d’una recaiguda. En aquest sentit, la gestió del cos tècnic i els metges ha estat impecable. Va rebre l’alta mèdica a Manchester però es va quedar a la banqueta i contra l’Osca va disputar 67 minuts del partit. Segurament li hauran servit per agafar ritme de competició per si dimarts li toca sortir d’inici o com a revulsiu en el duel contra el United.

En el 3-5-2 dibuixat per Valverde li va tocar compartir la punta d’atac amb Boateng, jugant més per dins i allunyat de la banda, com és habitual en el 4-3-3. Va desequilibrar però es va mostrar erràtic en els metres finals. Seva va ser la millor ocasió del Barça, però va fallar en l’un contra un amb Santamaría després de rebre la passada de Riqui Puig.