Barça

El protagonista

Leo Messi

Mereix “«esa copa tan linda»”

A Messi no li agrada parlar gaire davant els micròfons. Prefereix fer-ho al camp perquè damunt la gespa sempre té coses a dir i a fer. Però d’ençà que és capità del Barça li ha tocat prodigar-se públicament més del que possiblement li agradaria. El seu discurs, però, ha anat guanyant pes amb el pas del temps a la vegada que creixien les seves responsabilitats en l’equip i el club. Perquè avui dia ja ningú dubta que la figura de Messi per al FC Barcelona va molt més enllà de la d’un futbolista més en la història de l’entitat.

El seu primer discurs d’aquesta temporada el va fer en la presentació oficial de l’equip. Encara avui són recordades aquelles paraules. “Queremos esa copa tan linda”, va dir, referint-se a la Champions, un títol que el Barça no guanya des del 2015. Messi no mentia. Va anticipar el que era el gran repte de l’equip per aquesta temporada. Per molt que mesos després volgués matisar que amb aquella frase no renunciaven a res, sobretot feia referència a la copa del Rei, si que fixava un objectiu ben clar. “Walking to glory”, es llegia en una pancarta al gol nord de la graderia del Camp Nou. I tots caminen cap a la glòria acompanyant Messi, protagonista absolut en la tornada contra el Manchester United.

Necessitava trencar una estadística sorprenent perquè feia sis anys que no marcava en uns quarts de final de la Champions. El seu últim gol l’havia aconseguit contra el PSG en la temporada 2012/13. El seu primer gol va ser marca de la casa. Va superar Young en una pilota dividida, es va desfer de Fred amb sotana inclosa i va anar conduint vorejant la frontal fins a fer-se l’espai, i quan el va tenir va engaltar una rosca molt ajustada al pal impossible per a De Gea. Poc després tornaria a recuperar una pilota i el seu xut tou amb la cama dreta se’l va empassar el porter espanyol, per a desesperació dels jugadors del United. Era el minut 20 i Messi ja havia certificat el pas a les semifinals amb el seu doblet.

Però no es va acabar aquí. Tenia ganes de gresca. No va sortir content d’Old Trafford, on va rebre un cop molt fort a la cara, i s’ho estava passant bé, se’l veia gaudir. Va servir una falta perquè Rakitic estigués a punt de fer el tercer després de pentinar la pilota i una magnífica ocasió de Sergi Roberto va iniciar-la ell amb una conducció estratosfèrica. Només d’iniciar-se la segona meitat va tenir el trio de gols en una rematada que va acabar a córner, i poc després ho va intentar amb una xilena. El Camp Nou s’hauria ensorrat. Malgrat no fer-lo, ja és el màxim golejador d’aquesta Champions, amb 10 gols. A més, va superar Iniesta i es va convertir en el segon jugador amb més partits en la Champions. Ja en suma 133, mentre que el rècord es de Xavi, amb 157.

89
intervencions
5
passades de mèrit bones
5
pilotes recuperades
5
pilotes perdudes
1
faltes comeses
4
faltes rebudes
7
rematades
2
gols Dades facilitades per Carles Domènech. La TdT a Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.