Barça

La lliga 26

El Barça manté el domini del futbol estatal i suma una altra lliga, amb 25 triomfs, vuit empats i dues derrotes en 35 jornades

La gestió de Valverde d’una plantilla acostumada a guanyar i el lideratge de Messi han estat determinants

Després de nou mesos de competició, el campió no ha cedit i ho ha tornat a fer. Per vint-i-sisena vegada en la història, per setzena vegada en els últims trenta anys, per desena vegada en el segle XXI, per segona vegada consecutiva... Són moltes les imatges que deixa aquesta lliga que el Barça es va ficar a la butxaca dissabte, tres jornades abans del final, amb 25 victòries, vuit empats i només dues derrotes. En la pel·lícula dels fets, s’hi poden veure les mans determinants de Marc-André ter Stegen, el gest imperial del Gerard Piqué més madur, la calma defensiva de Clément Lenglet, el recorregut incombustible per la banda esquerra de Jordi Alba, la presència imprescindible d’Ivan Rakitic, el peu d’Arthur Melo, el cor d’Arturo Vidal, la mala sort de Rafinha, la tristor de Coutinho, la cursa frenètica d’Ousmane Dembélé, l’inacabable instint golejador de Luis Suárez... I Messi, és clar. Messi per damunt de tot i de tots.

En la seva desena lliga, l’argentí ha estat el protagonista principal indiscutible damunt la gespa. Com de costum, perquè és el millor futbolista de tots els temps. Sense ell, res no seria igual, però aquesta vegada toca mirar també a la banqueta per trobar un altre responsable màxim. No seria just deixar en segon pla la feina d’Ernesto Valverde a l’hora de penjar les medalles d’aquesta lliga. D’entrada, per la dificultat que suposa mantenir viva la motivació d’un grup de futbolistes acostumats a guanyar des de fa molts anys, molts d’ells en el tram final de la seva carrera, i fer-los competir al màxim nivell en la que probablement és la millor lliga del món. Per l’altra banda, gràcies a la bona gestió de Txingurri en les rotacions, els seus homes principals han arribat amb les cames fresques al tram decisiu de la temporada. Especialment destacable, en aquest sentit, és la feina feta, precisament, amb Messi. És cert que el braçal de capità i els 31 anys que va complir el juny passat han fet que el de Rosario hi posi més seny, però també ha estat molt important la mà esquerra del seu entrenador.

A més de dosificar amb encert els seus homes, Valverde ha sabut conduir situacions que amb algú altre assegut a la banqueta s’haurien enverinat. Els casos de Dembélé i Coutinho són els més paradigmàtics. La naturalitat amb què el tècnic nascut a Extremadura els ha gestionat ha estat determinant perquè no es convertissin en un problema real. Pel que fa al joc de l’equip, criticat en algunes ocasions per haver-se allunyat del llibre d’estil blaugrana, Ernesto Valverde ha mantingut l’aposta que va insinuar la temporada passada, quan també va guanyar la lliga. Potser el seu Barça no llueix tant com el de temporades anteriors, però és indubtablement més versàtil i ofereix més solucions. Sense renunciar al joc de control i possessió, també és capaç de buscar els espais en el contraatac i de pressionar el rival després d’una pèrdua de pilota. Així ha estat, de fet, com ha conquerit també aquesta lliga.

En el record quedarà el 5-1 contra el Real Madrid, sense Messi, en el clàssic del Camp Nou; l’enèsima victòria al Santiago Bernabéu, aquesta vegada per 0-1; el triomf (2-0) en el partit que va decidir el títol, contra l’Atlético d’El Cholo. Aquesta també ha estat la lliga dels empats a l’estadi del Girona, l’Athletic Club i el València. I la de les derrotes a Butarque, contra el Leganés, i contra el Betis, a casa. Les dues úniques en 35 jornades. I també la de les golejades a domicili, contra el Sevilla (2-4), el Betis (1-4), el Llevant (0-5) i en el derbi contra l’Espanyol (0-4). Una lliga, la vint-i-sisena, que ja és història. Història blaugrana.

J1. Barça-Alavés 3-0
Messi (2) i Coutinho.
J2 Valladolid-Barça 0-1
Dembélé.
J3 Barça-Osca 8-2
Messi (2), Pulido p.p, Suárez (2), Dembélé, Rakitic, Alba i Arturo Vidal.
J4 R. Sociedad-Barça 1-2
Suárez i Dembélé.
J5 Barça-Girona 2-2
Messi i Piqué.
J6 Leganés-Barça 2-1
Coutinho.
J7 Barça-Athletic 1-1
Munir.
J8 València-Barça 1-1
Messi.
J9 Barça-Sevilla 4-2
Coutinho, Messi, Suárez i Rakitic.
J10 Barça-R. Madrid 5-1
Coutinho i Suárez (4).
J11 Rayo-Barça 2-3
Suárez (2) i Dembélé.
J12 Barça-Betis 3-4
Messi (2) i Arturo Vidal.
J13 Atl. Madrid-Barça 1-1
Dembélé.
J14 Barça-Vila-real 2-0
Piqué i Aleñá.
J15 Espanyol-Barça 0-4
Messi (2), Dembélé i Suárez.
J16 Llevant-Barça 0-5
Suárez, Messi (3) i Piqué.
J17 Barça-Celta 2-0
Dembélé i Messi.
J18 Getafe-Barça 1-2
Messi i Suárez.
J19 Barça-Eibar 3-0
Suárez (2) i Messi.
J20 Barça-Leganés 3-1
Dembélé, Suárez i Messi.
J21 Girona-Barça 0-2
Semedo i Messi.
J22 Barça-València 2-2
Messi (2).
J23 Athletic-Barça 0-0
J24 Barça-Valladolid 1-0
Messi.
J25 Sevilla-Barça 2-4
Messi (3) i Suárez.
J26 R. Madrid-Barça 0-1
Rakitic.
J27 Barça-Rayo 3-1
Piqué, Messi i Suárez.
J28 Betis-Barça 1-4
Messi (3) i Suárez.
J29 Barça-Espanyol 2-0
Messi (2).
J30 Vila-real-Barça 4-4
Coutinho, Malcom, Messi i Suárez.
J31 Barça-Atl. Madrid 2-0
Suárez i Messi.
J32 Osca-Barça 0-0
J33 Barça-R.Sociedad 2-1
Lenglet i Jordi Alba.
J34 Alavés-Barça 0-2
Aleñá i Suárez.
J35 Barça-Llevant 1-0
Messi.
SIS CLAUS PER EXPLICAR UNA LLIGA

Un porter i un davanter

No es pot competir en una lliga sense un porter que aturi el que és imparable i un davanter que garanteixi el gol. Això últim, al Barça està resolt fins que Messi vulgui. Quant a la porteria, Marc-André ter Stegen, que no s’ha perdut ni un minut del campionat, ha tornat a demostrar que se situa en el podi dels millors del món, amb actuacions que han donat punts.

Bona resposta dels suplents

Perquè Valverde hagi pogut dosificar els seus futbolistes principals, ha fet falta un bon rendiment dels que menys minuts han tingut. Potser s’esperava més de Samuel Umtiti, potser Prince Boateng ha estat una decepció, però l’aportació de Malcom ha estat prou correcta i Carles Aleñá ha pogut créixer i, alhora, ajudar l’equip.

Catorze titulars

No es pot guanyar una lliga només amb onze jugadors. El Barça ha tingut una columna vertebral formada per Ter Stegen, Piqué, Busquets i Messi, a la qual s’han afegit Jordi Alba, Rakitic i Luis Suárez. Protagonistes secundaris, no menys importants, han estat Sergi Roberto, Semedo, Lenglet, Arthur, Arturo Vidal, Dembélé i Coutinho.

Només dues derrotes

No s’ha repetit la fita de la temporada passada, quan el Barça es va endur el títol després de mantenir-se invicte durant 34 partits, però déu-n’hi-do. Només el Leganés, a Butarque, i el Betis, al Camp Nou, han estat capaços de sorprendre l’equip de Valverde. I des de la derrota amb els andalusos, fa 23 jornades que els blaugrana no perden.

Doble triomf en els clàssics

Messi no va poder jugar, per lesió, el clàssic de la primera volta, a l’Estadi, però el Barça va golejar (5-1), amb gols de Coutinho i Arturo Vidal i un triplet de Suárez. Al Santiago Bernabéu, va ser Rakitic qui va decidir (0-1), en un partit que va deixar el Real Madrid fora de combat en la lliga. Els blancs, que han viscut una temporada per oblidar, no han estat rival per al Barça.

Poques lesions

Només Rafinha s’ha lesionat de gravetat aquesta temporada, amb un trencament del lligament encreuat del genoll dret que no li ha permès jugar des de l’octubre. Umtiti ha estat el lesionat més polèmic: el tractament de les molèsties que té al genoll esquerre ha portat cua. Messi es va trencar el radi del braç dret contra el Sevilla i es va perdre dos partits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)