I tant. Fent cap al vestidor, al descans, la sensació era que allò s’havia acabat. I amb un sentiment de ràbia enorme, perquè no crec que el 3-0 fos reflex del que passava sobre el terreny de joc. Amb l’1-0 vam reclamar un penal que era i el Milan ens va penalitzar massa..

Va haver-hi cinc minuts de silenci, en què ni tan sols ens miràvem, tothom amb el cap a terra, sense resposta. Però després Rafa Benítez es va posar a parlar, ens va dir que no podíem deixar tirats milers d’aficionats que havien vingut fins tan lluny, que intentéssim marcar un gol i vejam què passava, ens va aixecar l’ànim.

També va ajustar coses, Benítez va estar bé. Kaká estava jugant molt lliure, va decidir incloure Hamann al mig del camp i els vam poder controlar molt millor. Vam jugar molt més còmodes i a partir d’això va arribar el que semblava impossible.

Pel que fa a clubs, segur. Amb la selecció també vaig viure coses que no oblidaré, però amb un club aquella nit va ser el màxim. Tant jo com Milan Baros vam ser els primers futbolistes de la República Txeca a guanyar la Champions League, una dada que crec que parla per si sola.

Només em repetia una cosa: l’has de marcar, l’has de marcar, l’has de marcar. Ja sabia que aquell estiu deixava el Liverpool, per la qual cosa era la darrera cosa que faria amb aquella samarreta. Seria recordat per sempre per allò, passés el que passés.

Aquell dia em vaig guanyar l’afecte de la gent per sempre, diria. Ara quan vaig a Liverpool tothom em recorda aquella nit, constantment. Aquell grup de futbolistes sempre tindrem un lloc especial entre els aficionats del Liverpool.

L’única cosa positiva que veig és que aquesta vegada tenim 90 minuts per capgirar-ho, el doble que l’any 2005. Però hi ha un problema diferent, que és Leo Messi. Em costa imaginar un partit en què ell no faci res durant 90 minuts. Ha de ser un partit massa perfecte, intentar marcar gols, però alhora no concedir-ne contra un futbolista quasi indefensable. I ho va demostrar a l’anada, desencadenant la jugada del segon gol i provocant una falta que va ser increïble, de geni absolut. En aquell moment vaig pensar que era massa lluny, que no podia xutar de cap manera. Doncs mira... És el millor futbolista de la història del futbol amb diferència sota el meu punt de vista.

Ha de ser frustrant perquè treballen per guanyar títols. És un equip que ha millorat molt i que ha fet mèrits per merèixer millor sort. A Barcelona, per exemple, crec que va fer un partit fantàstic, però no el van acompanyar els detalls. Mané va tenir l’1-1 que hauria pogut canviar el partit. No ha de ser fàcil lluitar contra aquesta sensació que ho estàs donant tot per obtenir un resultat que no arriba.

És difícil, perquè són futbolistes amb una experiència notable. Dependrà molt de com vagi el partit, de si el Liverpool és capaç de marcar aviat. Si això s’esdevé, Anfield és un estadi capaç de construir moments màgics, té molta ànima. Per sort seré a l’estadi i tinc ganes de viure aquesta atmosfera tan especial que es genera, però sent realistes és complicat que jugadors de la talla dels del Barça puguin encongir-se.