Barça

Reportatge

Barça campió de la Recopa del 79

Basilea, 40 anys

El Barça homenatja avui els campions de la recopa de 1979, el primer gran títol europeu del club blaugrana

La final, que es va disputar a l’estadi St. Jakob de Basilea, va suposar la primera gran mobilització massiva del barcelonisme

Els jugadors van superar moltes dificultats per alçar aquell trofeu

“No els podem fallar” era el comentari més repetit al vestidor del Barça en veure l’estadi de St. Jakob ple de senyeres i banderes blaugrana

La setmana de la dolorosa desfeta a Liverpool acabarà amb un homenatge al Barça campió de la recopa de 1979. Dijous vinent, 16 de maig, s’acompliran 40 anys de la mítica final de Basilea, un dels episodis més importants de la història blaugrana perquè, a més de suposar el primer gran títol internacional del FC Barcelona, va provocar la primera mobilització massiva del barcelonisme. Per això, avui, el club ha organitzat un dinar de gala, que tindrà lloc a l’Auditori 1899 i que reunirà una cinquantena de convidats, entre els quals bona part dels integrants d’aquell equip i també alguns representants de la junta directiva d’aquella època. A més, abans del partit d’aquesta tarda contra el Getafe, els campions de 1979 tornaran a trepitjar la gespa del Camp Nou per rebre l’escalf de la gent blaugrana i podran seguir des de la llotja els últims 90 minuts de futbol de la temporada 2018/19 a l’estadi.

No es podrà comparar amb el que van viure fa 40 anys, a St. Jakob Park, contra el Fortuna de Düsseldorf, però reivindicarà el títol que van aconseguir. “Quan vam sortir a l’estadi i vam veure totes aquelles banderes blaugrana i de Catalunya, ens vam mirar i ens vam dir: no podem fallar”, recorda Tente Sánchez, que aquell dia va lluir el dorsal número 8 i que, en el minut 5, va marcar l’un a zero. “Rexach va prendre una pilota al mig del camp, em va veure desmarcat i me la va enviar. El porter va sortir a tapar-me i el vaig superar picant la pilota. Em pensava que tot seria més fàcil després del meu gol, però no...” De fet, el temps reglamentari va acabar amb empat a dos i el Barça va necessitar una pròrroga per imposar-se (4-3). A la porteria hi havia Peio Artola, l’heroi de la semifinal, contra el Beveren, que conserva un record inesborrable d’aquell dia: “No oblido la impressió que em va fer veure l’estadi ple de banderes i tota la gent que s’havia desplaçat. Nosaltres, els jugadors, ens dèiem: aquí hem de guanyar.” El capità dels campions del 79, Juan Manuel Asensi, autor del dos a un, subratlla la importància d’aquella mobilització: “Sabíem que venia molta gent, però no ens havíem fet a la idea del que era en realitat. Per això aquest títol, vist en perspectiva, és tan important com alguna de les Champions que han arribat després.”

A finals dels anys setanta del segle passat, els culers vivien assedegats de títols i d’autoestima. Per això, malgrat els més de mil quilòmetres que separen Catalunya de Basilea, es van desplaçar en massa per veure la final. “Va ser el primer gran títol europeu del club però, sobretot, va suposar una comunió enorme entre l’equip i l’afició. Tothom es va abocar en aquella final. No recordo tanta gent donant-nos suport lluny del Camp Nou. Les senyeres, els autocars, el camp ple una hora abans del partit... I després, la rebuda a Barcelona… Va ser increïble”, explica Sánchez. “S’havia de veure tota aquella gent, en autobús, anant cap a Basilea. El record més maco que em queda és l’alegria de tots ells perquè, després de molts anys, celebraven un triomf internacional”, hi afegeix Artola.

Estava sent una temporada difícil, la primera després de la marxa del Cruyff futbolista i la primera de Josep Lluís Núñez a la presidència del club. El Barça havia caigut, contra el València, en els vuitens de la copa i no tenia cap possibilitat en la lliga. L’entrenador, Lucien Müller, havia estat acomiadat i a la banqueta seia Quimet Rifé, excompany de la majoria dels membres de la plantilla. “Només ens podíem aferrar a la recopa”, comenta Peio Artola. “Vam passar totes les eliminatòries amb dificultat, però ens vam plantar a la final”, assegura Tente Sánchez.

La il·lusió de la gent blaugrana era màxima abans del partit contra el Fortuna de Düsseldorf, però a dins del vestidor l’ambient no era el millor: uns dies abans de la final, la dona del golejador Hansi Krankl va tenir un greu accident de trànsit. “Ens va afectar, va ser un pal emocional fort. Però la reacció de l’afició, fent cua per donar sang, va ser impressionant. En la final, Krankl va aguantar tot el partit i, a més, va fer el gol decisiu en la pròrroga”, rememora Asensi. En la mateixa línia, el que va ser migcampista del Barça no oblida l’esforç que va fer l’altre estranger de l’equip, Johan Neeskens, que va viure amb amargor aquells dies després de saber que seria acomiadat a final de temporada: “Ningú entenia com podien haver-li dit que no seguiria. Però ell es va matar al camp, va fer un partidàs. Vam tornar una mica tristos per ell, fins que l’afició ens va treure la tristor. Vam trigar més de tres hores des de l’aeroport fins a la plaça Sant Jaume!”

Les xifres
de la invasió blaugrana a Basilea:
35.000
aficionats
del Barça es van desplaçar.
1.049
quilòmetres
hi ha entre Barcelona i la ciutat suïssa.
400
autocars
van viatjar des de Catalunya, a més de vehicles particulars i trens.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)