Barça

MELANIE SERRANO

FUTBOLISTA DEL BARÇA

“L’experiència ens ha fet madurar”

La jugadora amb més anys a la plantilla (15), i que va viure fins i tot un descens a segona, veu amb possibilitats el Barça en la final contra el Lió: “A 90 minuts tot és possible”

He estat al fang, he estat a baix de tot i he anat pujant fins a tocar l’èxit. Soc una privilegiada per haver-ho gaudit

Si arribar a la primera final de la Champions League ja és històric, fer-ho després d’haver viscut en la més absoluta foscor multiplica la satisfacció. I al Barça ningú coneix millor aquesta sensació que Melanie Serrano (Sevilla, 12/10/1989), després de quinze temporades al primer equip i d’haver viscut, fins i tot, un descens a segona. Però quan ni tan sols es veia la llum al final del túnel Serrano va decidir apostar pel club i des d’aleshores totes dues parts han anat evolucionant juntes fins a aconseguir un èxit històric.

Era evident que tard o d’hora el Barça acabaria arribant a una final de la Champions, però potser la fita ha arribat fins i tot abans de l’esperat?
Som realistes: ningú s’esperava aconseguir-ho aquest any. I quan t’arriba, sembla que no t’ho acabes de creure. Però treballem molt per complir els objectius i, ja que ho hem aconseguit, toca gaudir-ne. Ja fa gairebé dues setmanes que ens preparem i tenim ganes que arribi ja el partit.
Fins fa ben poc era impensable que el Barça pogués plantar cara als grans d’Europa. Sense anar més lluny, l’any passat, en els quarts de final contra l’Olympique, les possibilitats eren ben minses. Ara en canvi, tot i que no són favorites, somien a donar la sorpresa...
L’equip ha madurat molt aquests últims anys gràcies a l’experiència que hem guanyat jugant aquest tipus de partits. Tenim l’avantatge que ja fa força anys que competim contra els grans d’Europa i, a més, a 90 minuts pot passar qualsevol casa. Tant de bo elles tinguin un mal dia i nosaltres aprofitem les nostres ocasions. A doble partit, l’Olympique té moltes més possibilitats perquè és el millor equip d’Europa, però a un de sol, les nostres possibilitats creixen.
Contra el Bayern, en les semifinals, ja van demostrar la seva personalitat tenint el control del matx en molts moments i sabent patir en els trams de màxima pressió rival. Com esperen la final contra el Lió, ‘a priori’ un equip un esglaó per sobre?
Crec que serà molt igualat. Els dos equips volem tenir la pilota i estic segura que tindrem les nostres ocasions. Serà segur un duel molt disputat i atractiu que esperem que molta gent d’aquí segueixi, perquè això que hem aconseguit és històric.
No ho haurien aconseguit, això sí, si no haguessin reaccionat en el partit de tornada de la primera eliminatòria després de perdre al Kazakhstan (3-1).
Hi ha molts equips que han estat campions perdent el primer partit de lliga, l’anada de la primera eliminatòria de Champions o el debut en un mundial. Allò va ser un avís per evitar que ens relaxéssim en el futur i ens va anar bé, però també és cert que el resultat final no va reflectir el que va ser el partit.
El cert és que, des d’aleshores, set partits i cap gol encaixat, una estadística que explica, en gran part, la seva trajectòria en la Champions.
En una competició com aquesta és molt important no encaixar gols. Ens juguem totes les eliminatòria a dos partits i, a sobre, els gols rebuts a casa tenen valor doble en cas d’empat. No encaixar és bàsic.

L’èxit en la Champions, però, contrasta amb els problemes que han tingut enguany, amb canvi de tècnic inclòs.

Hem passat moments fotuts perquè la temporada ha estat complicada. Però sempre que juguem la Champions l’equip respon. És com si ens transforméssim, i al final es tracta de sobreposar-se a les circumstàncies. Com deia abans, l’equip ha madurat: viure experiències et fa aprendre. Ja fa uns anys que competim a Europa i al final aquestes coses són les que t’ajuden a arribar a la final.
Parla de competir a Europa amb normalitat, però ni tan sols era un objectiu quan va començar ara fa 15 anys. Què recorda dels inicis?
Aquells temps van ser molt complicats, ens entrenàvem als annexos del Miniestadi en només un quart de camp. Després vam anar a l’Hospitalet i ja teníem mig camp, però compartíem vestidor amb els altres equips de la secció i tot era molt rudimentari. Però tot va anar evolucionant: el club va apostar-hi i el fet que nosaltres anéssim complint els objectius i guanyant títols va fer que ara estiguem on estem.
Ara tot és molt fàcil, però va haver-hi un moment en què vostè va apostar pel club quan ni tan sols s’intuïa que es podria arribar a una final de la Champions. El curs 2006/07, quan es va baixar a segona, el més fàcil hauria estat marxar...
De fet, vaig ser l’única que em vaig quedar. Vam baixar i jo tenia ofertes de molts equips de primera, fins i tot dels capdavanters. Era jove i estava anant a la selecció i el que buscava era un equip que tingués un bon projecte de futur. Però vaig parlar amb el Xavi Llorens i vaig confiar en tot el que em va dir: que el Barça era una aposta de futur i que pujaríem l’any següent. I me la vaig jugar. Li vaig dir que confiava en ell i que no em podia fallar, i dit i fet: vam pujar i a partir d’aleshores vam començar a guanyar fins a arribar on som ara.
Des d’aleshores el nivell ha pujat moltíssim amb l’arribada de futbolistes estrangeres i de les noves generacions, molt més preparades que no pas fa uns anys. Però vostè allà segueix, 15 temporades després.
L’equip i jo hem evolucionat a la vegada. Vaig arribar de petita i veient que el club apostava pel femení, jo tenia clar que m’havia d’esforçar cada dia. Sempre mirava més enllà: m’exigia al màxim perquè sabia que l’any següent vindrien jugadores més bones i que, si no aconseguia polir els meus defectes, em prendrien el lloc.
Fins i tot abans jugava en posicions més avançades, però amb el pas dels anys s’ha acabat consolidant com a lateral.
És que abans no hi havia el nivell que hi ha ara. Quan era jove, jo notava que era bona, que marcava les diferències. Però havia d’exigir-me sempre perquè si m’hagués relaxat no hauria arribat fins aquí. I no m’ha anat del tot malament...
I ara fa quatre anys es van professionalitzar. Els va canviar gaire la vida?
M’ho pregunten sovint, però la veritat és que jo sempre he actuat igual, la diferència és que ara diuen que soc professional. Sí que és cert que els mitjans dels quals disposem són molt millors, però en el meu cap res no ha canviat.
El que sí que ha canviat és que les jugadores que arriben ara ho tenen tot molt més fàcil. Li fan una mica d’enveja?
Per una banda sí, és clar, però per l’altra no. Les experiències que he viscut jo no les podrà viure ningú més. He estat al fang, he estat a baix de tot i he anat pujant fins a tocar l’èxit. Soc una privilegiada per haver pogut gaudir d’aquesta experiència, però també és cert que estar a dalt és molt bonic i la gent que arriba ara ho està gaudint des de l’inici. I el nivell encara s’ha de disparar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Assaig amb empat

Valverde alinea un onze amb Semedo de lateral i Sergi Roberto d’extrem, que podria ser el de la final de copa si no es recupera Coutinho

·

Messi fa els dos gols, acaba la lliga amb 36 i avantatja de quatre Kylian Mbappé en la Bota d’Or

barcelona
 
Ernesto Valverde
Entrenador del Barça

“Ara pensem en recuperar jugadors”

barcelona
 

No era el final, sinó tot just el principi

budapest (enviat especial)
 

Semedo es queda en observació en un hospital de Bilbao

barcelona
 

Un empat amb dos gols de Messi per tancar la lliga

barcelona
 

Encara estan molt lluny

budapest (enviat especial)
 

La preparació de la final

barcelona
 
Lluís Cortés
Entrenador del Barça

“L’Olympique de Lió està molts passos endavant”

budapest (Enviat especial)
 

Oshoala, gol de l’honor i gol per a la història blaugrana

BARCELONA