“L’experiència ens ha fet madurar”

Som realistes: ningú s’esperava aconseguir-ho aquest any. I quan t’arriba, sembla que no t’ho acabes de creure. Però treballem molt per complir els objectius i, ja que ho hem aconseguit, toca gaudir-ne. Ja fa gairebé dues setmanes que ens preparem i tenim ganes que arribi ja el partit.

L’equip ha madurat molt aquests últims anys gràcies a l’experiència que hem guanyat jugant aquest tipus de partits. Tenim l’avantatge que ja fa força anys que competim contra els grans d’Europa i, a més, a 90 minuts pot passar qualsevol casa. Tant de bo elles tinguin un mal dia i nosaltres aprofitem les nostres ocasions. A doble partit, l’Olympique té moltes més possibilitats perquè és el millor equip d’Europa, però a un de sol, les nostres possibilitats creixen.

Crec que serà molt igualat. Els dos equips volem tenir la pilota i estic segura que tindrem les nostres ocasions. Serà segur un duel molt disputat i atractiu que esperem que molta gent d’aquí segueixi, perquè això que hem aconseguit és històric.

Hi ha molts equips que han estat campions perdent el primer partit de lliga, l’anada de la primera eliminatòria de Champions o el debut en un mundial. Allò va ser un avís per evitar que ens relaxéssim en el futur i ens va anar bé, però també és cert que el resultat final no va reflectir el que va ser el partit.

En una competició com aquesta és molt important no encaixar gols. Ens juguem totes les eliminatòria a dos partits i, a sobre, els gols rebuts a casa tenen valor doble en cas d’empat. No encaixar és bàsic.

Hem passat moments fotuts perquè la temporada ha estat complicada. Però sempre que juguem la Champions l’equip respon. És com si ens transforméssim, i al final es tracta de sobreposar-se a les circumstàncies. Com deia abans, l’equip ha madurat: viure experiències et fa aprendre. Ja fa uns anys que competim a Europa i al final aquestes coses són les que t’ajuden a arribar a la final.

Aquells temps van ser molt complicats, ens entrenàvem als annexos del Miniestadi en només un quart de camp. Després vam anar a l’Hospitalet i ja teníem mig camp, però compartíem vestidor amb els altres equips de la secció i tot era molt rudimentari. Però tot va anar evolucionant: el club va apostar-hi i el fet que nosaltres anéssim complint els objectius i guanyant títols va fer que ara estiguem on estem.

De fet, vaig ser l’única que em vaig quedar. Vam baixar i jo tenia ofertes de molts equips de primera, fins i tot dels capdavanters. Era jove i estava anant a la selecció i el que buscava era un equip que tingués un bon projecte de futur. Però vaig parlar amb el Xavi Llorens i vaig confiar en tot el que em va dir: que el Barça era una aposta de futur i que pujaríem l’any següent. I me la vaig jugar. Li vaig dir que confiava en ell i que no em podia fallar, i dit i fet: vam pujar i a partir d’aleshores vam començar a guanyar fins a arribar on som ara.

L’equip i jo hem evolucionat a la vegada. Vaig arribar de petita i veient que el club apostava pel femení, jo tenia clar que m’havia d’esforçar cada dia. Sempre mirava més enllà: m’exigia al màxim perquè sabia que l’any següent vindrien jugadores més bones i que, si no aconseguia polir els meus defectes, em prendrien el lloc.

És que abans no hi havia el nivell que hi ha ara. Quan era jove, jo notava que era bona, que marcava les diferències. Però havia d’exigir-me sempre perquè si m’hagués relaxat no hauria arribat fins aquí. I no m’ha anat del tot malament...

M’ho pregunten sovint, però la veritat és que jo sempre he actuat igual, la diferència és que ara diuen que soc professional. Sí que és cert que els mitjans dels quals disposem són molt millors, però en el meu cap res no ha canviat.

Per una banda sí, és clar, però per l’altra no. Les experiències que he viscut jo no les podrà viure ningú més. He estat al fang, he estat a baix de tot i he anat pujant fins a tocar l’èxit. Soc una privilegiada per haver pogut gaudir d’aquesta experiència, però també és cert que estar a dalt és molt bonic i la gent que arriba ara ho està gaudint des de l’inici. I el nivell encara s’ha de disparar.