Barça

ENTREVISTA A MARIA TEIXIDOR

SECRETÀRIA DE LA JUNTA DIRECTIVA DEL FC BARCELONA I RESPONSABLE DEL FUTBOL FEMENÍ

“Aquesta final consolida la nostra aposta pel futbol femení”

“És positiu. Hem fet un salt de gegant, però ha faltat la lliga”

“El Barça escolta la societat i aquest projecte és de justícia cap a la dona. Hi ha un clam de les dones a tot el món per arribar a certs espais”

La primera secretària de la junta
Maria Teixidor és llicenciada en dret per la Universitat Pompeu Fabra. És advocada, mediadora i emprenedora en el sector del legal tech. És directiva del Barça des del 2015, quan Josep Maria Bartomeu va guanyar les eleccions. És secretària de la junta directiva i responsable del futbol femení. També presideix el Grup Edelmira Calvetó, que treballa per recuperar el llegat de les dones en la història del FC Barcelona.
Estem pensant com reformular la lliga. Hi ha moltes coses a parlar en els àmbits de poder
Tot va pel camí que els socis del FC Barcelona algun dia puguem escollir una presidenta
Si hem d’obrir el Camp Nou l’obrirem, però és millor fer pujar la mitjana de públic que tenim
Lieke Martens tenia d’ídol Ronaldinho perquè portava cua. A ella, ara, li demanen fotos

Maria Teixidor (Barcelona, 8 d’octubre del 1975) és directiva del Barça des del mes de juliol del 2015. L’11 de febrer passat es va convertir en la primera dona que exerceix com a secretària de la junta directiva del club. A més, és la responsable del futbol femení. Demà viurà a Budapest un dels dies més importants des que és directiva, la final de la Champions entre el primer equip femení del Barça i el Lió.

Com es viu aquesta final de la Champions des de la directiva?
Amb molta il·lusió. Estem vivint un somni, és un objectiu que ens havíem marcat a mitjà termini i que ja hem aconseguit. Estar lluitant de tu a tu amb els grans d’Europa ens omple molt.
Què sentirà quan les jugadores surtin al camp?
Serà una continuació de tot el que estem vivint des que es va acabar el partit contra el Bayern al Miniestadi. Orgull de projecte i de plantilla. Aquell dia vam deixar anar tots moltes llàgrimes. Va ser quan vam veure que havia valgut la pena aquesta aposta. Les abraçades amb la Laura Ràfols, el Xavi Llorens, el president Bartomeu i el vicepresident Jordi Mestre, que són els que van liderar l’aposta cap al professionalisme, no les oblidaré mai.
Xavi Llorens havia pronosticat que un dia el Barça jugaria la final de la Champions.
D’aquí l’abraçada amb ell i les llàgrimes. És gent de la casa, que ha treballat molt per fer aquest trànsit cap al professionalisme, que sap el que ha costat arribar fins aquí.
Què representa aquesta final per al club?
Consolidar aquesta aposta i veure que no ens hem equivocat. És una aposta de futur que ens prenem de manera molt seriosa. El Barça, com en moltes altres coses, és pioner en la professionalització del futbol femení. Apostem pel que són els signes dels temps. Hi ha un clam de les dones a tot el món per arribar a certs espais i consolidar realitats que ens han estat negades. El Barça escolta la societat i fa aquesta aposta de justícia cap a la dona. La Lieke Martens em deia que de petita tenia com a ídol Ronaldinho perquè era l’únic que portava cua de cavall. Això ha canviat, aquest Nadal, quan vam anar als hospitals amb els jugadors del primer equip, em va omplir d’orgull que els nens demanessin fotografiar-se amb les nostres jugadores perquè les coneixien o perquè eren ídols de companyes d’escola que jugaven a futbol. Vaig veure que havíem fet moltes passes endavant.
La progressió de l’esport femení sembla imparable.
Estem vivint una nova etapa en la història de la humanitat. La dona reclama participar en la societat de la mateixa manera que l’home. Som un 50% i és de justícia. Nosaltres volem contribuir a aquesta causa a través del futbol. Tenim el privilegi de poder tenir un bon pressupost i haver fet aquesta aposta, de començar a marcar unes pautes perquè les dones arribin en el futbol a tenir la importància dels homes.
Va massa lent tot plegat?
Quan sento que la igualtat no arribarà fins d’aquí a 200 anys penso que tot això s’ha d’accelerar. Ja hem introduït una palanca d’acceleració professionalitzant l’equip. Ho veus molt lluny i penses que hauries de fer més, però quan veus la realitat també penses que potser anem massa ràpid. Toca digerir les coses. Hem passat de ser amateurs i no tenir atenció als mitjans a ser professionals, a ser visibles, a ser reconegudes, a anar pel carrer i que et parin. Pots arribar a sentir pressió. El club està fent bé les coses i porta el camí correcte, que serà un camí d’èxits, amb riscos, com sempre que acceleres les coses.
El Barça arriba a la final de la Champions i s’omplen San Mamés, el Wanda, l’estadi de l’Espanyol té una entrada espectacular. Què li diu tot això?
Que no ens hem equivocat. Que els actors principals a la nostra lliga estan implicats i estan fent les seves apostes, però encara queda molt per fer. Ara estem pensant com reformular la lliga, pensant què ha de fer la federació, quines aportacions i garanties s’han de donar a clubs i jugadores. Aquesta lliga és amateur i té moltes diversitats. Hi ha clubs petits que fa temps van apostar pel futbol femení, hi ha clubs que són germans dels masculins i aprofiten les seves estructures. Hi ha diferents realitats. Jugadores professionals i altres que han de combinar jugar amb treballar. Ens hem d’escoltar tots per tenir una lliga competitiva. Que la lliga sigui professional dependrà de la gent que hi aposti. Es necessiten diners. Aquí estem contents amb l’aposta d’Iberdrola, però s’han de canviar coses. Per llei, només hi ha una lliga professional i li toca a la masculina perquè va començar abans. Nosaltres hem de ser una lliga professionalitzada. Hi ha moltes coses a parlar en els diferents àmbits de poder i també s’ha de construir tot l’entorn que té el futbol masculí pel que fa a patrocinadors, televisió...
Que s’omplin altres estadis li provoca enveja?
Al contrari, és un orgull. El primer partit de futbol femení a casa nostra es va jugar al Camp Nou amb 60.000 espectadors. Ja ho vam fer i ho tornarem a fer. Això és important, però prefereixo construir projectes sòlids. Fer pujar la mitjana de 1.500 espectadors que tenim. A vegades hi ha 400 espectadors a la ciutat esportiva. El curs vinent jugarem a l’estadi Johan Cruyff, en un millor entorn. Esperem consolidar un públic fidel i si després toca obrir el Camp Nou, ho farem. Si fem una crida, l’omplirem, però ho hem de fer quan tingui sentit fer-ho.
Aniria bé que el Real Madrid tingués un equip femení?
Evidentment. Els clàssics masculins són els partits més vistos al món. Un clàssic femení tindria repercussió. Que el Real Madrid fes una aposta com la nostra enfortiria la lliga.
Passi el que passi demà, quina valoració fa de la temporada?
Ha estat una temporada difícil, amb molts reptes. La valoració és molt positiva perquè aquest equip ha fet un salt de gegant. Tenim l’espina clavada de la lliga. Havíem guanyat quatre lligues seguides, vam fer aquesta aposta i ara en fa quatre que no guanyem. No es pot guanyar sempre, però ha de ser l’objectiu perquè és el premi a la regularitat, a la feina que fem, que ara és professional per a nosaltres. Hem de recuperar la lliga.
I per això s’ha renovat Lluís Cortés.
Ha fet molt bona feina. No era fàcil agafar l’equip a mitja temporada, però era el nostre tercer entrenador i ho tenia millor que un altre. Ens ha aportat molt des del punt de vista d’equip, de lligar el grup.
La junta encara farà més ferma aquesta aposta?
Segur. No hem deixat de fer passes. A l’estiu vam compartir gira amb l’equip masculí, tenim un patrocinador molt important que fa sostenible la nostra aposta. Creiem que s’ha de seguir treballant en aquesta realitat.
Vostè és la primera dona secretària de la junta directiva del Barça.
És un orgull poder treballar pel club que m’estimo. Com a secretària, però també en aquesta aposta pel futbol femení.
Hi haurà paritat algun dia en la directiva del Barça?
Hi ha lleis que van en aquesta direcció, però costa. En el Barça, com en els governs, com en els consells d’administració de les empreses. El món s’ha escrit en masculí. És cert que hi ha poques dones en la directiva, però tenim un president sensibilitzat amb el tema, com ho estava l’anterior, que va crear el Grup Edelmira Calvetó. Un 26% dels socis són dones i gràcies a aquest grup de treball les podem escoltar. Que a la junta hi hagi homes feministes és important.
Tindrà algun dia el Barça una presidenta?
Esperem-ho. Estem parlant de lleis, de paritat, així que tot va pel camí que així sigui. Segur que un dia els socis podrem escollir una presidenta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)