Encara estan molt lluny
L’Olympique va necessitar poc més de vint minuts per sentenciar la final
El plantejament valent de Cortés, amb la defensa avançada, va ser un caramel per a la velocitat de Van de Sanden
A partir del 3-0 el partit va ser una penitència
El Barça va fer història i el premi de convertir-se en el primer conjunt de la lliga a classificar-se per a la final de la Champions ja no li traurà ningú, però el camí cap al cim encara no ha acabat. I encara queda molt per recórrer. I és que el conjunt blaugrana va tenir la fortuna d’un sorteig benèvol –bàsic, tal com està muntada la competició– en el camí fins a la final, però contra l’Olympique de Lió va topar de cop amb la crua realitat, i de la manera més dura. Perquè el Barça va sortir valent com havia proclamat el tècnic Lluís Cortés en la prèvia i les franceses van necessitar ben pocs minuts per castigar aquest atreviment de la manera més simple possible: pilotes a l’espai per explotar la velocitat de Van de Sanden –la gran sorpresa de l’onze– i la final sentenciada en poc més de vint minuts.
El Barça tenia marcada la zona del lateral esquerre del Lió com la via més factible per fer mal a un equip gairebé sense defectes. Però el tècnic francès, Reynald Pedros, va sorprendre deixant a la banqueta Bacha, una lateral tan perillosa incorporant-se en atac com descuidada en defensa, per donar entrada a Majri, que en la semifinal contra el Chelsea havia jugat d’extrem però molt més curosa a l’hora de mantenir la posició, i la jugada li va sortir rodona. I és que va ser, en canvi, el conjunt de la vall del Roina qui va destrossar el rival per la zona del carril esquerre de la seva defensa.
L’intangible de l’experiència en grans escenaris va quedar totalment palesat en el primer tram del matx, en què les jugadores del Barça van sortir nervioses i se les va notar superades per la situació en uns minuts de cames engarrotades. Tot i això, la primera gran ocasió va ser blaugrana després d’una bona recuperació de Mariona, que va deixar Duggan amb tot a favor dins l’àrea. L’anglesa, però, es va veure tan sola que va connectar un xut defectuós que va sortir desviat. L’aproximació culer, però, no va ser més que un miratge i l’Olympique es va encarregar ben aviat de recordar al Barça que allò no tornaria a passar amb un gol en la primera arribada a l’àrea de Paños. I la recepta per cuinar l’1-0 va ser ben simple: passada de Mbock a l’esquena de Leila, Mapi León que arriba tard a l’ajuda i Van de Sanden, una autèntica velocista, que dona el gol fet a Marozsán (6’), internacional alemanya però nascuda a Budapest que, davant els seus, no va fallar en la definició davant Paños. Sis minuts per demostrar la diferència sideral que encara hi ha entre tots dos equips. La final, molt coll amunt per a les culers. I encara ho estaria més minuts després. El gol va deixar tocades de mort les de Lluís Cortés, que poc després van resoldre com van poder una doble ocasió de Hegerberg i Van de Sanden, precisament les protagonistes del 2-0 just al quart d’hora de joc. De nou, l’extrem holandesa va guanyar l’esquena a la lateral Leila, va superar amb facilitat León i va assistir perquè la millor jugadora del món superés de nou Paños. I per si no fos prou, en el 21’, en una jugada aquesta vegada més elaborada, Hegerberg va tornar a recollir una centrada lateral i va sentenciar definitivament la final.
A partir d’aquí, el partit va ser un autèntic suplici per al Barça, totalment superat i conscient que les esperances de donar la sorpresa s’havien esfumat molt abans del que haurien desitjat. La derrota ja entrava dins les possibilitats i era una opció prevista per les blaugrana, conscients que l’Olympique no era el Bayern ni cap dels equip als quals s’havien enfrontat al llarg del curs. Però esperançades de poder plantar cara al conjunt francès, fins i tot més que en els quarts de final del curs passat, en què les catalanes van resistir bé en defensa, però gairebé sense existir a camp rival, els primers vint minuts van ser devastadors. El problema, a més, és que el conjunt francès va continuar anant a la seva i Hegerberg, en el 32’ i amb el Barça demanant a crits el descans, va culminar el seu hat-trick, altre cop després d’imposar-se a les centrals culers dins l’àrea en una nova centrada.
A partir d’aquí, la resta de partit ja no hauria calgut que es jugués: les lioneses van abaixar, ara ja sí, el ritme sense voler fer més sang, i el Barça, sense res a perdre, va intentar maquillar el marcador. De fet, abans del descans ja ho hauria pogut aconseguir Alexia en la sortida d’un córner, però la seva rematada de cap des del segon pal va sortir per sobre el travesser. En la represa, Hegerberg, que va deixar ben clar per què mereixia la primera Pilota d’Or de la història, va estar a punt de culminar una espectacular jugada de combinació amb una rosca enverinada (55’), però van ser les catalanes qui van disposar de les millors ocasions fins a trobar el premi en els últims minuts. Abans, Martens va fallar un gol cantat (70’), Vicky ho va provar amb una vaselina que va marxar alta, i a partir de l’entrada d’Oshoala, l’as que s’havia guardat a la banqueta Cortés, el Barça es va fer un fart d’explotar la seva velocitat. Fins que finalment, just abans d’entrar en el temps afegit, Martens va culminar amb l’africana, que es va desfer d’Mbock per velocitat i va tancar la final amb un petit premi per a les de Lluís Cortés.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024