Avui és 1 de juny. Falta encara un mes perquè la temporada futbolística acabi de manera oficial. El dia 1 de juliol, la clàusula de rescissió d’Antoine Griezmann baixarà dels 200 milions d’euros als 120 i serà en aquell moment quan el Barça entrarà en acció. Fins al dia 1 de juliol, a les oficines del Camp Nou no parlen de Griezmann, tot i que admeten que el davanter de l’Atlético de Madrid interessa, molt, al club blaugrana per reforçar l’equip de cara a la temporada vinent.

Dijous a la nit, el programa El Larguero, de la Cadena SER, afirmava que l’acord entre Griezmann i el Barça és total i que ja es va firmar el mes de març passat, abans que l’Atlético quedés eliminat de la Champions per la Juventus. Aquesta informació va ser negada ahir pel Barça. Lògic i normal si es té en compte que, si s’hagués signat aquest compromís entre les dues parts, l’Atlético de Madrid podria reclamar a la UEFA i exigir que el traspàs es fes per 200 milions d’euros. Així que no hi ha cap document oficial, però és clar que Griezmann, que el 14 de maig va comunicar al seu club que marxava pagant la clàusula de rescissió, està cada dia més a prop de vestir-se de blaugrana. Ho acabaria fent un any més tard del que li tocava i després de superar unes quantes opinions adverses al seu fitxatge que sembla que no han tingut en compte ni la direcció esportiva ni la directiva blaugrana.

No va agradar a ningú a can Barça que Griezmann digués “no” a vestir-se de blaugrana l’estiu passat. I encara va agradar menys la manera de comunicar la seva decisió de quedar-se a l’Atlético de Madrid i refusar el preacord que tenia amb el Barça i que la directiva havia donat per vàlid. Es va considerar una humiliació el documental que va fer amb la productora de Gerard Piqué per anunciar que continuava a les ordres de Simeone. El francès, mesos després de començar la temporada, va considerar que s’havia equivocat i va tornar a trucar a la porta del Barça. En un primer moment, la porta estava tancada, però ha anat obrint-se a poc a poc. La direcció esportiva i també la directiva, una vegada superada l’empipada per la negativa del francès, consideren que Griezmann és un gran reforç, com ho era l’estiu passat, per millorar una plantilla que necessita més competència. A més, creuen que no hi ha futbolistes del seu nivell, futbolistes top, a un preu de 120 milions d’euros. Així que, després de tornar-se a convèncer que l’arribada de Griezmann seria bona per a l’equip, van tornar a obrir a la porta i van tornar a negociar. Neguen que hi hagi cap acord perquè així ho han de fer, però es va parlar de mantenir les condicions que les dues parts havien acordat un any abans. És a dir, un contracte de 17 milions d’euros per temporada.

No passarà res fins a l’1 de juliol, però des que les dues parts van tornar a parlar, la directiva blaugrana es va preocupar de copsar l’opinió dels socis i també de la plantilla, tenint el vistiplau d’Ernesto Valverde per al fitxatge. Van veure que una part important dels seguidors del Barça no estaven a favor de la contractació. Quan l’Atlético va jugar al Camp Nou, el francès va rebre xiulets per part d’aficionats que no li perdonen aquell documental. Tot i aquests xiulets, la directiva considera que el Camp Nou el farà seu quan comenci a jugar i a fer gols.

Pel que fa a la plantilla, Bartomeu va saber per boca de Messi que alguns dels pesos pesants que l’estiu passat estaven d’acord amb l’arribada de Griezmann ara ja no ho estan. També sap el president del Barça, però, que aquesta no és l’opinió de tota la plantilla i que hi ha jugadors que sí que estan a favor de l’arribada del francès. Que Messi, empipat quan se li va preguntar per Griezmann en la prèvia de la final de copa, no hi estigui d’acord seria un punt important per canviar l’opinió de la directiva. Però potser no hi ha marxa enrere. Perquè potser l’acord negat, perquè s’ha de negar, ja existeix.