Des que vaig sortir, estic amb el meu fill en una empresa que es diu Go Up Players. Fem assessorament a jugadors professionals, molts d’ells internacionals. Ja ho feia mentre treballava al Barça perquè sempre m’ha agradat. Estic molt content, ens va bé i n’estic satisfet.

Sí. L’àrea de metodologia ja no hi és. Es va crear el 2011 quan el Pep [Guardiola] i el Zubi [Andoni Zubizarreta] em van trucar per portar-ho a terme. Va anar molt bé, però els últims dos anys abans que marxés, el Paco [Seirul·lo] i jo ja no teníem contacte amb els tècnics ni amb els jugadors. Crec que s’està perdent l’essència del model i mantenir-lo costa molt. S’està desvirtuant.

És evident que aquest model ha anat molt vinculat als jugadors que han crescut aquí a la casa i també liderats per un tècnic d’aquí, Guardiola. Quan van marxar Puyol, Xavi, Iniesta, que són institucions, tot això es va anar desvirtuant. Messi, Busquets, Piqué també aniran marxant i si no pugen jugadors fets a casa molt preparats i amb aquesta idea de joc molt clara el model no es pot portar a terme, o fer-ho de manera molt light. Els jugadors que van anar venint van anar amarant-se del model però el gros era de gent de la casa que el coneixia i ara això és més difícil.

Sí, és de sobres conegut que discrepem. I no parlo de sistemes, sinó de la idea de joc. Pensem de manera diferent.

No vull valorar-ho perquè tampoc ho sé exactament. Però ara l’exigència d’un club com el Barça és enorme i quan no es guanya tot sempre hi ha crítiques. Sembla que sigui un fracàs però s’ha guanyat la lliga de manera contundent. Els resultats, tret d’alguns casos concrets, han estat bons. Potser sí que no s’han complert totes les expectatives amb el joc.

Això sí que és evident, i no ho dic jo. Des de Sergi Roberto o Aleñá no ha pujat cap jugador més al primer equip. I és un problema important sempre que l’objectiu sigui mantenir el nostre model i la nostra idea del joc. Si una cosa ha admirat el món és la manera com hem guanyat, no el que hem guanyat. Necessitem que pugin jugadors per continuar amb el model. Jo no crec que estigui obsolet, i si es perd deixarem de ser més que un club per ser un club més.

Sens dubte. No crec que el problema sigui de captació, no és això el que es fa malament. La gent vol venir al Barça però volen saber que hi ha possibilitats d’arribar a dalt. Perquè si aquesta opció s’estronca aquesta capacitat de captació va baixant. I això ja està passant ara. Hi ha molt talent al Barça però al juvenil i al filial s’ha de fer un treball molt rigorós i creure molt en la idea. I no és fàcil, perquè parlem d’un model creatiu, en què preval la intel·ligència i el nivell tècnic. I tot al voltant de la pilota. És més difícil crear que destruir. I, per descomptat, entendre el joc.

Seria molt llarg d’explicar-ho tot però ho resumiré en tres punts. El primer és que el jugador és l’element fonamental. Volem treure el màxim talent del jugador. Un altre element de referència és la pilota. La volem tenir sempre, per disfrutar jugant i no pensar en altres coses. És l’epicentre de tot. I per últim, tot el talent que pugui tenir individualment cadascun dels jugadors s’ha de compartir amb l’equip. S’ha de pensar absolutament en el col·lectiu.

No tinc cap dubte que Xavi serà un gran entrenador. Respecte a Guardiola pensava el mateix. I serà un gran entrenador amb aquest model perquè ell n’és el màxim exponent. Té els coneixements, és empàtic i és molt intel·ligent. També té la personalitat adequada.

En aquest sentit em puc mullar: serà entrenador del Barça. El que no sé es quan. Però si una cosa domina el Xavi és el timing i ja ho decidirà quan toqui.