Griezmann, blaugrana
Companys de trajecte
Com Messi, Antoine Griezmann va encetar els seus dies de futbol a la banda per acabar alliberant-se i ser una peça central en els atacs dels seus equips
El gran repte del francès serà trobar el seu espai sense coartar la llibertat del mitjapunta de Rosario en el Barça
“És un futbolista total. No saps en quina posició juga, reparteix com a migcampista, assisteix com a segona punta i defineix com un davanter centre.” Així, descontextualitzada, la definició podria anar sota el nom de Leo Messi en una enciclopèdia, però es tracta de Diego Simeone glossant les virtuts d’Antoine Griezmann, futbolista que, com l’astre de Rosario, ha viscut un viatge tàctic al llarg dels anys que l’ha acabat instal·lant en l’epicentre del joc, consolidant-lo en peça filosofal en els seus equips, central en l’engranatge de l’Atlético i la selecció francesa. Un trajecte que tant Leo com Antoine van encetar instal·lats en una línia de calç per anar de mica en mica abandonant el confort de la banda i acabar convertint-se en un eix de gravetat.
Assentats tots dos al cim de les seves trajectòries, ara l’un i l’altre hauran d’acceptar el repte d’intentar encabir en un mateix univers els seus esperits lliures, que l’autonomia de moviments de l’un no acabi sent una gàbia per a l’altre i que el Barça, un equip que ara ja viu molt condicionat tàcticament per la silueta del 10, pugui conjugar el millor futbolista de la història amb un dels jugadors amb més influència del moment. Ara sí, Griezmann s’asseurà a la mateixa taula que Messi, cada tres dies, i el seu repte serà poder alimentar-se i alhora alimentar una bèstia futbolística sense precedents. “Entenc els conflictes tàctics, però estic convençut que si hi ha un desig real que funcioni, els bons de veritat, i aquests ho són, s’entendran segur”, opina Martín Lasarte, pare futbolístic de Griezmann i de Suárez.
Estrella amb cor de gregari
Malgrat un currículum que li permetria ser sibarita en l’esforç, burgès dins els equilibris dels seus equips, a favor de la integració de Griezmann al Barça pesa un esperit obrer que compagina amb la seva capacitat per marcar diferències en els últims metres. “El seu esperit és formidable, té una mentalitat de col·lectiu evident”, ha definit el seu seleccionador, Didier Deschamps I com a exemple, el mundial del 2018, on tot i ser el referent de la que acabaria sent campiona del món, només N’Golo Kanté (68,53 km) acabaria cobrint més metres que el nou atacant blaugrana (65,64 km), que a sobre va disputar menys minuts que el del Chelsea.
“Griezmann té un ordinador al cap, sap en cada moment què ha de fer i ho fa pensant en l’equip”, ha declarat Simeone, que en el seu Atlético ha exhibit la versatilitat del francès, fent-lo jugar com a referència, com a mitjapunta o en d’altres ocasions tancant una banda en el seu innegociable 4-4-2, però sempre amb llibertat i una capacitat d’esforç notable. “Però a més ell s’esforça perquè li agrada, no és un sacrifici per a ell haver de fer una cursa, ell sent aquesta necessitat d’ajudar. I no passarà gaire temps que en el Barça el veuran anar a terra a buscar una pilota o deixar-se la vida pressionant. Ell és així”, defineix Lasarte.
Els inicis en la Real
Amb els rols molt repartits en el front d’atac, i encara pendents del desenllaç d’un cas Neymar que enredaria molt més l’equació tàctica, el mapa del Barça actual empeny a pensar en un Griezmann que pugui partir des d’una posició propera a la banda esquerra, en un posat que no té gaires adeptes en una actualitat en què els extrems solen jugar a cama canviada, però que el francès coneix dels seus primers dies en la Real Sociedad, on exercia de futbolista de banda pur. “Solíem jugar un 4-2-3-1, amb Xabi Prieto a la dreta, Zurutuza per darrere del davanter i Antoine a l’esquerra. També he de dir que ell es va cansar de dir-me que acabaria jugant de davanter o de segona punta”, rememora Lasarte, sobre un Griezmann de qui difícilment espera un retorn a la posició d’extrem: “Aleshores era jove, ara és difícil que torni a una posició similar. A més, taparia Jordi Alba. El que sí veig és tant ell com Messi repartint-se els espais darrere de Suárez, mig camp per a tu i l’altre mig per a mi”, continua el tècnic de Montevideo intentant predir un encaix que recau sobre les espatlles de Valverde.
Referència única?
D’una polivalència contrastada, Griezmann també ofereix una alternativa a Suárez, qui, camí dels 33 anys, ja ha reconegut la necessitat de dosificar esforços i fins i tot ha instat el Barça a pensar en un futur sense ell com a gran referència ofensiva. Furgant en la trajectòria del futbolista nascut a Macon, potser quan ha ofert una versió menys estilitzada ha estat quan li ha tocat jugar de referència ofensiva. I de fet, pràcticament sempre els seus entrenadors han acabat acompanyant-lo d’un davanter de més exuberància física per davant seu. A l’Atlético els seus millors dies els va viure amb Diego Costa, un guerrer capaç d’obrir-li espais a còpia de brega, i en la selecció no ha faltat mai la presència d’un Giroud elegant a l’hora d’imposar-se als centrals i activar la segona línia. En tots dos casos, però, apareixen els mecanismes d’equips poc retòrics, poc abocats a madurar les seves accions, amb predilecció per deixar-se dominar i sortir a l’espai, i en cas de dubte buscar el futbol directe. Caldrà veure quina pot ser l’acceptació de Griezmann a la posició de 9 en un equip que aparentment busca madurar molt més les seves accions, fet que podria potenciar la mobilitat del francès, la seva bona lectura de la profunditat, i fins i tot un joc aeri gens menyspreable per a algú que es caracteritza per la seva habilitat amb els peus.
Notícies
Dijous,25 abril 2024