Bienvenue. Antoine presentat de manera oficial. Per fi. Ha estat un part llarg i difícil. Tan exasperant com el període de gestació d’un elefant. Una eternitat. Dos anys inacabables. Només la maternitat del tauró anguila –tres anys de gestació– supera en capítols el serial Griezmann i els límits de la paciència dins el regne animal. El Barça i el jugador han estat a prop del rècord. Però bé, ara és igual, el francès ja és aquí. Arriba una estrella.

El seu nom havia sonat amb força des de la fugida de Neymar, el 2017. Dos anys llargs, amb dos grans finals de temporada. Primer, i encara latent en la ment de molts culers, el famós documental de La decisión, produït per Gerard Piqué l’estiu passat com a gran colofó a la primera temporada de la sèrie. I aquest 2019, gran final també amb tot l’enrenou al voltant de la trama del pagament de la clàusula, les dificultats que ha tingut el Barça per trobar liquiditat i tots els estirabots de l’Atlético amb el futbolista i el club blaugrana. Acabada la sèrie, ara fa olor de spin off.

Ha estat un part amb fòrceps. Dolorós en molts moments. Però Antoine Griezmann està encantat de la vida de ser a Barcelona. Com li va dir el seu pare: “Hi ha trens que passen més d’una vegada”, i el tren de Griezmann tenia parada al Camp Nou. “Si em penedeixo d’allò del documental? No. He fet moltes coses mal fetes en el meu passat, però tot suma i et fa créixer. En aquell moment era el que volia fer. Volia explicar al públic com viu un futbolista aquest tipus de situacions. Són coses que no es veuen en el futbol. Entenc que hi hagi gent que s’hagi pogut sentir molesta o ofesa; però, si he de demanar perdó per alguna cosa, serà dins del camp”, explicava ahir Antoine en l’acte dut a terme a l’Auditori 1899. Griezmann vol parlar a la gespa i es vol fer perdonar i estimar a còpia de gols.

Fa un any tenia el lícit desig de guanyar una Champions al Wanda amb l’Atlético i per això es va quedar. Ara la vol guanyar amb el Barça: “L’any passat no estava preparat per fer aquest pas. Sentia que em faltava fer alguna cosa important amb l’Atlético. També hi havia la meva família. No era el moment”, va explicar ahir. “Sempre és difícil deixar casa teva. L’Atlético ha estat la meva família. Només tinc paraules d’admiració i respecte. Sempre ho he donat tot al camp. Però ara soc aquí. Volia assumir aquest nou repte. Vull intentar superar-me i ser un jugador important en el Barça. Vinc a guanyar la Champions, la lliga i la copa,”

Griezmann serà el cinquè francès de la plantilla. El seu bon amic Umtiti, Dembélé, Lenglet i Todibo el van rebre amb els braços ben oberts ahir en el retorn a la feina, en les ja habituals proves mèdiques del primer dia. Avui, a dos quarts de deu del matí, Griezmann s’entrenarà amb els seus nous companys per primera vegada, en la primera sessió de la pretemporada. No hi seran encara Luis Suárez ni Messi. El cara a cara es farà esperar: “Si Messi i Suárez estan molestos pel tema de l’any passat, puc arreglar-ho amb assistències [riu]. Parlaré amb ells.” “Em fa molt feliç poder compartir un mate amb Messi. És una referència. Si a l’NBA hi ha una llegenda com Lebron James, aquí en el futbol qui mana és ell. Messi és una llegenda per a mi i també per als meus fills”, va confessar. De voler asseure’s a la mateixa taula, a retre homenatge al rei.

Griezmann, el tercer fitxatge de la temporada 2019/20 després dels de Frenkie de Jong i Neto, hereta el dorsal 17 de Jeison Murillo. No lluirà el 7 com a l’Atlético i a la selecció francesa, i com va fer durant anys també a la Real. Allà a Sant Sebastià, en els seus inicis va dur el 27. Mai el 17. Aquí al Barça l’han portat també Alcácer, Munir, Song, Pedro, Dos Santos, Van Bommel, Mendieta, Christanval, Petit, Bogarde i Amunike.

“He parlat amb Valverde, però tinc ganes de fer-ho més extensament. Vinc a assumir el meu rol. Puc jugar a la dreta, a l’esquerra, al mig... Crec que puc aportar gols, profunditat, assistències i alegria. Vull disfrutar. Tinc ganes de jugar al costat de jugadors amb tant de talent”, afirma.